La Dècada dels 70 a Espanya: Del Final del Franquisme a la Transició Democràtica

Dècada dels 70: Finals del Franquisme (1970-1975)

• Fins a l'any 1973, Franco continua com a president del govern, després és substituït per Luis Carrero Blanco. Però, al desembre d'aquest mateix any, és assassinat per un atac d'ETA. Franco li cedirà el càrrec a Arias Navarro, que perdurarà fins al final del règim.

Oposició al Règim Franquista

L'oposició va augmentant, amb la previsió de la mort de Franco:

• Eurocomunisme: ideologia comunista molt més suau en veure la rigidesa del comunisme soviètic, amb un versant molt més socialista.
• 1975: Assemblea de Catalunya: associació clandestina formada per polítics, sindicats, etc., d'esquerres, que prepararan un postfranquisme. Demanaven l'inici d'una democràcia, amnistia pels presos polítics i que Catalunya recuperés l'autonomia.
• Quan Portugal recupera la seva democràcia el 1974 (revolució pacífica per part de la població civil), Espanya quedarà molt en evidència, ja que és l'única dictadura europea que queda. La resta de països portaran a terme un bloqueig diplomàtic, i Espanya tornarà a rebre moltes crítiques.
• Grups de lluita armada contra el franquisme: ETA, GRAPO, FRAP, MIL.

Les Colònies Espanyoles

Als anys 60, Guinea Equatorial deixa de ser territori d'Espanya, així que en la dècada dels 70 trobem que només tenen colònies al Sàhara (Marroc), Ceuta i Melilla (Àfrica).

Setembre de 1975: La Marxa Verda. Hassan II envaeix amb el seu exèrcit la part colonitzada d'Espanya. Tria un moment molt hàbil en què, davant d'aquesta invasió, el govern contrari no intervindria, ja que l'exèrcit espanyol ja tenia prou feines per ocupar-se del que passava internament. Així que, poc abans de morir Franco, aquest territori passa a ser part del Marroc.

Economia: La Crisi del Petroli

1973: Primera crisi mundial del petroli, a causa de conflictes en els països productors. Això causarà que els països capitalistes es vegin greument perjudicats.

La baixada de l'economia a Espanya arriba just en els últims anys del Franquisme, però afectarà molt més el govern que vindrà després.

La Transició Democràtica Espanyola

Fi del Franquisme amb la mort de Franco el novembre de 1975.

Inici d'una Transició Model cap a una democràcia. Situació tranquil·la, però no fàcil ni pacífica, ja que es va generar molta violència per part dels grups d'extrema:

• Dreta: no volien que s'acabés el franquisme.
• Esquerra: volien una ruptura, una transició sense pactes.

Els partits polítics van anar pactant amb membres que havien participat en el franquisme per tal de tenir un període de canvi pacífic, i per tant, això suposava que part de la gent que havia format el règim dictatorial ara participaria dins la democràcia que estaven ideant.

• 15 de juny de 1977: Primeres eleccions democràtiques a Espanya, on guanya UCD (líder: Adolfo Suárez).

Hi tornen a haver diputats a les Corts i tot el mecanisme propi de la democràcia.

La Constitució no serà aprovada fins al 1978.

Pactes de la Moncloa: consens mínim entre els partits per dur a terme la democràcia sense grans conflictes.