Anàlisi de Poemes Catalans: De la Renaixença al Postsimbolisme

Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,88 KB

La Pàtria - Carles Aribau (1833)

Romanticisme i Renaixença

Tema: Enyorança o evocació de la pàtria.

Subtemes: La importància de l'enyorança del paisatge i la rellevància de la llengua com a element essencial d'un país i d'un individu. Una manera de suportar l'enyorança és poder parlar en català.

Recursos literaris
  • Personificació i comparació: «adéu-siau, turons».
  • Metàfora: «la mallorquina nau».
  • Símbol: «més prop les torres de Castella».
  • Encavalcament.
  • Asíndeton: Ús de comes per a una descripció ràpida.
  • Polisíndeton: Repetició de la conjunció 'i' per a una descripció lenta.
  • Anàfora: «en llemosí, en llemosí».
  • Arcaismes: Ús de formes lingüístiques antigues, com 'lo' en lloc de 'el'.

Vora el barranc dels Algadins - Teodor Llorente (1909)

Romanticisme i Renaixença

Tema: La natura com a element perdurable (hi era, hi és i hi serà), el pas del temps i l'enyorança de la infantesa.

Subtema: La mort.

Recursos literaris
  • Anàfora: «Vora el barranc dels Algadins».
  • Hipèrbole: «no té lo món millors jardins» (v. 4). És una exageració.
  • Al·literació: «S’alcen al cel quatre palmeres; / el vent, baten ales lleugeres» (v. 10-11), amb repetició del so 'l'.
  • Hipèrbaton: Alteració de l'ordre de les paraules, com a «L’aigua corrent los camps anega» (v. 18) o «mourà demà les palmes l’aire» (v. 26).
  • Sinestèsia: «dolços records» (v. 30) o «dolç flaire» (v. 2).
  • Onomatopeia: «Tic-tac» (v. 21).
  • Personificació: «per ells jo tinc l’ànima presa» (v. 7).
  • Metàfora: «en sos espills lo sol llampega» (v. 19), per expressar que l’aigua és nítida i augmentar la sensació del sol valencià.

Lo pi de Formentor - Miquel Costa i Llobera (1885)

Romanticisme i Renaixença (Escola Mallorquina)

Tema: L'admiració de l'autor pel paisatge de Formentor.

Recursos literaris
  • Polisíndeton: Repetició de la conjunció 'i' per donar èmfasi a les enumeracions.
  • Personificació: L'arbre és tractat amb qualitats humanes.

A un auró - Josep Carner (1957)

Noucentisme i Postsimbolisme

Tema: El pas del temps, el sentit de la creació, la perdurabilitat i un desig d'humilitat, de passar desapercebut.

Recursos literaris
  • Personificació: L'arbre és considerat un amic amb qui el poeta parla.
  • Comparació: «els falciots festegen com dalt d'un campanar».

Talaiots - Maria Antònia Salvà (1952)

Renaixença Mallorquina

Tema: L'admiració pel paisatge mallorquí i l'interès per la història del poble.

Recursos literaris
  • Personificació i comparació: La donarda és descrita com uns soldats armats que vigilen.
  • Epítet: «un negre corb» i «l'aucell en dol», ja que els corbs són negres per naturalesa.
  • Pregunta retòrica: S'utilitza per expressar el pas del temps.

Tot l'enyor de demà - Joan Salvat-Papasseit (1921)

Avantguardisme (Futurisme)

Tema: La mort, un tema universal. El poema és una descripció.

Recursos literaris
  • Polisíndeton: Vint-i-sis versos comencen amb la conjunció 'i', creant un efecte de lentitud.
  • Encavalcament.
  • Personificació: «cavalls assenyats».
  • Sinestèsia: Barreja de sentits, com a «una rialla fresca».
  • Metonímia: Ús d'una part per representar el tot, com a «una vela en punxa».

Súnion - Carles Riba (1943)

Postsimbolisme

Tema: L'evocació de l'antic temple de Súnion com a símbol de fortalesa durant l'exili.

Subtema: El que ens fa rics és allò que donem.

Recursos literaris
  • Vers 2: Personificació
  • Vers 3: Hipèrbole
  • Versos 4, 9, 10: Comparació
  • Versos 11, 12: Encavalcament
  • Vers 13: Al·literació
  • Vers 14: Paradoxa

Oda a Espanya - Joan Maragall (1900)

Romanticisme i Renaixença

Tema: Reflexió sobre l'orgull espanyol i la guerra. Exposa l'ideal de morir per la pàtria per crear una imatge gloriosa, però el resultat són morts i derrotes.

Recursos literaris
  • Personificació: «Escolta, Espanya» i «Adéu, Espanya».
  • Antítesi: «pocs t’han parlat» i «en l’altra, massa».
  • Metàfora: «dins de les venes / vida és la sang».
  • Comparació: «vora del mar com una folla».
  • Interrogació retòrica: «On són els vaixells? / On són els fills? / Per què vessar la sang inútil? / No sents la meva veu atronadora? / On ets, Espanya?».
  • Anàfora i apòstrofe: «Espanya, Espanya»; «Salva’t, oh salva’t».

Desolació - Joan Alcover (1909)

Escola Mallorquina

Tema: La desolació del poeta per la pèrdua de la seva dona i fills. El sentit de la vida es redueix al record dels morts.

Recursos literaris
  • Al·legoria: És una metàfora continuada on un referent i els seus termes associats se substitueixen per equivalents metafòrics al llarg del text.
  • Elegia: El poema es pot considerar una elegia perquè es lamenta de la mort d'éssers estimats.

Vinyes verdes vora el mar - Josep Maria de Sagarra (1923)

Modernisme

Tema: El cicle vital de les vinyes, des del naixement de les fulles fins a la collita del raïm, amb el mar com a teló de fons.

Recursos literaris
  • Elisió: Present en el vers «vinyes verdes vora el mar».
  • Anàfora: El sintagma «vinyes verdes» es repeteix a l'inici i al final de cada estrofa, actuant com a tornada (excepte al v. 21).
  • Epítets: «blau mariner» (v. 8) i «dolç repòs» (v. 11).
  • Enumeració: «raïm negre, pàmpol d'or, / aigua, penyal i basarda» (v. 28-29).

Moviments Literaris

Romanticisme

Corrent europeu de principis del segle XIX, nascut a Anglaterra i Alemanya. Valora la llibertat, l'originalitat, les emocions, el paisatge, la història, la cultura popular, el folklore i la llengua com a essència dels pobles.

Renaixença

Corrent cultural i polític de mitjans del segle XIX a Catalunya (a partir de 1833). El seu objectiu era situar la cultura catalana al nivell de la resta de cultures europees, promovent la normativització i normalització de la llengua catalana. Comparteix amb el Romanticisme l'interès per la llibertat, les emocions, el paisatge, la història i la cultura popular.