El Regne Visigot a la Península Ibèrica: formació, política i religió

L'exèrcit romà, que estava molt debilitat, no podia enfrontar-s'hi, per la qual cosa l'any 418 van signar un tractat amb un altre poble germànic que ja estava dins de l'Imperi com a aliat de Roma: els visigots. Aquest pacte establia que els visigots havien de sotmetre els altres pobles germànics a canvi d'assentar-se en alguns territoris hispans.

Els visigots, que eren un dels pobles més romanitzats entre els germànics, van expulsar d'Hispània els vàndals i els alans. Els sueus, en canvi, hi van resistir i van formar un regne en la zona nord-oest de la península Ibèrica.

Després de la caiguda de Roma, l'any 476, els visigots van formar un regne amb capital a Tolosa (l'actual Tolosa de Llenguadoc francesa), que es va estendre per part de la Gàl·lia i d'Hispània. No obstant això, els van derrotar els francs l'any 507, de manera que van abandonar quasi tota la Gàl·lia i van formar un regne a Hispània. Aquest regne visigòtic controlava quasi tots els territoris de la Península.

L'àrea cantàbrica, en què habitaven pobles menys romanitzats com els càntabres i els vascons, no la pogueren ocupar els visigots inicialment. Els sueus van mantenir el seu regne, amb capital a Bracara Augusta (Braga), fins que l'any 585, sota el regnat de Leovigild, els visigots l'ocuparen. Els visigots s'apropiaren de tot el territori bizantí l'any 624.

Els visigots van establir la capital del regne a la ciutat de Toledo. Aquest regne va controlar la península Ibèrica fins a l'any 711, data en la qual es va enfonsar per la conquesta musulmana.

El sistema polític que els visigots van establir era una monarquia que, seguint el costum germànic, era electiva. Però, amb el temps, els monarques volgueren deixar el tron en herència als fills, la qual cosa va provocar moltes tensions entre les altres famílies nobles que van desembocar en habituals destronaments i guerres per la successió al tron.

Els visigots tenien un sistema de lleis propi, que va conviure durant un cert temps amb el dret romà, de manera que cada comunitat usava un codi legal particular. No obstant això, en el segle VII, el rei Recesvint va promulgar el Liber iudiciorum com a única llei.

Quan van arribar a la Península, els visigots eren cristians arrians. L'arrianisme era un corrent religiós condemnat per l'Església catòlica. L'any 589, el rei Recared es va convertir al catolicisme i, amb ell, es va produir la conversió de tot el seu poble. A partir d'aquell moment, l'Església va augmentar el seu poder en intervenir en assumptes polítics a través dels concilis.

Els concilis visigòtics eren assemblees de bisbes presidides pel rei. S'ocuparen d'assumptes religiosos i de temes polítics; la principal seu d'aquests concilis fou la ciutat de Toledo. En un d'ells es confirmà la conversió de Recared i de molts nobles visigòtics a la religió catòlica, cosa que serví per a reafirmar la unitat religiosa i territorial del regne.