Epicur i l'Epicureisme: Física, Ètica i Tetrafàrmac

Fundació d'Epicur

• Epicur va néixer a l'illa de Samos.
• El 306 aC va establir la seva acadèmia a Atenes en un lloc anomenat "El Jardí".
• Lucreci en va ser un notable representant.

La Física

• S'inspira en l'atomisme de Demòcrit: el Tot consisteix en àtoms i buit, i és infinit.
• Els àtoms es mouen i topen entre ells lliurement. Així es fuig del rígid determinisme i se salva la llibertat de l'home.
• Res a la naturalesa esdevé amb vista a un fi: tot és fruit de l'atzar del moviment dels àtoms i no hi ha interacció divina.
• L'ànima: És material i mortal. És un agregat d’àtoms molt subtils que es troba estès per tot el cos.
• Els Déus: Són considerats éssers immortals i antropomorfs que viuen en els espais intermundans. Són feliços i no intervenen per res en el govern del món.
• La naturalesa no posseeix cap caràcter diví, i els seus fenòmens poden ser explicats per múltiples causes naturals.

El Tetrafàrmac

A partir d'aquesta concepció física, Epicur intenta combatre els 4 temors més generalitzats dels homes:

1. El temor als Déus: Els Déus són éssers molt allunyats i diferents a nosaltres i no es preocupen per les nostres vicissituds.
2. El temor a la mort: No té sentit tenir por de la mort ja que mentre vivim no ha arribat i quan arriba (pèrdua de la sensibilitat) ja no vivim. A més, l’ànima humana és mortal i es dissipa amb la mort del cos.
3. El temor al dolor: Si es tracta d’un dolor intens, la seva duració serà breu, mentre que si el dolor és prolongat, la seva intensitat serà lleu i podrà ser fàcilment suportable. Si el dolor és intens i la seva durada no és breu, aquest durarà fins a la mort.
4. El temor al futur: El futur no depèn totalment de nosaltres, però tampoc ens és totalment aliè (contra el determinisme), de manera que no l’hem d’esperar com si hagués de venir infal·liblement ni tampoc desesperar-nos com si no hagués de venir mai.

Teoria del Coneixement

Sensisme: Només s’admet com a real el que és objecte dels sentits i aquests com a única forma vàlida de coneixement.

L'Ètica

• Segons la Física materialista epicúria, l’home no és sinó un cos que es dissol amb la mort.
• Segons la teoria del coneixement, són guia infal·lible per a l’home les modificacions del cos anomenades "sensacions" (plaer i dolor).
• Sobre aquestes bases sorgeix una ètica hedonista: recerca del plaer i supressió del dolor i de les pertorbacions.
• L’ataràxia: És la impertorbabilitat de l’ànima davant dels desitjos o pensaments. L’equilibri emocional i la disminució de la intensitat de les nostres passions.

Tipus de Plaers

Epicur distingeix 3 tipus de plaers:

• Naturals i necessaris: Menjar, llibertat i autosuficiència, amistat i reflexió.
• Naturals i innecessaris: Menjar en excés.
• No naturals i innecessaris: Popularitat, objectes materials, videojocs…

Només els plaers naturals i necessaris fan feliç a l’home, i l’home prudent ha d'intentar allunyar-se del desig dels altres plaers ja que al final li poden provocar dolor i l’allunyen de l’ataràxia.

Es tracta de saber gaudir amb moderació i calma del que és natural i necessari.

L’Epicureisme no nega el gaudi de tots els plaers si se'n té l’oportunitat, però subratlla que només a partir de l’amistat, la reflexió, la llibertat i autosuficiència podrem arribar a ser feliços.

Epicur considera també els plaers de l’ànima (com l’amistat o la reflexió per combatre els 4 temors) i fins i tot afirma que poden ser superiors als del cos ja que abasten el passat, el present i el futur.

Resum

D’aquesta manera, el tipus de savi que proposa Epicur difereix molt del "savi" estoic: no és l’home que s’absté de tot plaer sinó qui gaudeix moderadament del que és natural i necessari. La seva llibertat no és l’acceptació de la necessitat de la Naturalesa: sap que la naturalesa és lliure de determinisme (gràcies a l'espontaneïtat dels àtoms) i que ell pot ser amo del seu destí temporal. A la fi, viu sense cap temor (Tetrafàrmac): la mort no l’afecta ni l’aterra, els Déus no intervenen en la seva vida, no hi ha un càstig futur, els fenòmens naturals no amaguen cap còlera divina, els plaers naturals són fàcils d’aconseguir i el dolor pot ser vençut.