Comparativa dels Estatuts de 1932 i 1979: Núria vs. Sau

1932 i 1979: La Generalitat i els Estatuts

El restabliment de la Generalitat com a òrgan d'autogovern a Catalunya després de la mort de Franco el 20 de novembre de 1975 evidencia que, tot i l'anticatalanisme promogut pel *Caudillo* (ja que s'atemptava contra la unitat de la pàtria d'Espanya, el nacionalpatriotisme), el sentiment d'identitat nacional de Catalunya, així com la llengua i la cultura catalana havien sobreviscut a la llarga i dura dictadura franquista.

Els Estatuts d'Autonomia: Gènesi i precedents

Tant per a la formació de la Generalitat l'any 1931 en temps de la II República espanyola, com per a la de la Generalitat postfranquista establerta el 1977, fou necessària l’aprovació d'un Estatut d'autonomia com a llei bàsica reguladora de l'organització política catalana. Ambdós Estatuts (el de 1932 i el de 1979) van tenir com a precedents avantprojectes d'Estatut:

• El primer s'anomenava *Estatut de Núria* perquè es redactà en aquest santuari.
• El segon s'anomena *Estatut de Sau*.

Mentre que el projecte d'Estatut de Núria fou redactat per una ponència de la Generalitat provisional elegida per una assemblea de representants dels ajuntaments (regidors), ja que els ajuntaments eren les úniques institucions republicanes sorgides de les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931; el de Sau va ser elaborat per una comissió de parlamentaris del govern de la Generalitat provisional, ja que s'havien realitzat el juny de 1977 unes eleccions generals, i a Catalunya havien obtingut majoria els partits que reivindicaven l'Estatut.

Retallades, referèndums i ratificació

De la mateixa manera, en ambdues situacions, l’avantprojecte redactat es porta a Madrid per tal d'esdevenir acceptat i legitimat pel govern central. En ambdós casos, però, l'Estatut va sofrir retallades importants quant a les futures competències de la Generalitat, sobretot en termes d'autogovern i finançament.

També en els dos casos, amb l'objectiu de legitimar-lo per part del poble català, l'Estatut ja retallat fou portat a referèndum:

• En el de 1932, el 99% hi va votar afirmativament.
• En el de 1979, va guanyar el sí amb un 89% dels vots.

Com que en els dos processos d’aprovació de l'Estatut fou necessari un doble procés de ratificació i legitimació, un cop realitzat el referèndum es va tornar a haver de discutir-ne l'aprovació al Congrés, afirmativa en tots dos casos, però després d'uns mesos de temps. En el segon dels casos, va ser ratificat tant pel Congrés com pel Senat, ja que la Constitució del 78 establia unes Corts bicamerals.

Diferències legals i context constitucional

L'Estatut de 1979 va ser sancionat pel rei *Joan Carles I de Borbó* com a categoria de Llei Orgànica, a diferència del de 1932 que no va assolir aquesta condició. Convé destacar que l'Estatut del 32 va ser aprovat just un any després de la Constitució republicana (1931), de la mateixa forma que l'Estatut del 79 es va establir també un any després de la Constitució, en aquest cas, la del 1978.

El paper de Josep Tarradellas i la continuïtat

Finalment, cal tenir en compte la gran repercussió que va tenir el retorn de *Josep Tarradellas* des de l'exili per a ser nomenat president de la Generalitat. Per una banda, les negociacions privades que va mantenir amb *Adolfo Suárez* van contribuir a unes fortes tensions entre els partits catalanistes, els quals veieren afectada la seva unitat. Tarradellas, que havia format part del govern de la Generalitat Republicana, seria llavors l’únic element de continuïtat que existí entre una Generalitat anterior a la dictadura i una de posterior.