Resum de doctrines ètiques: emotivisme, eudemonisme, hedonisme

Resum de doctrines ètiques

Emotivisme (A. J. Ayer i D. Hume)

Idees principals:

• Els enunciats de l'ètica només expressen sentiments.
• És l'aplicació de l'escepticisme a l'ètica.
• Afirma que no existeix coneixement segur en l'àmbit moral.
• Tot i això, intenta modificar la nostra conducta mitjançant una argumentació moral sentimental.
• Deixa fora la racionalitat des del punt de vista sentimental.

Eudemonisme (Aristòtil)

Recerca de la felicitat: amb les virtuts dianoètiques. Allò que ens fa feliços és allò que ens fa humans.

Desenvolupar virtuts:

1. Dianoètiques (coneixement).
2. Ètiques (per exemple, la valentia), situades enmig de dos extrems.

Hedonisme (Epicur)

• Plaer — concepció negativa: absència de dolor al cos i absència de malestar a l'ànima (ment).
• Eliminació del dolor com a objectiu.
• Natura: la natura ens dona allò que necessitem, allò bàsic.
• Dolor: a vegades triem el dolor perquè determinats dolors són fonts de plaer.
• Plaer sostenible: plaer que no té males conseqüències. Tot plaer és bo, però no tota font de plaer és bona (ex.: hem de tenir amics).

Estoïcisme (Zenó)

Stoa — porxo, plaça coberta.

Ser feliç és difícil; ser desgraciat és fàcil.

La realitat es divideix en dues categories:

• Allò que depèn de nosaltres.
• Allò que no depèn de nosaltres.

Si et preocupes per allò que depèn de tu, estaràs bé; si et preocupes per allò que no depèn de tu, seràs desgraciat.

Allò que depèn de nosaltres (poseïssió, el «meu») sovint és font de preocupació; la solució estoica: no tenir o no aferrar-se.

Natura: la natura ens dona el que ens dona; no podem anar contra la natura.

Utilitarisme (J. S. Mill i J. Bentham)

• Bo = útil: allò que genera més benestar, mesurable i per a més persones a la llarga.
• Felicitat: concepte que pot ser considerat inconmensurable en certes versions.
• Bentham: aritmètica del plaer — benestar multiplicat per persones a la llarga.
• Acte: acte concret que genera benestar.
• Utilitarisme de regla ampliada: defensa una distribució més equitativa del benestar.
• Distinció: bé intrínsec i bé instrumental (mitjà).

Iusnaturalisme (Sant Tomàs)

Els drets naturals són inalienables perquè Déu ha donat aquests drets.

John Locke estructurarà el pensament liberal des de la perspectiva del naturalisme: llibertat, propietat i autodefensa com a drets naturals.

Especisme

No hi ha cap argument bàsic per dir que una espècie té drets i una altra no.

Intel·lectualisme (Sòcrates)

Ningú fa el mal voluntàriament; només ho fa per ignorància. El qui fa el mal no és dolent, és ignorant.

No se l'ha de castigar, se l'ha d'intentar reintegrar o educar per a la societat.

Formalisme (Immanuel Kant)

Formal o deontològica: no importen les conseqüències sinó el motiu.

Per Kant, el que importa és l'acompliment del deure.

Bona voluntat: el conjunt de tots els mitjans orientats a la realització d'una acció correcta.

Accions conformes al deure: distinció entre interès (moral) i deure (manament de l'imperatiu).

Imperatiu: hipotètic (condicional) i categòric (incondicional).

L'imperatiu categòric és: universalitzable i tracta les persones sempre com a fi i mai com a mitjà (no aprofitar-se dels altres).