Josep Carner i el Noucentisme: poètica, estil i etapes

Josep Carner: Biografia i Context Històric

Josep Carner (segle XX) és considerat un dels millors poetes de la literatura catalana i manté una presència molt viva. Li va tocar viure una època molt difícil de la història de Catalunya. Va néixer durant la Renaixença. De jove, la seva mare va fomentar el seu interès per la literatura, l'educació i la cultura literària. Valorava molt Verdaguer. Als 17 o 18 anys va començar a escriure. Carner es va donar a conèixer durant el Noucentisme i va treballar com a diplomàtic.

Etapa Noucentista de Josep Carner (1904-1911)

Aquesta etapa és clau per entendre la consolidació de Carner com a poeta:

• 1904: Publica el seu primer llibre de poesia, El llibre dels poetes. Aquesta obra estableix les bases de la seva poètica futura. Només salva els poemes que reelaborarà posteriorment a Ahir i Bèlgica (dels quals només manté el títol).
• 1905: Publica el seu primer llibre de sonets.
• 1906: Data clau. És reconegut com a poeta important d'èxit gràcies al llibre «Els fruits saborosos». Aquest mateix any, Eugeni d'Ors comença a escriure el seu Glossari.
• 1907: Publica el segon llibre de sonets. En aquests llibres es manifesta el caràcter noucentista per excel·lència, marcant una entrada brillant al moviment.

Principis Estètics i Temàtics del Noucentisme

El Noucentisme, en la seva vessant poètica, es caracteritza per:

• Ús del pretext: Utilitza un pretext com a punt de partida que sempre porta el poema més lluny del que semblava inicialment.
• Rebuig de l'abstracció: Defensa la possibilitat de poetitzar qualsevol cosa, especialment el món quotidià idealitzat (no real) i el món harmònic.
• Fugida de la realitat: Vol fugir de la realitat més dura i desagradable, establint un contrast entre l'ideal i la realitat mitjançant la idealització i el distanciament.
• Evitació de l'incomprensible: Evita temes sense comprensió de la vida humana.
• Ús de la ironia: La ironia s'utilitza per treure importància a les coses i establir una complicitat amb el lector. És considerada una forma moral de veure les coses.

L'Estil Poètic de Carner: Objectivitat i Classicisme

• Tractament objectiu: Carner fa un tractament molt objectiu de les coses. No li agrada parlar del món subjectiu (interior), per la qual cosa prescindeix de la primera persona i utilitza la tercera.
• Visió urbana: Vol mostrar la ciutat enfront del món rural.
• Món clàssic: Cerca l'ordre, l'equilibri i l'harmonia.
• Relació amb el Simbolisme: Busca transmetre sensacions, no descriure.
• Rebuig: Rebutja el folklore i la poesia sentimentalista (antiromanticisme).
• Afany d'alliçonar: La seva poesia és didàctica (moral, cultural, religiosa).
• Treball amb el llenguatge: Esforç per rescatar el català d'una llengua vulgar.
• Valoració del món quotidià.
• Visió de la dona: La dona és vista com un element idealitzat (amor platònic).
• Defensa del sonet: El sonet és defensat com la forma poètica perfecta.

Anàlisi d'«Els Fruits Saborosos» (1906)

Aquesta obra utilitza un doble pretext:

1. Els fruits (pomes, peres, etc.).
2. Una reflexió sobre el pas del temps (infantesa, joventut, vellesa).

Es fan servir tòpics associats a les etapes vitals:

• Infantesa: innocència.
• Maduresa: serenitat.
• Vellesa: resignació.

Carner intenta implantar valors morals com la previsió, el domini de la naturalesa, el seny/raó, la serenitat, el control de les situacions, la família, la contemplació de les petites coses i el saber treure profit de les circumstàncies.

El Noucentisme com a Ideari i Corrent Cultural

Els noucentistes tenen una tendència a valorar la poesia i el món de les idees. Rebutgen la novel·la i el teatre, però valoren l'assaig (articles, reflexions). El mateix Eugeni d'Ors s'expressa mitjançant l'assaig.

El Noucentisme no es pot identificar amb un corrent literari artístic, sinó que és un ideari (un conjunt d'idees) promogut per Xènius (Eugeni d'Ors). Els escriptors noucentistes es caracteritzaven per l'exemplaritat temàtica (els temes tractats han de servir d'exemple) i la perfecció formal, com a via per arribar a la perfecció.

Quan arriba el Noucentisme, hi ha dues grans opcions poètiques:

• Els defensors de la paraula viva (Joan Maragall, modernistes).
• Els defensors d'un perfeccionisme formal absolut (Jaume Bofill i Mates, «Gerai de Liost»).

Evolució Cronològica de la Poètica de Carner

1. Inici al Noucentisme (1904-1911).
2. Evolució del Noucentisme (1912-1920).
3. Aproximació al Postsimbolisme durant uns anys d'exili voluntari (1921-1939).
4. Aprofundiment de la poètica postsimbolista en els anys de la postguerra (1939-1957).
5. Coda final (1958-1970).