Resum de Fonètica, Sintaxi i Recursos Literaris en Català

Fonètica i Fonologia

Ensordiment: es produeix quan els sons es troben davant d'una pausa, davant d'una vocal o davant d'una consonant sorda.

Sonorització: es produeix davant d'una consonant sonora.

Geminació: repetició successiva d'un mateix so.

Emmudiment: pèrdua de la pronunciació d'un so quan es troba en unes posicions determinades.

Representació gràfica dels sons: b, d, g (p, t, c) / c, -cc-, l, ll, m, n, ny / j, g, -tj-, -tg- (x, tx, -ig) / v (f) / -s-, z (-s, s-, -ss-, c/ç) / -tz- (-ts-).

Variació Dialectal i Morfologia Verbal

• Català oriental: terminació en -i.
• Català occidental: terminació en -e o -a.
• Primera persona del singular del present d'indicatiu: en valencià s'utilitza la terminació -e, mentre que en septentrional s'utilitza la terminació -i.

L'Estructura de l'Argumentació i la Subjectivitat

Tesi: es pot situar al títol, al final com a conclusió, o bé romandre implícita al llarg del text.

L'ús de díctics personals (pronoms personals, possessius, verbs) combinat amb la modalització dona lloc a una perspectiva subjectiva, molt típica dels textos argumentatius.

Elements Modalitzadors

Lèxic Valoratiu

• Adjectius valoratius: sincer, magnífic, desafortunat...
• Substantius valoratius: desgràcia, fortuna, llàstima, lleialtat...
• Adverbis i sintagmes valoratius:
  • Mostren certesa o evidència: evidentment, efectivament, sens dubte...
  • Mostren incertesa, possibilitat o dubte: possiblement, amb probabilitat, tal vegada, potser...
  • Expressen judicis de valor: amb eficàcia, lamentablement, per desgràcia, sortosament...
  • Assenyalen una necessitat o obligació: obligatòriament, necessàriament...

Verbs Modals

• Verbs intel·lectuals: creure, pensar, suposar, criticar, opinar...
• Verbs performatius (de sentiment): lamentar, entristir, alegrar, horroritzar, gaudir, felicitar...
• Verbs volitius: voler, estimar, desitjar, necessitar...

Perífrasis Modals

• Per indicar necessitat i obligació: Cal que vagis al metge.
• Per indicar probabilitat o possibilitat: Deuen ser germanes.

Derivació i Afixació

Ús d'alguns afixos, prefixos i sufixos amb valor expressiu:

• Diminutius: homenet, bastionet, plugim, ramellet...
• Augmentatius i pejoratius: donassa, gentussa, veuarra...
• Superlatius: dificilíssim, acèrrim, baratíssim...

Fórmules de Posicionament de l'Emissor

• Interjeccions: elements típicament modalitzadors com uf!, ai!...
• Invocacions i renecs: Verge gloriosa!...
• Adverbis i locucions: potser, indubtablement, evidentment, sens dubte...

Crides al Receptor

• Interjeccions: ep!, ei!...
• Insults: imbècil!...
• Expressions conatives: compte!, alerta!, eh?...

Signes de Puntuació Expressius

L'ús de parèntesis, cometes i punts suspensius ajuda a matisar l'expressivitat del text.

Figures Retòriques i Recursos Estilístics

S'utilitzen per embellir o emfatitzar el discurs:

• Interrogació retòrica: pregunta que no espera resposta.
• Hipèrbole: exageració desmesurada.
• Preterició: afirmar que no es parlarà d'un tema quan, de fet, s'està fent.
• Ironia: expressar el contrari del que es vol donar a entendre.
• Enumeració: acumulació de membres d'una mateixa categoria.
• Antítesi: contraposició d'idees en expressions que es posen en relació mútua.
• Gradació: ordenació dels arguments segons la seva importància.
• Repetició: recurs per emfatitzar una idea.
• Prosopopeia: atribució de qualitats humanes a objectes inanimats o animals.
• Metàfora: identificació d'un terme real amb un d'imaginari.
• Lèxic marcat: ús de paraules amb una forta càrrega connotativa.

Semàntica i Relacions Lèxiques

• Camp semàntic: conjunt de paraules que comparteixen nocions relacionades amb un mateix àmbit o domini del coneixement.
• Família lèxica: conjunt de mots que comparteixen el mateix lexema, tot i que cadascun pot pertànyer a una categoria gramatical diferent.
• Camp lèxic: conjunt de mots de la mateixa categoria gramatical que es relacionen entre si pel seu significat.
• Inclusió: comprèn les relacions d'hiperonímia, hiponímia i cohiponímia.
• Sinonímia: relació de semblança de significat.
• Antonímia: relació d'oposició de significat.
• Polisèmia: propietat dels mots que tenen més d'un significat.
• Homonímia: paraules que coincideixen en la forma externa, dividides en homògrafes i homòfones.

Connectors Textuals

• Metadiscursius: en primer lloc, a continuació...
• Temporals: immediatament, després...
• D'oposició o contrast: però, mentre que, encara que, no obstant això...
• Causatius i consecutius: aleshores, en conseqüència...
• Additius i explicatius: encara més, a més, d'una banda, d'altra banda, per cert, a propòsit, en general, generalment, en concret, de fet, efectivament, per descomptat, quant a, pel que fa a, en definitiva, en resum...
• De reformulació: és a dir, vull dir, millor dit, més aviat...
• D'exemplificació: per exemple, sense anar més lluny...