Anàlisi de la Literatura Catalana: Modernisme, Noucentisme i Avantguardes

Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 8,1 KB

NARRATIVA MODERNISTA

Molt important en el Modernisme. Pretén causar un impacte al lector, no només descriure. Utilitza narradors subjectius. S'orienta a la narració curta. Llenguatge molt ric i cuidat. Temàtica: enfrontament entre individu i societat. Ambients rurals.

Autors Destacats de la Narrativa

  • Joaquim Ruxa: Autor de contes. L'acció de l'obra se situa a Blanes. Presenta una natura lluminosa i bella, amb descripcions intenses.
  • Víctor Català (Caterina Albert): Autora de contes i novel·les. La seva obra més important és Solitud, on també escriu Dames rurals. És autora d'una visió tràgica, amb ambients ruralistes.

La Novel·la "Solitud"

Solitud és la història d'una dona solitària que s'enfronta a la seva pròpia soledat. És considerada una novel·la cabdal del Modernisme.

TEATRE MODERNISTA

Tendència Regeneracionista

Incideix en problemes socials d'enfrontaments individu-societat. Un autor representatiu és Joan Puig i Ferreter.

Tendència Simbolista

Teatre introvertit, decadentista. No tracta la societat. Renova les tècniques de representació teatral, ja que pretén crear en l'espectador una atmosfera determinada.

Santiago Rusiñol

De família benestant, va dedicar la seva vida a l'art, sent un artista polifacètic (pintor impressionista, autor de novel·les, teatre, periodista).

Etapes Teatrals de Rusiñol

  1. 1a Etapa (Simbolista): Intenta suggerir estats d'ànim a l'espectador.
  2. 2a Etapa (Regeneracionista): L'heroi té un caràcter antimilitarista. Sàtira sobre les guerres a l'Àfrica.
  3. 3a Etapa (Costumista): L'Auca del senyor Esteve: teatre realista, dirigit al gran públic. Representa el conflicte artista-món burgès.

Joan Puig i Ferreter (Teatre)

De família humil, va viure una joventut boèmia a França (representada a la novel·la Camins de França). Quan torna a Catalunya esdevé autor teatral d'èxit.

Obra Destacada: "Aigües Encantades"

Basada en una novel·la d'Ibsen. Planteja el conflicte de la massa del poble inculte, presonera dels prejudicis i sotmesa al cànon del poble, que no fa cas d'un foraster que representa el progrés i la ciència, i a qui finalment expulsen.

NOUCENTISME

Moviment cultural desenvolupat entre 1906 - 1923 que succeeix el Modernisme. Es considera acabat el 1923 amb la dictadura de Primo de Rivera.

Teòrics i Obres Inicials

  • Josep Carner: Els fruits saborosos (1906).
  • Miquel Costa i Llobera: Huracans (1906).
  • Eugeni d'Ors: (Teòric del Noucentisme) Glossari (1906). Publicava articles al diari on expressava els objectius noucentistes.

Principis del Noucentisme

Són idees d'inspiració clàssica, partidàries de l'ordre i la racionalitat per sobre els sentiments.

  • L'important no és la natura, sinó l'esforç de l'home per controlar-la.
  • Lloa el Mediterrani, com els llatins.
  • Pretén transmetre la idea d'un món ordenat i harmònic.
  • Gran importància de les institucions culturals.
  • Reforça la poesia i l'assaig.

Josep Carner: El Poeta Noucentista

Conegut com a poeta. Segueix la carrera diplomàtica. Triomfa com a poeta noucentista, però té poesia posterior al moviment. Obres noucentistes: Els fruits saborosos, Auques i ventalls, Nabí. És un molt bon poeta, amb gran domini lingüístic, bona mètrica, molta ironia i humor amagat. Té una visió nostàlgica de la vida.

