La Renaixença i el Modernisme Català: Conceptes, Obres i Autors

La Renaixença: Segle XIX

1. Concepte

La Renaixença és el període de la literatura catalana que va des del 1833 fins al 1877, en el qual es dona un impuls a la literatura culta catalana després de tres segles de decadència.

2. Causes

• Conscienciació nacionalista de la burgesia (moviment social).
• La irrupció del Romanticisme (moviment literari).

3. Objectius

• Recuperar i depurar la llengua catalana.
• Intentar conscienciar la població de la identificació entre llengua i nació.
• Fomentar l'aparició de nous escriptors que permetessin recuperar els diferents gèneres literaris.

4. El Romanticisme i les seves característiques

• L'originalitat i la imaginació en l'acte de creació.
• Consideració de l'artista com a ésser superior.
• La visió dinàmica de la natura.
• L'ús del mite, el símbol i la ironia.
• Insatisfacció davant la realitat més propera i recerca d'una via d'evasió.
• La melangia fou el tema més important; la mort era la via d'evasió per excel·lència.
• El passat, els orígens i el folklore van despertar l'interès, atrets per: la foscor, el caos, l'agitació i la irracionalitat.

5. La Pàtria de Bonaventura Carles Aribau (1833)

Va escriure aquest poema a Madrid el 1833. S'ha convertit en el símbol de l'arrencada de la Renaixença, per ser el primer poema culte publicat segons els nous gustos romàntics. El poema se centra en l'evocació de la pàtria i agafa com a eix vertebrador l'enyor. Enyorança que només es pot guarir mitjançant la llengua.

Anàlisi mètrica de La Pàtria

Sis cobles de vuit versos alexandrins amb rima creu-creuada (12A/12B/12B/12A/12C/12D/12D/12C).

6. Canigó de Jacint Verdaguer (Romanticisme)

6.1. Estructura

• Part narrada.
• Part dialogada, entre dos campanars:
  • Sant Miquel de Cuixà: visió esperançada.
  • Sant Martí del Canigó: desgràcia i desolació.

6.2. Elements retòrics

• Nostàlgia i esperança del temps passat.
• Natura.
• Passat històric medieval.

6.3. Figures retòriques

• Interrogació retòrica.
• Personificació ("pastorella").
• Comparació.

El Modernisme: Segles XIX i XX

1. Concepte

És un ampli moviment cultural que es va produir a Catalunya entre els segles XIX i XX. Volia inserir l'art en la totalitat de la vida social i abraçar l'arquitectura.

Manifestacions artístiques del Modernisme

• Arquitectura: Gaudí i Domènech i Montaner.
• Pintura: Ramon Casas i Santiago Rusiñol.

Els modernistes volien modernitzar Catalunya, obrir-la al progrés d'Europa. El Modernisme volgué transformar la societat a través de la cultura. Va trencar amb el passat i volia crear una cultura nacional, autosuficient, moderna i europea.

2. Tendències estètiques

2.1. Regeneracionisme (Voluntat i Vitalisme)

També s'anomenava voluntat i vitalisme. Aquesta tendència s'oposava sobretot al conservadorisme de la burgesia i proposava que Catalunya s'havia d'obrir a Europa per regenerar-la i revitalitzar-la moralment i culturalment.

• Entenien l'activitat literària com una tasca social i proposaven una literatura compromesa amb la societat.
• Volien provocar el desmantellament polític de la societat.

Exemple: Joan Maragall, Oda a Espanya (exemple molt clar de regeneracionisme i també paradigmàtic).

2.2. Esteticisme (L'Art per l'Art)

Volien posar al dia la cultura catalana, però desconfiaven de la capacitat de l'artista per transformar el món a través de les seves obres. Eren partidaris de l'art per l'art. Santiago Rusiñol.

3. La vaca cega de Joan Maragall

Probablement escrit l'estiu del 1893 a la font del Cubilà, entre Camprodon i Sant Joan de les Abadesses (Ripollès), on el poeta estiuejava amb la família. A banda de la contemplació d'una vaca cega, el poema és deutor, pel tema i l'esperit, de «Il bove», de Giosué Carducci.

Tenen en comú no només la utilització simbòlica d'un animal de la mateixa família, sinó també la funció dramàtica del vers. La vaca cega pot ser el símbol justificatiu d'un món digne de ser estimat, de ser contemplat més enllà de l'aparença, per veure dins de les coses l'essencial que les mou. De fet, bona part dels versos estan dedicats a descriure les causes que han dut la vaca a ser cega, i com no pot fer el que fan les seves companyes. És, doncs, una marginada pel destí tràgic; l'envolta la solitud, però, malgrat tot, assumint la desgràcia i la foscor a què està condemnada, refarà els camins inoblidables, pausadament i resignada.

Mètrica de La vaca cega

Vint-i-tres versos decasíl·labs sense rima regular.