Preguntes sobre Aigües encantades, Violí d'Auschwitz i Ball robat

Aigües Encantades

-Exemplifica a partir dels diferents personatges de l’obra l’enfrontament tradició i revolució

Tradició: Pere amat, Juliana, Mossèn Gregori, Joan Gatell. Trinitat, Bartolomeu, Mansó, Braulia

Revolució:Cecília, Foraster, Vicenç, Romanill

Verges no te cap bàndol

-Quin es el valor simbòlic del títol del llibre “Aigües Encantades”?

El títol (Aigües encantades) es refereix a uns gorgs que hi ha a prop del poble on hi ha aigua subterrània que segons una llegenda està encantada i seria sacrilegi utilitzar-la. Sobre la utilització d'aquesta font rica en aigua sorgeixen tots els problemes i discussions que enfrontaran la religió i la tradicionalitat amb el saber i la ciència, i alhora separa clarament les classes socials en dues parts: els rics aniran en contra del progrés i els pobres a favor (a part de la massa que forma el poble que al no tenir cultura és conformista i tradicionalista a part de massa devota amb el catolicisme. També deixa a l'estacada la penosa situació de la figura de la dona en aquella època, que es considerava sempre en segon lloc respecte a l'home i la dona no tenia ni dret ni vot i només servia per netejar, criar els fills... I tots els seus tòpics masclistes pertinents.

Violí d’Auschwitz

-Ens narra una historia basada en fets reals, quina es aquesta historia?

La història que es narra en aquest llibre es la segona Guerra Mundial on els jueus van ser destinats a camps d'extermini i treballs per els alemanys.

Aquests els sotmetien a experiments, rebien uns aliments, que no els servien gairebé de res, ja que afirmen que al cap d'una hora de menjar ja tornaven a tenir gana.

Els guàrdies maltractaven als jueus, que havien estat deportats als camps, no els tractaven com a persones, els utilitzaven per fer experiment inhumans coses realment horribles, inimaginables.

Quan es creia que els presoners ja eren `inútils eren destinats a les càmeres de gas, que ells anomenaven dutxes

-Que n’opines de la discriminació, els genocidis i l’holocaust nazi?

La meva opinió sobre la discriminació no és molt bona la veritat ja que es una acció molt desagradable que es fa a una persona o grups de persones per ser d’una altra tonalitat de pell, sexe, ideas política o només per ser d’una altre religió, també la considero una agressió ja que s’exclou literalment a la persona de la societat.

Els genocidis, jo sincerament un fet molt delectiu ja que no es pot exterminar de ninguna manera un col·lectiu humà pel fet de que sigui diferent…

El que va passar en aquell moment ordenat per Hitler va ser el pitjor genocidi, per a mi ja que van voler exterminar la raza jueva sense cap motiu.

-Com funciona l’estructura paral·lela del llibre. De quina manera se’ns explica la història?

L’estructura paral·lela que agafa el relat d’aquest llibre es el següent:

Comença sortint en Daniel com a personatge principal i seguidament el violí que ha d’anar fent al llarg de la seva estancia al camp d’extermini nazi, poc a poc va fent el violí i així es pot permetre seguir viu ja que el necessiten per aquest treball.

Llavors el llibre tira més cap a l’historia del Violí i la seva representació en l’obra.

Ball Robat

-Davant el tema del divorci i el canvi de parelles, quina es la teva opinió personal?

Al primer acte, que té l'origen en el conte "escena d'alcova" es planteja el triangle Cugat-Mercè-Oleguer i, alhora, s'anuncia el triangle Cugat-Núria-Oriol.

Al segon acte, el triangle Cugat-Mercè-Oleguer.

En la primera part de l'acte tercer, es produeix la topada Oriol-Núria, que anuncia la virulència de l'encontre final, i es proposa el potencial tercer trangle en joc, Oriol-Eulàlia-Oleguer.A la darrera part de l'ecte tercer, s'estableix un diàleg si és no és molieresc entre Núria, Mercè i Eulàlia, en que totes tres dones garlen precisament sobre els seus marits i acaben de enllestir els preparatius per al sopar d'aniversari

-Que vol dir l’expressió Ball Robat i com la pots argumentar amb el fil argumental de l’obra?

Ball robat té una visió especulativa i empírica del món que destil·la la incertesa i el desencís de la postguerra. Exposa una recerca de la veritat essencial de l'ésser humà com a individu solitari i infeliç, que es troba condicionat pel seu entorn social i les seves relacions amb els altres.