Laia de Salvador Espriu: resum, personatges i anàlisi

Personatges de Laia

Laia

És l'heroïna de la novel·la. Pateix tots els mals existents al seu propi cos i a la seva psicologia. Té una infància difícil, una estranya adolescència, un penós matrimoni, una mort inesperada, tristeses i la mort del seu amant. És una dona molt maca, a més té una iniciativa i un caràcter propis d'una heroïna medieval i guerrera, que la fan líder de la seva colla durant la seva infantesa. Però no arriba a ser la líder de la seva pròpia vida, la qual està controlada per l'ombra de la desgràcia.

Els Antiherois a Laia

Els antiherois de la novel·la són aquells personatges més desgraciats, que s'allunyen de la definició clàssica d'heroi, ja que no troben ni el triomf ni la victòria a la seva vida. Poden ser, entre d'altres:

Quelot

És un dels personatges secundaris, però s'adiu més a la qualitat d'antiheroi. És el marit de la Laia. Era un home d'escasses paraules, lleig, de cara marcada, brut, mal estudiant i pescador des de ben jove. És la perfecta representació d'un maltractador que apallissa sota els efectes de l'alcohol. Dista molt d'ésser un heroi, ja que mai a la vida no ha fet res de bo ni de profit.

Anton

Era un noi fort com un roure, mai no es queixava, era jove i feliç, però va trobar la mort per bogeria o per juguesques. Va morir sense haver conegut els desenganys ni la misèria, en vigílies de casar-se. Se satisfeia amb poc: amb les barques, la mar i el sol.

Esteve

És un altre personatge secundari. És amic del matrimoni Laia i Quelot. Treballa amb en Quelot i és l'amant de la seva esposa. La seva condició d'antiheroi es veu reflectida en la seva vida, ja que sempre va estar en un segon pla molt incòmode. A més, va trobar la mort un dia de tempesta, tot i ésser estimat per la Laia. Tot i no ser un heroi, hi ha una actuació que gairebé impressiona: el moment en què intenta llençar en Quelot per la borda durant la tempesta, amb l'objectiu de salvar la pobre Laia de la desgràcia que aquest li portava.

Resum de la novel·la Laia

Laia ens relata la vida d'una figura femenina, des del moment en què neix fins a la seva condició de dona adulta. Des de ben petita, la Laia comença a tenir problemes i, desgraciadament, això es converteix en una constant ombra que la perseguirà tota la seva vida. Mai ningú no es va preocupar per ella, però sempre estava present en totes les baralles, essent la líder de la seva colla. Era filla de pescadors i estimava el mar; nedava sempre que li era possible. Després d'una infantesa marcada per baralles (amb un nen i els de Santa Tecla), la Laia va anar creixent. A la seva adolescència, la protagonista fa una cursa amb els amics i tots es dirigeixen a l'ermita, ben a prop de la platja. Una de les 'bogeries' del jovent fou el moment en què la Laia es va aïllar dels amics, va quedar admirada pel mar i es va despullar inconscientment, presa del seu somni. Tots l'observen i ella corre a perdre's entre les ones de la blava mar. Des d'aquest precís instant, la Laia va canviar: va començar a vestir millor, a arreglar-se més i a separar-se dels nois de la seva colla.

Un temps més tard, la Laia es casa amb en Quelot, un home borratxo i ruc. Aquest l'apallissava, però tot i això tenen un fill, que mor més tard, un fet que marca profundament la vida i el comportament de la Laia. Cansada de tantes pallisses i del seu marit, té com a amant el company de treball d'en Quelot, l'Esteve. La religió està present a la novel·la amb la representació de la Setmana Santa, que decora els carrers. Es fa missa i es comença una processó diferent a les anteriors, cosa que crea polèmica. Un brot de pesta envaeix el poble. Avança ràpidament, provocant còlera col·lectiva, i es cobra moltes vides veïnes, però no la de la Laia. Un cop finalitzada la pesta, la Laia es retroba amb l'Esteve.

Darrerament, un temporal envaeix la comarca. Un vell aconsella no sortir a la mar, però l'Esteve i en Quelot no li fan cas. L'amant de la Laia mor ofegat sota una onada. Mentrestant, la Laia li pregava a Sant Roc la mort del seu marit. Però, acabat el temporal, la gent del poble retorna a la badia; l'últim en arribar és en Quelot.

Finalment, la Laia queda trencada de dolor en assabentar-se de la mort de l'Esteve. Estava afligida perquè la pregària a Sant Roc no havia funcionat. Un altre cop, la vida li va donar l'esquena...

Anàlisi i Context de Laia

Sobre l'obra i l'autor

Laia és coneguda com la segona novel·la important d'un dels millors escriptors de la literatura catalana, l'internacional Salvador Espriu. Va ser escrita el 1932, moment en què Espriu comptava només amb 18 anys.

Laia és una obra que relata situacions amoroses, seductores i enigmàtiques d'una figura femenina, anomenada Laia, que viu en un bell poble mariner. Tot això serveix per mostrar un ambient determinat i una gran varietat humana.

Temes i Estructura

La novel·la és, en la seva essència, una passejada per la vida de la Laia. Es tracta d'una evolució en tres moments ben diferenciats: infantesa (nena), joventut (noia) i edat adulta (dona). Dins d'aquests moments s'inclouen d'altres com ara: el casament, el fill, la mort del fill, etc.

Espriu ha volgut explicar com era la vida dels mariners i pescadors del Maresme, tot utilitzant la Laia com a personatge principal i pretext per fer al·lusió al món que envolta la mar, les seves ones i el món dels mariners. Els temes que s'han emprat en la novel·la donen lloc a una gran varietat i cúmul de situacions, que ofereixen un gran ventall de problemes i vivències de tota una localitat, un poble i unes ànimes desitjoses de no patir més, però que surten d'una epidèmia de pesta per endinsar-se en la mortaldat d'una gran i llarga tempesta.

Laia és la història de la vida, de la vida femenina, encarnada en una dona destinada a patir i a ser sempre infeliç.

Conclusió i Opinió Personal

Com a conclusió, podem dir que aquest llibre reflecteix la vida d'una dona que es troba amb moltes dificultats des que va néixer i durant la seva infantesa, fins que es converteix en una dona adulta.

Sota el meu punt de vista, ha estat fàcil de llegir, però cap a la meitat del llibre, tenen lloc massa històries que no són gens clares. Per la resta del llibre, puc dir que sembla una història de l'actualitat, en què una dona és apallissada; així, no s'allunya de la nostra realitat actual.