Anàlisi de 'Les illes de Grècia' de Byron i guia de lectura de 'El baró rampant' de Calvino

Anàlisi: "Les illes de Grècia" de Lord Byron

L'autor i el seu context

Lord Byron (1788-1824) va ser un destacat poeta anglès del Romanticisme. Nascut a Londres, va morir a Grècia, on va anar a lluitar per la independència nacional contra els turcs, un fet que va inspirar profundament la seva obra.

Va començar a escriure amb 18 anys i és considerat un dels escriptors més versàtils i importants del seu moviment.

El poema dins de l'obra "Don Juan"

Aquest poema forma part de l'obra Don Juan, un poemari de 17 cants que va ser una de les publicacions més importants a Anglaterra. Els seus poemes sovint denuncien el dolor de viure o exalten els herois rebels. Aquest poema és un himne que canta el poeta de la cort a l'illa grega on Don Joan ha naufragat.

Tema i estructura

El tema del poema és l'exaltació d'una època d'hegemonia d'un poble caigut en desgràcia, una temàtica molt utilitzada pels poetes romàntics.

Es pot dividir en dues parts:

• Primera part (estrofes 1-4): És l'exaltació de la glòria de l'antiga Grècia.
• Segona part (estrofa 5): Expressa el lament per la pèrdua i la marxa.

Una característica que cal destacar és que, a l'última estrofa, el vers "la cançó heroica no sona ja" és una síntesi de les dues primeres estrofes, i el vers següent és una síntesi de la tercera i la quarta.

Recursos literaris i referències

Els recursos literaris utilitzats en aquest poema són:

• Metàfora: "les illes afortunades".
• Personificació: "les muntanyes contemplen Marathon".
• Anàfora: Repetició de la paraula on.
• Ubi sunt: "I on són ara? I on ets tu, pàtria meva?".

Aquest poema conté un llistat de noms propis com:

• Safo: Poeta de l'antiga Grècia.
• Delos: Illa grega.
• Febus: Sobrenom d'Apol·lo.
• Quios: Illa grega prop de la costa de Turquia.
• Teos: Ciutat grega.
• Salamina: Illa grega.

Conclusió

En conclusió, Byron sentia com si Grècia fos l'origen de la poesia, de la cultura i de tots els àmbits en general. Podem veure en aquest fragment la frustració del poble grec enfront de la invasió turca, fet que va inspirar Byron a compondre el poema.

Guia de lectura: "El baró rampant" d'Italo Calvino

1. Per què decideix Cosimo pujar als arbres per sempre?

Al principi, puja als arbres per mostrar rebel·lia contra les regles estrictes de la casa. Un dia està enfadat amb els seus pares perquè la seva germana ha servit cargols per dinar, i ell està fart dels menjars que ella fa. Quan coneix Viola, es converteix en un joc que acaba sent el seu estil de vida.

2. Quina és l'actitud de Biagio envers el seu germà?

En la seva infantesa, era el company de trapelleries infantils del seu germà. Sempre ha estat fidel al seu germà, li dona suport en les seves decisions, l'ajuda en tot el que pot i sent una gran admiració i amor per ell, fins al punt de convertir-se en el cronista de la seva vida. Encara que és fidel a Cosimo, fa la seva vida a terra, sota els arbres.

3. Creus que el protagonista es converteix en un salvatge?

Cosimo, al principi, quan puja als arbres, es comporta una mica d'una manera salvatge, ja que no sap com adaptar una vida normal als arbres i descuida molts dels seus costums anteriors.

Tot i això, ell mai no es converteix en un salvatge. Cosimo puja als arbres per fugir d'un món que no li agrada, i això li permet contribuir a canviar i a millorar les coses.

Es relaciona amb els seus familiars, administra els seus béns, dona consells i organitza la vida dels seus vassalls, confraternitza amb tothom qui l'escolta, llegeix llibres i adoctrina bandolers, idea millores per al desenvolupament econòmic de les seves terres, es carteja amb coneguts i desconeguts (com Voltaire i Rousseau) i coneix la força de l'amor.

Aquestes característiques no són pròpies d'un salvatge. Cosimo no és un salvatge, només fa una vida normal en un lloc peculiar.

4. Quina opinió et mereix la mare del protagonista?

Corradina von Kurtewitz deixa de banda el seu caràcter i arriba a comprendre el seu fill malgrat tot. És admirable com posa per davant l'amor de mare sobre el seu caràcter i la seva influència militar. És un personatge que acaba canviant per a bé.

Quan es posa malalta i està a punt de morir, passa una bona estona amb els seus fills: juguen i riuen entre ells, els fills cuiden de la mare, etc. Això fa que tinguin un últim record d'haver estat els tres en família i oblidin totes les discordances que alguna vegada havien tingut. Per a la mare, aquest moment és una forma de redimir-se.

