La Renaixença: literatura catalana del segle XIX (Aribau, Verdaguer, Guimerà i Oller)

El context de la Renaixença

Les revistes literàries van tenir un paper fonamental en la difusió de les idees romàntiques a Catalunya.

• La situació era de diglòssia: es tractava de dues llengües, una amb més prestigi que l’altra. El català s’utilitzava en l'àmbit popular, mentre que la llengua de prestigi era el castellà.

Ens trobem amb un país ric.

L'objectiu era recuperar la consciència nacional i impulsar la llengua i la literatura catalanes. Va ser un procés lent, perquè es venia d’una situació dramàtica.

Figures clau de la Renaixença

Dues figures importants van ser Bonaventura Carles Aribau i Joaquim Rubió i Ors, burgesos i ideòlegs d'aquest moviment.

El 1841, Joaquim Rubió i Ors va ser clau en la restauració dels Jocs Florals, un certamen literari medieval català que s'havia instaurat al segle XIV.

"La Pàtria" de Bonaventura Carles Aribau (1833)

El protagonista es troba a Castella, però no para de recordar la seva pàtria: la llengua, el paisatge físic.

• Parla dels trobadors quan elogia el passat català.
• Elogia els savis i els nobles.
• Quan anomena la "mallorquina nau", es refereix a les illes Balears.
• Com es pensaven que el català venia de l'occità, l'anomenaven llemosí, cosa incorrecta, ja que prové del llatí. El text està ple d’hipèrboles (exageracions).
• Es lamenta que és inútil recordar; l'únic consol és la llengua.

Per què és un poema romàntic?

Perquè tracta temes característics del Romanticisme:

• L’enyorament o nostàlgia de la pàtria.
• La lloança de la llengua materna.
• El paisatge.
• El destí («fats perseguidors»).
• Les cançons i tradicions del passat (la «lira dels avis»).
• El jo, l’individu: «Si quan me trobo sol, parl amb mon esperit».
• L'ús abundant de figures retòriques.

Jacint Verdaguer i la culminació de la Renaixença

Jacint Verdaguer (1845 - 1902) recull tot l'esperit de la Renaixença i l'aplica a la poesia, renovant-la en català. La seva obra va ser traduïda a molts idiomes.

Va néixer a Vic, envoltat de paisatge i natura, elements que el van influenciar i que són fonamentals en les seves obres. Des de petit, els seus poemes contemplen la natura.

Va estudiar al seminari, on va adquirir un gran coneixement del món grecoromà i de la religió cristiana. Després de ser ordenat capellà, va patir una malaltia pulmonar. Gràcies als seus contactes, va començar a treballar per al marquès de Comillas, qui es va convertir en el seu mecenes. El marquès li va donar feina com a capellà al vaixell Guipúzcoa, que feia la ruta entre Cuba i Barcelona. Durant aquest temps, va poder escriure i recuperar-se.

En aquesta època va escriure L'Atlàntida, la seva obra èpica més important. Més tard, durant una crisi personal, va escriure Canigó. Ambdues són obres cabdals i poemes èpics sobre la grandesa de Catalunya.

Es va implicar en la catalanització de l'Església catòlica i va entrar en contacte amb cercles alternatius a la religió oficial, fet que no va agradar al marquès de Comillas, qui el va allunyar de Barcelona.

Aspectes clau de l'obra de Verdaguer

• Influència del Romanticisme europeu
• Cristianisme
• Mitologia
• Paisatge i natura

Estructura de la seva obra poètica

1. Poesia èpica: L'Atlàntida i Canigó.
2. Poesia lírica: de caràcter íntim, religiós i patriòtic.

El teatre de la Renaixença: Pitarra i Guimerà

Context del teatre al segle XIX

A partir del segle XIX, el teatre esdevé el segon gran suport de la Renaixença i apareix per primera vegada un teatre públic en català. A mitjan segle, les necessitats d'oci de la nova societat van portar a la proliferació de nous teatres:

• Teatre de la Santa Creu
• Liceu (1847)
• Odeon (1849)
• Romea (1863)

Amb la Renaixença, es popularitza el sainet, una peça breu que complementava els drames.