ESCOLA MALLORQUINA

Escriptors i poetes de Mallorca, precedents del Noucentisme. Els noucentistes els prenen com a bons poetes per la seva bona tècnica, mètrica i llengua. Contingut: visió clàssica, serena i harmoniosa de la realitat. Contemporanis al Modernisme i al Noucentisme.

  • Miquel Costa i Llobera: Huracans, pren com a model els clàssics.
  • Joan Alcover: Cap al tard.

L'AVANTGUARDISME

Corrents estètics i culturals entre 1900 i 1930, que s'acaba amb la II Guerra Mundial. Pretén fer un replantejament de la manera d'entendre l'art i la cultura.

Corrents Principals

  • Cubisme: Molta influència en la pintura (Picasso). Influència directa en la literatura amb el cal·ligrama; els poetes cubistes modifiquen la forma dels versos a la pàgina, donant-los imatge pictòrica.
  • Futurisme: Molta influència a Itàlia i a l'URSS. Temes: velocitat, tècnica, invents, activitat física, energia, el futur.
  • Surrealisme: Influència de Freud. Important en pintura. Posterior als altres corrents. Es basa en l'inconscient i en els somnis. Tècnica de l'escriptura automàtica: consisteix a escriure sense sotmetre al conscient, lliurement, cultivant l'inconscient.

Autors Avantguardistes Catalans

JOAN SALVAT-PAPASSEIT

Autor de família humil, autodidacta, va morir jove de tuberculosi. Obra poètica inclosa en l'avantguardisme. Té poemes i manifestos avantguardistes. Temes: celebració de la vida quotidiana, optimisme davant la vida, amor, patriotisme.

  • Poemes en ondes hertzianes (Recull avantguardista).
  • Poema de la rosa als llavis (Recull poesia amorosa).

J.V. FOIX

Poeta en prosa i en vers. Té articles de premsa. Formació autodidacta. Molt relacionat amb el món de l'art i la cultura. Bon coneixement dels clàssics medievals catalans, del Renaixement italià i dels trobadors occitans medievals. Influència surrealista.

  • Sol i de dol (Recull de sonets). Tracta la identitat social.
  • Poemes festius de to humorístic, de reflexió moral i narratius. Gran domini de la mètrica, vocabulari ric i personal.

AUTORS MÉS ENLLÀ DELS CORRENTS

J.M. SAGARRA

Poeta, novel·lista, articulista, dramaturg, traductor. Viu de l'escriptura. Prové de l'aristocràcia, estudia dret. Està al marge dels corrents de l'època. Intenta arribar a un públic ampli, aconseguint molt èxit i popularitat.

  • Poesia: D'inspiració popular, temes senzills, molta habilitat mètrica; llengua senzilla i popular, mai culta; temes: l'amor, el pas del temps, la natura; poemes breus (només és llarg El comte Arnau).
  • Teatre: Etapa de teatre en vers. Parla de conflictes sentimentals amb final feliç. Obra: El cafè de la Marina, ambientada al Port de la Selva.

SALVADOR ESPRIU

Poeta, narrador, dramaturg. Comença molt jove com a narrador de contes. Després de la Guerra Civil passa a la poesia.

  • Obres: Les cançons d'Ariadna (recopilació de poemes no agrupats); Cementiri de Sinera; Pell de brau.
  • Fonts: Mites grecollatins, la Bíblia, mites de l'antic Egipte.
  • Mites propis: Sinera (població imaginària on pretén reflectir la situació del seu temps), Sepharad (Espanya). Espriu parteix de la realitat del seu temps, però li dona perspectiva històrica.
  • Visió del món escèptica/esperançada. Temes: política, metafísica, humor.

CARLES RIBA (Entre Sagarra i Espriu)

Poeta, traductor, professor de grec. Va viure l'exili interior (activitat cultural mig clandestina a Catalunya).

  • Estances: Llibre de poesia pura, parla en general i abstracte dels sentiments.
  • Elegies de Bierville: Tracta l'experiència de l'exili amb mites grecs.
  • Salvatge cor: Poesia en to enamorat.