Cronologia de la Història de la Llengua Catalana: Fets Clau

Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el 30 de Septiembre de 2025 en catalán con un tamaño de 5,73 KB

Fets Històrics	Dates	Fets Lingüístics
Romanització i Orígens	s. III a V	Roma conquereix Hispània. Introducció d'elements culturals romans (llatí vulgar). Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (s. V). Evolució del llatí a les llengües romàniques.
Pobles Germànics i Comtats Catalans Pobles germànics: Visigots, vàndals i bizantins. Els àrabs deixen la seva marca lingüística. Formació dels Comtats Catalans i la Marca Hispànica (sota els Francs). No hi ha unitat política fins a Guifré el Pelós.	s. V a VIII	No hi ha grans canvis, però les contínues invasions deixen marca en la llengua. Catalunya, menys arabitzada, depenia dels Francs. A la Marca Hispànica es forma el català. Unió de comtats: Catalunya la Vella. Repobladors catalans.
Expansió Territorial i Corona d'Aragó Formació de la Corona d'Aragó (Ramon Berenguer IV i Peronella).	988 / 1137	Deslliurament del vassallatge als Francs (988). Reconquesta de terres: Catalunya la Nova.
El Català Escrit i Ramon Llull Ramon Llull, considerat el creador del català literari (obres com Blanquerna o Llibre d'Amic e Amat).	s. IX a XII	Textos llatins molt catalanitzats. Notícies catalanes en la documentació. Jurament de fidelitat totalment en català. Traducció del Liber Iudicum i les Homilies d'Organyà.
Historiografia i Potència Mediterrània La Corona d'Aragó arriba a ser una gran potència mediterrània.	s. XII a XIV	Les Quatre Grans Cròniques (gran importància per a la consolidació, expansió i configuració de la llengua). El català deixa marca als territoris conquerits.
Esplendor Literari i Hegemonia Valenciana Barcelona perd l'hegemonia. València esdevé un gran centre cultural i territorial.	s. XIV a XV	Esplendor literari: Cròniques i producció destacada (Anselm Turmeda, Vicent Ferrer, Bernat Metge). A València: Ausiàs March, Curial e Güelfa, Tirant lo Blanc (Joanot Martorell).
La Decadència Política i Social Amb l'extinció de la dinastia de la Casa de Barcelona comença la Decadència política dels regnes catalans, que conduirà a la crisi econòmica i social.	s. XIV a XVII	El català deixa de ser llengua de la Cort (retrocés Català-Castellà). La literatura catalana reflecteix la castellana. Primers efectes del conflicte lingüístic.
Guerra de Successió i Decrets de Nova Planta Desenllaç de la Guerra de Successió (Felip V d'Anjou vs. Arxiduc Carles). Promulgació dels Decrets de Nova Planta.	1700-1715	Abolició dels furs i privilegis de la Corona d'Aragó. S'imposen les lleis i la llengua castellana. El català retrocedeix; el castellà esdevé llengua d'ensenyament.
La Renaixença i el Catalanisme Polític Naixement del catalanisme polític.	s. XIX (1833)	La revista El Vapor publica l'Oda a la Pàtria de Bonaventura Carles Aribau (1833). Recuperació de la literatura culta amb els Jocs Florals.
Normalització i Codificació (s. XX)	1860-1913	Comença la necessitat de normalització. Antoni M. Alcover publica la Lletra de convit (inici del Diccionari Català-Valencià-Balear, 1926-1962). I Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906). Creació de l'IEC (Institut d'Estudis Catalans) per Prat de la Riba. Pompeu Fabra: Normes Ortogràfiques (1913), Diccionari Ortogràfic, Gramàtica Catalana, Diccionari General de la Llengua Catalana. S'assoleix un model de llengua adequat i vàlid per a tot el territori lingüístic.
Dictadura de Primo de Rivera	1923-1931	El català és prohibit a escoles i publicitat. La Mancomunitat és suprimida.
República, Guerra Civil i Franquisme II República Espanyola (Estatut d'Autonomia). Guerra Civil i Franquisme (1939-1975).	1931-1975	Durant la República, el català és llengua cooficial amb el castellà. Durant el Franquisme, el català és postergat a 'dialecto', prohibit en usos oficials i públics (dura repressió política contra la llengua i cultura catalanes).
Transició i Normalització Democràtica Mort de Franco. Constitució Espanyola. Estatuts d'Autonomia de Catalunya, Balears i València.	1975 en endavant	1976: Neix el diari L'Avui. 1979: Estatut d'Autonomia de Catalunya. 1983: Estatuts d'Autonomia de les Illes Balears i d'Aragó. Llei de normalització lingüística a Catalunya. Comença a emetre TV3, Televisió de Catalunya. Llei d'ús i ensenyament del Valencià. 1986: Llei de normalització lingüística de les Illes Balears. II Congrés Internacional de la Llengua Catalana. 1992: Decrets que prescriuen que el català ha de ser la llengua d'aprenentatge en l'educació primària i secundària a Catalunya. 1993: Primera Constitució democràtica d'Andorra i ingrés d'aquest estat en l'ONU. 1998: Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística ("nova llei de normalització lingüística"), a Catalunya. 2000: Entra en vigor a Andorra la Llei d'ordenació de l'ús de la llengua oficial.