5. Qui és Gian dei Brughi i quina importància té la lectura?

Gian dei Brughi és un lladre famós a Ombrosa que arriba a conèixer Cosimo a partir d'una de les seves entremaliadures. És important en la vida de Cosimo, ja que va ser qui va despertar les seves ànsies d'estudiar i es converteix en un amic molt proper a ell.

6. Com mor el Cavaller Advocat?

El Cavaller Advocat mor decapitat en el conflicte contra els pirates turcs. En el moment en què l'agafen de la barca de Cosimo i els turcs se l'emporten a la seva, Cosimo perd de vista el navili. De sobte, es troba una cosa flotant i, quan s'adona, era el cap del Cavaller Advocat.

7. Descriu algun dels serveis que Cosimo prestava

Cosimo ajuda a combatre els incendis que s'originen a Ombrosa, ajuda i dona consells als seus habitants, adoctrina bandolers, poda, etc. Aporta tot això al seu lloc de naixement. Però quan esclata la Revolució Francesa, ell participa en diferents guerres, ajudant l'exèrcit republicà.

8. Qui era Ottimo Massimo?

Ottimo Massimo era el fidel gos de Cosimo, el seu company d'aventures que el va acompanyar a tot arreu, fins que, quan Viola se'n va, se l'emporta perquè ella era la seva antiga propietària. També era anomenat Turcaret quan era de Viola.

9. Com acaba la seva història d'amor amb Viola?

La història d'amor entre Viola i Cosimo finalment acaba malament. Tenen una forta baralla per la gelosia de Cosimo i els continus jocs de Viola per fer que ell demostri el seu amor. Viola, en un moment de la discussió, decideix anar-se'n d'Ombrosa i emportar-se Ottimo amb ella, per no tornar mai més.

Viola és un personatge manipulador, que busca la felicitat a partir de les accions dels altres, a vegades contradictòries, fet que porta a un gran desconcert i patiment a les persones. També és irracional: acaba perdent l'amor de la seva vida per una discussió provocada per ella i no pensa en les seves accions.

10. Manté Cosimo la paraula de no baixar dels arbres?

Des que Cosimo tenia 12 anys, no va baixar mai dels arbres. Fins i tot sabent que la seva vida acabarà aviat, es refusa a baixar-ne: puja a un globus i desapareix. La regla de no baixar mai dels arbres és una regla difícil, però ell s'hi adapta perquè s'acaba convertint en el seu estil de vida, allò que el defineix com a persona. Si hagués baixat, no hauria estat fidel a si mateix ni als altres, perquè seria com si perdés part de la seva persona i tot allò que ha arribat a fer i a conèixer. Ell viu tota una vida diferent de les altres només per una regla que el fa lliure.

11. Comenta la cita de l'autor a la nota preliminar

La cita és: "La desobediència cobra sentit només quan es converteix en una disciplina moral més rigorosa i àrdua que aquella contra la qual es rebel·la". Vol explicar la importància de ser un mateix davant les normes imposades per la societat o les persones, de fer el que realment vols, i la llibertat de realitzar-ho i lluitar per això.

12. Quines idees vol transmetre l'autor en la novel·la?

Calvino transmet una reflexió sobre la llibertat de l'ésser humà. Ens situa davant d'una reivindicació de la utopia, la rebel·lió, la imaginació i l'inconformisme. Tota la història et fa pensar i reflexionar sobre diferents conceptes, com no aïllar-nos de les persones més importants, no jutjar la gent i no deixar d'estar segurs del que volem si amb això aconseguim la nostra llibertat. També ens mostra com, veient la vida des de diferents perspectives, podem arribar a canviar el nostre voltant i a nosaltres mateixos per a bé.

13. Creus que Cosimo era un il·lustrat?

Sí, representa els valors propis d'aquest corrent. Cosimo és capaç de trencar amb el tradicionalisme, posa per davant la igualtat i la raó, i escull l'estudi i el coneixement per aprendre sobre el món que l'envolta i enriquir-se a si mateix. Això sí, vivint com un més, enamorant-se, coneixent gent i ajudant els seus veïns.

14. Creus que el protagonista era realment lliure?

Jo penso que sí. Mai més se sotmet a les normes de la societat ni a les dels seus pares. Viu la vida que ell ha escollit, pren les seves pròpies decisions i actua de la manera que vol, sense perjudicar ningú. És feliç i se sent realitzat com a persona amb tot el que ha viscut, i en la seva mort no es penedeix d'haver pujat als arbres. Per a mi, això és llibertat.