Mercè Rodoreda i Pere Calders: vida, obra i estil literari

Mercè Rodoreda (Vida)

Mercè Rodoreda fou una novel·lista i contista, principalment. També va conrear el teatre i la poesia.

• La van casar amb el seu oncle, Joan Gurguí, i això la va traumatitzar.
• Va tenir un fill anomenat com el pare.
• Utilitza la literatura com a forma d'evasió.

Comença a col·laborar amb revistes com "Revista de Catalunya" i també a escriure les seves primeres novel·les.

• 1932: Publica la seva primera novel·la, "Sóc una dona honrada". No l'accepta com a bona novel·la i intenta amagar-la.
• 1938: La seva primera gran novel·la, "Aloma".

Amb la Guerra Civil s'ha d'exiliar i se'n va a França i Ginebra, on passa la major part de la seva vida. El primer lloc d'exili on va és París.

Es va casar amb Armand Obiols, amb qui va mantenir una relació estranya d'amor i odi. Aquesta relació l'encamina a la maduresa literària i li obre portes.

• 1971: Obiols mor i Rodoreda queda sola, retornant a la solitud de la infantesa.
• 1972: Inicia el retorn a Catalunya. Escriu contes molt importants.

La seva obra més important és "La plaça del diamant".

Obres

Novel·les

• Aloma
• La plaça del diamant
• Mirall trencat
• El carrer de les Camèlies
• La mort i la primavera
• Sóc una dona honrada

Llibres de contes

• Vint-i-dos contes
• La meva Cristina i altres contes
• Semblava de seda i altres contes

Estil

És la màxima representant de la novel·la psicològica en català. Es pot considerar la novel·lista catalana més important de la postguerra, juntament amb Llorenç Villalonga.

Parteix de la novel·la psicològico-simbòlica per acabar la seva carrera literària amb un tipus de novel·la psicològico-mítica.

La novel·la psicològica porta el punt de vista del personatge, de manera que els seus pensaments surten de la novel·la per atrapar el lector.

És simbòlica perquè el personatge expressa els seus pensaments a través de símbols.

Etapes

• Etapa real: Tot el conjunt de la seva obra.
• Etapa fantàstica: Dues obres, "La meva Cristina..." i "Mirall trencat".

Pere Calders (Vida)

Narrador, es dedica al gènere literari contista. Escriu el seu primer conte amb 14 anys, "El primer arlequí".

• Estudia a La Llotja.
• Va ser periodista.
• Inicia col·laboracions amb la premsa.
• 1938: S'allista al front popular com a voluntari.

Exili:

• Primer exili: França.
• Segon exili: Mèxic, on treballa al món editorial.
• 1975: Una companyia teatral estrena "Antaviana", basada en contes seus.
• 1986: Rep el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.

Estil

Caracteritzat per la peculiar lògica que apareix a la ficció. Utilitza l'humorisme i la caricatura.

La imaginació i la lliure fantasia són contràries a la realitat.

Va rebre una gran influència d'un concepte de realisme màgic.

Pere Calders ha estat molt comparat amb altres escriptors universals.

Obra

• "Cròniques de la veritat oculta" (Premi Víctor Català)
• "Aquí descansa Nevares" (temàtica: tot el món de Mèxic)
• "Demà a les tres de la matinada"
• "Tots els contes"
• "Invasió subtil i altres contes"
• Dues novel·les:
  • "Ronda naval sota la boira"
  • "L'ombra de l'atzavara"