L'enyor de demà: un poema de Joan Salvat Papasseit

L'obra de "Tot l'enyor de demà" és un poema que procedeix del llibre "L'irradiador del port i les gavines" publicat el 1921 per Joan Salvat Papasseit, un poeta català que va viure del 1894 al 1924. Durant la seva curta vida va ser un escriptor molt enèrgic, tal com ho demostra en la majoria de les seves obres. Això contrasta amb el seu estil de vida, obligat a fer repòs a causa de la tuberculosi que el va acabar matant el 1924, amb només 30 anys. La qualitat poètica de les obres de Salvat-Papasseit té un valor fonamental: un jo líric entranyable, sincer, entusiasta, lliure, alegre i esperançador. Contenen, les seves obres, tots els trets ideològics que caracteritzen l'avantguardisme, corrent estètic i literari sorgit entre el final del segle XIX i començament del segle XX. Salvat s'expressa amb el llenguatge convenient, amb tècniques i recursos que ens embolcallen i ens fan reconèixer que fou un bon poeta i donà una innegable importància dintre de la poesia catalana. - Fent referència al poema, el seu subgènere és l'oda, expressa emocions i està marcat pel realisme intimista. El destinatari del text és el mateix lector i la motivació de l'autor és fer conèixer la seva situació de salut en què veu la mort molt propera. En el poema es veu com l'autor accepta i es resigna a la seva mort. A més, fa una descripció de la vida de la Barcelona del segle XX. Els trets bàsics de l'obra fan ressò en la llibertat tipogràfica; es presenten encavalcaments, sense precisió i mesura, espais en blanc i versos trencats, to directe i força expressiva. L'enyor de Salvat és realista, sap què l'espera si no s'aixeca demà, però alhora és esperançat perquè també sap de ben cert què trobarà al carrer si es pot aixecar: les places lluents de claror, les tanques amb flors, la noia que porta la llet i la seva rialla fresca, el vailet dels diaris que puja al tramvia i en baixa tot corrent, el carter, l'aeroplà, les dones del barri matineres que van cap al mercat, la quitxalla del veïnat movent fressa perquè serà dijous i no anirà a l'escola...

Sap que hi trobarà les coses com les va deixar en recloure's per la malaltia. La seva actitud és vitalista. Cal destacar dos personatges que esdevenen símbols, és a dir, fan mediatament present allò que és immediatament absent. Aquests dos són: el vailet, encarna la joventut, força, innocència i goig de viure, i, d'altra banda, la dona que porta la llet que és símbol del desig, sensualitat, bellesa... Tot plegat és una col·lecció d'escenes vives, acolorides i vitals. També apareix un contrast. Inicialment, tot és alegria, cridòria, moviment, gent del carrer, i finalment, en l'habitació del jo poètic rau la quietud, solitud, malaltia... S'observen una sèrie de figures literàries que fomenten l'anagnòrisi, és a dir, el plaer de retrobar allò conegut. D'antuvi, es mostra l'anàfora" sota el sol, sota la lluna"," i, i, i", així com en els darrers versos:" i la vida, i la mort" que conjunten alhora el paral·lelisme. El polisíndeton és pràcticament en tot el poema: " i les noies somriuen"," i qui puja als tramvies", "i la noia que porta la llet", imita la rapidesa. Un exemple clar de la metàfora és" la rialla fresca", aquesta es refereix a la llet que duu la noia. L'elisió es troba en el verb sobreeixir: "sobreïxen les cols"," i a vegades la carn"," i d'un altre les cireres". Una altra figura és l'epítet: "cireres vermelles". L'estructura no presenta un esquema mètric fix, amb absència de rima i no es manté constant el nombre de síl·labes dels versos tot i que predominen els hexasíl·labs i octosíl·labs. - Papasseit ha realitzat una adulació al dia a dia del segle XX. S'hi descriu un dia quotidià a la Barceloneta. El títol i el contingut del poema contrasten la vitalitat de l'exterior descrit per Papasseit i la seva quietud i solitud causada per la seva malaltia. Finalment, la tuberculosi el va matar tres anys després d'escriure aquest poema. Llegint el poema i la biografia de Papasseit, tinc un sentiment d'empatia envers la seva desafortunada situació. Crec que nosaltres no valorem, prou bé, tot allò que tenim o vivim, en canvi, Joan Salvat-Papasseit a causa de les seves limitacions, s'adona del valor de la quotidianitat. Poema rodó, autèntic, ple d'interès i d'originalitat.