L'evolució del llatí al català: història i origen
Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,11 KB
La llengua llatina
Orígens i expansió
El llatí, una llengua indoeuropea, es parlava originalment al Laci, on es troba la ciutat de Roma, fins al segle V aC. Amb l'expansió de l'Imperi Romà al segle IV aC, el llatí va entrar en contacte amb altres llengües. A partir del segle II aC, es va convertir en una llengua de cultura, i s'ensenyava una modalitat supradialectal: el llatí clàssic. El llatí vulgar, la variant parlada, va evolucionar i va donar origen a les llengües romàniques o neollatines.
El naixement de la llengua catalana
El català és la pervivència del dialecte llatí de la zona nord-est de la península Ibèrica i del sud de la Gàl·lia (França). Entre els segles VI i VIII es va accentuar la dialectalització del llatí. Al segle IX ja hi havia consciència de llengües orals diferenciades del llatí. Al segle XII, el català, com les altres llengües romàniques, era només una llengua oral.
Causes de la fragmentació lingüística
- Substrat: influències de la llengua conquerida a la conqueridora.
- Superstrat: influències de la llengua conqueridora a la conquerida.
- Adstrat: influències de llengües veïnes.
- Cronologia de la romanització.
- Tendències evolutives pròpies.
Configuració de la llengua catalana
El català prové principalment del llatí vulgar, una variant social més aviat baixa i d'una època primerenca. Aquest llatí va rebre influències i manlleus d'altres llengües, com el basc, l'ibèric i el cèltic a la península Ibèrica. Amb les invasions del segle V, el llatí peninsular va entrar en contacte amb els parlars germànics dels visigots. Posteriorment, el català va rebre influències dels parlars àrabs dels sarraïns.
L'evolució del llatí al català
A més dels manlleus, l'evolució interna del sistema lingüístic llatí va ser important. Els canvis fonètics, morfosintàctics i semàntics del llatí vulgar van allunyar la llengua parlada del model llatí al final del període visigot. Alguns exemples:
- Pèrdua de les vocals àtones finals, excepte la a: caballu > cavall
- Eliminació d'algunes vocals àtones en síl·laba posttònica o pretònica: matutinu > mat'tinu > matí
- Sonorització de les oclusives intervocàliques: vita > vida
- Aparició d'articles, absents en llatí.
La conformació de l'espai lingüístic català
L'espai lingüístic català es va conformar entre els segles IX i XIV. Inicialment, al segle IX-XI, la llengua es parlava als comtats catalans. Al segle XI es va expandir per la zona pirinenca. Al segle XII, amb la reconquesta, es va ampliar a gairebé l'actual Catalunya. Al segle XIII, Jaume I va conquerir les Illes Balears i el Regne de València, expandint-hi el català.
El català escrit
Els primers textos en català, les Homilies d'Organyà, es van escriure a la segona meitat del segle XII. Al segle XIII, el català escrit es va utilitzar més en la traducció de textos jurídics i religiosos i en la redacció de les primeres cròniques. Ramon Llull és considerat el creador de la prosa catalana i inventor dels cultismes.
La llengua de la Cancelleria Reial
La Cancelleria Reial, la primera d'Europa, era un organisme que s'encarregava de l'arxiu i la correspondència del rei. Els escrivans havien de saber llatí, català i aragonès. El llatí s'utilitzava en documents internacionals, el català en documents de l'espai lingüístic català, i l'aragonès en els del Regne d'Aragó. La Cancelleria va crear un model de llengua escrita supradialectal i uniforme, que al segle XIV ja es pot considerar un primer model estàndard del català.
La situació lingüística a finals de l'època medieval
A finals de l'època medieval, la llengua catalana tenia un gran prestigi i reconeixement internacional en l'àmbit cultural i literari. El català es trobava en una situació de plena normalitat, tant social com literària.