Simplicitat segons Hume

Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 19,26 KB

  • Percepcions sefons la composició

Tant les impressions com les idees poden ser:

  • Simples→ No admeten distinció ni separació. Com per exemple, la impressió d’un color o la idea d’aquest.

  • Complexes→ Són les que podem distingir-ne les parts. Com per exemple, la impressió o la idea d’una ciutat.

Hume basant-se en el principi de la còpia estableix el seu criteri de veritat→ Una idea només serà vertadera si correspon a una impressió, i serà falsa quan això no sigui així. Això significa que si alguna idea no correspon a una impressió, és fruit de la imaginació, i per tant cal tractar-la com a una idea imagínària i no vertadera.

Hume ens pregunta per les classes de coneixement. Hume ens dirà que tots els objectes de la raó i de la investigació humana, poden dividir-se en 2 grups:

  • Relacions d’idees→ Són les pròpies de les ciències independents de l’experiència i són demostrativament certes. Són bàsicament enunciats matemàtics. Per exemple 3+2=5→ Veurem que és necessari no pot no ser universal, vàlid per tota la realitat.

  • Qüestions de fet→ Fan referència a les coses de la realitat i per això són pròpies de les ciències naturals, les empíriques.

L’exemple que posa Hume és l’afirmació de ‘’el sol sortirà demà’’. Segons Hume aquest és un contingut contingent, no necessari, i  particular, no universal. Per molt convençuts que estiguem de la certesa de l’afirmació, la veritat és que és diferent a la proposició de 3+2=5 perquè si tu ho dius és perquè cada dia ha sortit. Així que ja asumeixes que dir-lo és cert ja que t’has acostumat a que cada dia passi. La diferencia amb 3+2 és que se suposa que tota la naturalesa està creada per les mates i per tant són perfectes i no pot ser erroni. Bàsicament és una regla mentre que l’afirmació és un costum.


CRÍTICA AL PRINCIPI DE CAUSALITAT → quan el coneixement de qüestions de fet està fundat en la relació de CAUSA-EFECTE.

Parteix de la base que  amb el que anomenem causa i el que anomenem efecte, existeix una connexió necessària.
Hume ens dirà que aquesta connexió és una idea falsa imagínària, perquè és una idea que no correspon a cap impressió. Per il·lustrar això ens proposa l’exemple del XOC I EL MOVIMENT DE BOLES DE BILLAR → Segons Hume, poder veure el moviment de la primera bola (causa) i el moviment de la segona bola (efecte). En els dos casos els correspon una IMPRESSIÓ, i això fa que aquestes dues idees siguin vertaderes. El problema és que no tenim impressió CONNEXIÓ NECESSÀRIA i si estem convençuts de que el  moviment de la primera bola provocarà el moviment de la segona és per COSTUM, ja que sempre hem observat els dos fenòmens un a continuació de l’altre i això ha produït en nosaltres el convenciment que la connexió és necessària, però no la poder demostrar.

CRÍTICA A LA IDEA DE SUBSTÀNCIA →en un sentit més general, el terme de substància fa referència a allò que substitueix i es manté per sota dels fenòmens. Hume ens dirà que la idea de substància no remet a cap impressió, en conseqüència, seguint el seu criteri de la veritat, la idea de substància no reflecteix cap realitat.

Substància


: col·lecció d’idees simples unides per la imaginació

CRÍTICA A LA IDEA DEL MÓN → Locke havia dit que tenim constància de l’existència del món extern en tant que causa de les nostres impressions. Ara bé, a partir de la crítica al concepte de causalitat, Hume no podrà acceptar això , ja que aquest ja ha quedat qüestionat amb la relació entre causa i efecte. Així que només poder conèixer les impressions i no podem saber d’on han sortir, per tant, tampoc podem dir que existeix una realitat (mon) que les causi.

CRÍTICA A LA IDEA DEL JO →
Hume torna a aplicar el seu criteri de veritat. No tenim cap impressió del jo en si mateix, tenim impressió dels nostres actes mental “Jo penso”, “Jo imagino”..., però no del jo en si mateix i per tant no podem demostrar la seva existència.

CRÍTICA A LA IDEA DE DÉU → els arguments que demostren l’existència de Déu es basaven en la idea de Déu o bé en Déu com a causa del món i de l’home. 

  • La idea de Déu queda invalidada perquè no tenim cap impressió de Déu.

  • I els arguments que defensen que


    Déu existeix com a causa del jo i del món aleshores tampoc són vàlids perquè jo ho hem qüestionat en el principi de causalitat

La conseqüència de tot això és


L’ESCEPTICISME → no poder estar segurs de l’existència de res.

Hume va intentar evitar l'escepticisme afirmant que podem creure en l’existència del món i afirmar les creences pròpies si ens basem en LA CONSTÀNCIA i LA COHERÈNCIA.

Teoria motivista de la moral

Segons Hume, el coneixement moral no és ni qüestions de fet perquè no són impresions, ni relacions d’idees ja que les distincions  morals no són vertaderes ni falses i per tant no deriven de la raó.

Per ell, allò que anomenem ‘’bo’’ i ‘’dolent’’ prové del sentiment
. La bondat o la maldat la descobrim quan al nostra interior hi trobem un sentiment d’aprovació o de rebuitg d’una acció. I és per això, que tots els judicis morals que puguem fer despenen del sentiment.

Segons Hume, els factors generals que determinen que les persones aprovem unes accions i les reproduim són:


  • La utilitat

  • El plaer

Així les perosnes decidim actuar moralment, ja que la vida bona produeix  satisfacció i plaer. Mentre que la vida deshonrosa produeix insatisfacció i malestar.

Hume funda la moral en el sentiment universal dels homes de fer-se la vida agradable. I això és el que ell anomena:


  • Simpatia---> Les persones ens reconeixem com a persones i sentim una certa benevolència cap a la resta. D’aquesta manera participem en les emocions dels altres.