La Repressió Franquista: Política, Econòmica i Social (1939-1960)

Repressió Política: Terror i Camps de Concentració

En un principi, Franco va dur a terme una repressió més militar, pròpia de qualsevol guerra, però després ja va passar a imposar una repressió més organitzada, és a dir, més calculada i destinada a atemorir els ciutadans. D’aquesta manera, Franco aconseguia evitar les manifestacions i reivindicacions de qualsevol mena. Qui no acatava les seves normes era enviat a la presó o, simplement, assassinat. No obstant això, va arribar un punt en què no cabia més gent a la presó i per això es van crear camps de concentració.

Dins d’aquests camps anaven a parar:

• Membres de l'Exèrcit Popular
• Republicans
• Anarquistes
• Altres opositors al règim

Aquesta gent vivia en condicions infrahumanes (manca d’aliments, d’higiene, etc.). A més, era bastant habitual que les famílies dels caiguts (franquistes que van morir a mans de republicans) es prenguessin la venjança pel seu compte.

Dins la mateixa policia hi havia una Brigada Social que s’encarregava de perseguir els activistes en contra del franquisme. Les autoritats estaven autoritzades per a torturar i utilitzar els mitjans que consideraven adients per a acabar amb els antifranquistes. A més, eren els militars els que s’encarregaven de jutjar les resolucions dels consells de guerra.

Repressió Econòmica: Llei de Responsabilitats Polítiques

Franco, a través de la Llei de Responsabilitats Polítiques, pretenia castigar econòmicament aquelles persones que havien estat en contra del seu règim des del 1934. És a dir, tots aquells que tenien una ideologia contrària a les idees franquistes eren multats. Aquesta mesura també afectava aquelles persones condemnades en consells de guerra o els familiars de persones que havien mort durant la guerra.

Per altra banda, també es va establir una llei per a confiscar les propietats del bàndol republicà, incloent-hi:

• Partits polítics
• Sindicats
• Publicacions

Amb tot això, Franco pretenia espoliar els vençuts.

Repressió Laboral: La Depuració de Personal

Tant les empreses privades com les públiques van dur a terme una «depuració» de personal contra tots aquells que tenien idees antifranquistes, tot i que en l’àmbit públic aquests acomiadaments van ser més fàcils. Els patrons també volien mantenir bones relacions amb les autoritats, cosa que era difícil si hi havia membres antifeixistes a l’empresa.

Per altra banda, molts professors amb idees més liberals també van ser acomiadats. Catalunya va ser un dels llocs on més es va notar aquesta persecució contra els liberals. Per exemple, entre els membres de la Generalitat, més de 15.000 van ser acomiadats.

Repressió Ideològica i Moral: El Nacionalcatolicisme

Franco volia tenir el control total sobre la població i per a aconseguir-ho era necessari dominar la ideologia de la gent. Aquesta repressió es basava en la seva doctrina nacionalcatòlica més radical. Les seves idees nacionalistes i catòliques marcaven les normes de conducta i la base de la societat.

Aquesta repressió també incloïa una censura contra les activitats lúdiques i culturals i contra les idees estrangeres que ell pensava que estaven degradant l’essència d’Espanya. Aquesta censura es va veure especialment en el món de la cultura (cançons, pel·lícules, llibres, publicacions, revistes, etc.) i va durar fins als anys 60.

Per altra banda, l’Església també va anar imposant el seu pensament, especialment en l’educació. En la nova Espanya de Franco, la unitat bàsica era la família, en la qual el pare treballava i duia els diners a casa, la mare es quedava a casa i es dedicava a les tasques de la llar, i els nens es formaven al col·legi.

Per a la dona, la dictadura de Franco va suposar un retrocés respecte a tots els avenços i progressos que aquesta havia aconseguit per obrir-se pas en la societat. A més, els nens i les nenes no eren educats de la mateixa manera. Les nenes es formaven en la denominada Secció Femenina, que les instruïa perquè fossin bones cristianes, mestresses de casa i esposes.

Durant aquests anys, mentre s’intentava imposar aquesta moral cristiana, el nombre de prostitutes es va veure incrementat considerablement, simplement perquè moltes dones es van quedar vídues i no tenien altres alternatives.