Els iniciadors del teatre català modern

Dos dels grans iniciadors van ser Víctor Balaguer, el primer a escriure una obra culta en català sobre un tema català, i Serafí Pitarra (pseudònim de Frederic Soler).

Les etapes de Serafí Pitarra

1. Etapa de transgressió i crítica social (1856-1866): Crítica a la burgesia i els seus costums, utilitzant un català popular (insults, castellanismes, vulgarismes) amb diàlegs ràpids i directes.
2. Etapa burgesa: Abandona la crítica i adopta una temàtica més seriosa amb comèdies de costums, drames històrics i drames de costums.

Àngel Guimerà

Va néixer a Santa Cruz de Tenerife, però de petit es va traslladar al Vendrell, esdevenint un català d'adopció. Va tenir una important implicació política i cultural: va participar en el Primer Congrés Catalanista (1880), va ser membre de la comissió que va lliurar el Memorial de Greuges a Alfons XII (1885) i va ser impulsor i director de la revista La Renaixença. El 1877 va ser proclamat Mestre en Gai Saber als Jocs Florals.

Temes i constants en la seva obra

• La figura femenina com a punt central, sovint amb una idealització de la mare.
• La mitificació de la infantesa com una «edat d'or» de felicitat i harmonia.
• La presència de personatges d'origen incert o fruit del mestissatge.
• La visió tràgica de l'amor, que és absolut i està per damunt de les lleis socials, però es veu envoltat de circumstàncies que el fan impossible, portant sovint a la mort com a única solució.
• La visió dual del món: un conflicte constant entre el bé i el mal, seguint la idea de Rousseau que «l'home és bo per naturalesa i la societat el corromp».
• La llibertat individual, que entra en conflicte amb el món que envolta l'heroi i acaba sent destruïda.

Etapes de l'obra de Guimerà

• Tragèdies romàntiques: Gal·la Placídia i Mar i cel. Temes: amor impossible, passió descontrolada i tràgica. L'obra més destacada és Mar i cel (1888), sobre l'amor impossible entre la cristiana Blanca i el corsari morisc Saïd.
• Drama realista: Maria Rosa, La filla del mar i, especialment, Terra baixa, que planteja el conflicte entre la societat corrompuda (la terra baixa) i el paradís incontaminat (la terra alta).
• Noves temptatives: Obres modernistes i realistes com L'aranya.

La novel·la moderna: Narcís Oller

El Realisme i el Naturalisme

El Realisme, amb referents com Stendhal i Balzac, busca reflectir la realitat de manera objectiva, com «un mirall que es passeja al llarg del camí».

Característiques del Realisme

• Rebuig dels elements subjectius.
• Impersonalitat narrativa.
• Desaparició d'elements fantàstics.
• Descripció detallada de personatges i espais.
• Anàlisi de transformacions socials.
• Incorporació de temes abans considerats tabú (misèria, sexe...).

El Naturalisme

Quan el Realisme s'esgota, sorgeix el Naturalisme, que uneix literatura i ciència. El seu gran referent europeu és Émile Zola. Aquest corrent es basa en el concepte de determinisme: la idea que les persones estan programades per la seva genètica i l'entorn social.

L'obra de Narcís Oller

Narcís Oller manifesta la voluntat de captar la realitat, tot i que en les seves primeres obres encara manté elements romàntics i costumistes. La novel·la realista vol reflectir els canvis socials i econòmics que la burgesia ha provocat.

En una primera etapa destaca La papallona (1882). En la segona, de consolidació realista, escriu obres tan importants com L'Escanyapobres i La bogeria. Aquesta última analitza el procés d'embogiment del seu protagonista, on el personatge del metge Pròsper Giberga aporta la visió científica pròpia del positivisme.

Característiques del Naturalisme a Catalunya

• Determinisme (influència de la genètica i l'entorn).
• Objectivisme i observació de la realitat.
• La novel·la com a laboratori social.
• Importància de l'herència genètica.
• Rebuig del Romanticisme.
• Positivisme (confiança en la ciència i el mètode científic).