Renaixença i Modernisme

Va des del
1833 fins al 1877. El que pretenia era donar un impuls a la producció literària culta en llengua catalana després de tres segles de decadència. OBJECTIUS DE LA RENAIXENÇA:-Recuperar i depurar la llengua catalana. -Intentar conscienciar la població de la identificació entre llengua i nació.-Fomentar l’aparició de nous escriptora que permetessin recuperar els diferents gèneres literaris.-Impulsar el paper de les institucions, així com també fomentar la creació de noves entitats.

LA REVISTA EL EUROPEO:

OBJECTIUS: -L’originalitat i la imaginació en l’acte de creació.-La consideració de l’artista com un ésser superior. -La visió dinàmica de la natura. -L’ús del mite, el símbol i la ironia.-La recuperació del català com a llengua de cultura.

Els objectius de la Renaixença van influir en la restauració dels Jocs Florals. Es tractava d’uns certàmens literaris manllevats de la tradició trobadoresca, d’una banda per interés ROMàntic i de l’altra per cercar mostres d’identitat nacional en un passat gloriós. El lema escollit eren (Pàtria, Fe i Amor).

Ingressà al seminari de Vic. La importància de Verdeguer va ser la recuperació de la poesia culta en català, el seu domini del llenguatge, el podem considerar el creador de la llengua literària contemporània. Les seves obres tenien una gran difusió i va afavorir la popularització d’algunes de les seves composicions, com ara el Virolai o L’emigrant. Les seves obres eren de caire ROMàntic: Patriota, sentimental, imaginativa, melangiosa i vinculada al folklore, que lloa el passat històric.

POESIA ÈPICA

Va escriure dos grans poemes èpics D'Atlàntida (1877) i Canigó (1886), que barreja historia i mitologia.

POESIA LÍRICA

Connecta amb les arrels populars i s’inspira en la poesia tradicional, la poesia patriòtica (Pàtria), poesia religiosa (Flors del Calvari). Viatge a Terra Santa va ser acusat de follia, li van retirar les lliçències sacerdotals.

Modernisme CATALÀ

La definició més de Modernisme seria “el procés de transformació de la cultura catalana, en el tombant del Segle XIX, de cultura regional i tradicionalista en cultura nacional i moderna”.

ES VA DIVIDIR EN DOS PERÍODES:

Primer període (1892-1900)-To anarquitzat i radical. -Redacció de la revista i editorial L’avens. -El 1893 s’organitzà la tercera festa modernista al Cau Ferrat de Santiago Rusiñol, va unificar totes les tendències del moviment modernista i va destacar Santiago Rusiñol. -Atemptats a Barcelona el més important va ser el del Liceu. -La revista Catalònia tenia un to menya radical i va donar a conèixer autors com Goethe, Nietzsche, Baudelaire, d’Annunzio, Maeterlinck i Ibsen. -Les revistes que van destacar més van ser: Quatre Gats, Pèl i Ploma. 

TENDENCIES ÈTIQUES I ESTÈTIQUES DEL Modernisme

Dos tendències estètiques i ideològiques contradictòries: els regeneracionistes i els decadentistes.

Regeneracionistes

Pretenien provocar el desvetllament ideològic de la societat. L’art i la cultura havien d’estar al servei de la revolució. Els Decadentistes: Convertiren l’art en una evasió i defensaren que l’única justificació de l’art havia de ser l’art mateix i no pas altres raons socials o ideològiques.

Segon període (1900-1911)-Perdé bona part de l’agressivitat que el caracteritzava, finalment s’establí, aquests van ser els anys en que més producción literaria hi va haver. -La revista representativa Joventut amb una remarcable ideología nacionalista. -Les manifestacions modernistes van conviure amb el noucentisme -El 1911 va morir Joan Maragall.

Dues actituds diferents. Els qui intentaven bastir una visió artística de la vida, i els que pretenien implicar l’art en els aspectes materials. Va provocar la marginació i el rebuig per part de la burgesia, i l’automarginació dels mateixos artistes i intel·lectuals, que menyspreaven la burgesia i el seu estil de vida.

Bohèmia trágica o negra:-Actitud regeneracionista de la societat. -Renovació social a partir del desvetllament ideològic. -Vitalistes. -Ideologia política: anarquisme revolucionari. -La inadaptació social. -Intel·lectuals i artistes destacats: Jaume Brossa, Puig i Ferreter…

Bohèmia daurada o rosa:-defensa de l’art per l’art o l’art car. -L’art s’ha de mantenir al marge del procés social. -evasió a través de l’art.-Decadentistes. -No manifesten cap ideología política.-Els artistes més destacats són Santiago Rusiñol i Joan Maragall.

La dissolució del moviment

La renovació estètica i el noucentisme van col·laborar directament amb les institucions polítiques de la burgesia.

Estudià Dret, pràcticament no exercí mai d’advocat sinó que ràpidament es va decantar cap a l’àmbit del periodisme. Per això li fou possible incorporar-se a tots els escenaris culturals de la vida barcelonina: l’Ateneu Barcelonès, del qual fou president el 1903; la redacció de l’Avenç i diverses col·laboracions periodístiques al Diario de Barcelona, tenia un gran prestigi com a intel·lectual entre la burgesia barcelonina, i entre als artistes. La seva vida privada es va adequar a les normes socials i morals de la burgesia conservadora i catòlica.

-El cant de la cenyera

-La vaca cega

--L’Empordà