Resum fanny carles soldevila

Crisi, represa i diversificació de la novel·la

El noucentisme va prioritzar la poesia i l’assaig i no va atorgar cap importància a la novel·la. La novel·la catalana va ressorgir amb la força a partir del
1925. La represa de la novel·la va comportar un increment notable d’editorials, col·leccions i crítics especialitzats en el gènere; les traduccions de novel·listes estrangers, la creació de premis literaris de novel·la i la consolidació d’un públic lector important.

L’auge de la novel·la es va concretar en diverses tendències i en l’aparició de nous autors:

• Diversos narradors modernistes que havien deixat de publicar durant un període noucentista. Prudenci Bertrana i Joan Puig i Ferreter.
  

• La novel·la psicològica, que se centrava en l’interior dels personatges i en la seva vida sexual, afectiva o familiar. Miquel Llor i Carles Soldevila.

• La novel·la avantguardista conreada per Francesc Trabal (Altres autors van seguir una trajectòria molt personal, com ara Josep María de Sagarra o Sebastià Juan Arbó (1902-1984).
  

Carles Soldevila (1892-1967) va néixer a Barcelona en una família de la burgesia liberal. Va voler modernitzar el tarannà i les idees d’aquesta classe social mitjançant el periodisme i la literatura de creació. Cal fer esment de les novel·les Fanny (1929), Eva (1931) iValentina (1933), centrades en la psicologia de personatges femenins que viuen un conflicte moral que resolen de manera civilitzada. Fanny destaca per la utilització de la tècnica del monòleg interior i per l’escàndol que va produir el tema d’una noia burgesa que ha de treballar al Paral·lel com a corista.

La narrativa de la Guerra Civil, de l’exili i de la postguerra

Es tracta d’obres que donen testimoni de la guerra, de l’horror dels camps de concentració i de l’experiència de l’exili:

• La guerra és el tema central de cròniques novel·lades com Unitats de xoc, de Pere Calders o 556 Brigada Mixta, d’Avel·lí Artís.

• Els camps de concentració són retratats en les novel·les K.L. Reicht, de Joaquim Amat-Piniella, i Xavola d’Agustí Bartra.

• L’exili, bàsicament el que va dur molts escriptors a Amèrica, i les dificultats d’adaptar-se al nou món per part dels exiliats són els temes bàsics tractats. Per exemple, en una novel·la com Tots tres surten per l’Ozama, de Vicenç Riera Llorca, o d’alguna de les narracions del recull La ciutat i el tròpic de Lluís Ferran de Pol.