Maduresa i vellesa merce rodoreda

NARRATIVA DE POSTGUERRA  Després de la Guerra Civil s’incorporen a la narrativa catalana noves tècniques i nous continguts: la novel·
La psicològica, el Realismemàgic, la novel·ladeciència-ficció i la novel·lanegra.

MERCÈ RPDPREDA:La seva obra se sol dividir en tres períodes: – Els anys d’aprenentatge. Primera etapa a la que pertany Aloma, novel·la pessimista, psicològica i simbolista, que narra unes relacions amoroses entre una adolescent somniadora i desconeixedora de la vida.– L’etapa de maduresa s’inicia amb la publicació de Vint-i-dos contes (1958), històries d’amor que reflecteixen un gran pessimisme i mostren la incomprensió i la incomunicació dels protagonistes. – La vellesa. Última etapa que s’inicia amb La meva Cristina i altres contes (1967), que implica un canvi per la incorporació d’un món mític on dominen els personatges masculins.

L’obra de Mercè Rodoreda es caracteritza per un profund tractament psicològic dels personatges; una temàtica bàsicament femenina, amb una dona com a protagonista i un estil narratiu poètic carregat de simbolisme: les flors, els arbres, el jardí, els colors, els coloms, l’espill…LLORENÇ VILLALONGA:La novel·la va ser el gènere que li va assegurar la consolidació literària definitiva. En aquest gènere va cultivar el classicisme, tot cercant un art contingut i una mestria formal. La seva novel·la més coneguda és Bearn o la sala de les nines. Fins a la Guerra Civil, el periodisme va ocupar la major part de la producció literària de Villalonga. També va començar a escriure novel·les en català (Mort de dama, 1931) i obres de teatre en espanyol (Fedra, 1932).