Annual, Llei de Jurisdiccions i pistolerisme: crisi política i social a Espanya (1906-1923)

Crisi Política i Social a l'Espanya del Primer Terç del Segle XX

Conseqüències de la Crisi de 1917

• El govern va ser repressiu: va empresonar i sotmetre a consell de guerra els membres del comitè de vaga.
• Les Juntes de Defensa militars es van dissoldre i el govern va prohibir la reunió de diputats i senadors.
• Es van succeir 10 governs en un període de 5 anys, generant inestabilitat.
• La població, enfadada, va experimentar una baixada de preus (possiblement deflació o crisi econòmica).
• El rei Alfons XIII va crear un govern de concentració el 1917, integrat per conservadors, liberals, reformistes i catalanistes de la Lliga.

El Problema del Marroc: El Desastre d'Annual (1921)

Context i Interesos

• El domini del Protectorat del Marroc tenia el suport d'una part de l'exèrcit i del rei Alfons XIII.
• Empreses espanyoles estaven interessades en construir ferrocarrils i explotar recursos miners a la zona.
• L'opinió pública, però, no entenia la intervenció d'Espanya en una zona tan pobra i conflictiva.

Desenvolupament de la Campanya

• El 1921, les tropes espanyoles van avançar des de Melilla per ocupar el territori.
• Aquesta acció, mal planificada i dirigida pel general Silvestre, va ser aprovada pel rei.
• Va culminar amb la catastròfica derrota d'Annual (1921).
• Els atacs dels rifenys van provocar una retirada massiva i més de 13.000 morts a l'exèrcit espanyol; el general Silvestre també va morir.

Conseqüències de la Derrota a Espanya

• La commoció de l'opinió pública va ser immensa, comparada amb el Desastre del 98.
• El govern va dimitir, i Antonio Maura va assumir la presidència.
• Es va crear una comissió d'investigació, presidida pel general Picasso, que va elaborar l'Expedient Picasso. Les conclusions van ser:
  • Ineficiència en la preparació de l'exèrcit.
  • Corrupció entre els militars.
  • Estratègia militar inadequada.

La Llei de Jurisdiccions (1906)

Origen i Context

• Els grups dinàstics van rebre amb hostilitat la presència creixent de diputats catalanistes al Congrés.
• Els incidents del Cu-Cut! van ser un detonant: un grup de militars va assaltar la seu de la revista de sàtira política Cu-Cut! i del periòdic La Veu de Catalunya.
• El govern no va sancionar aquesta actitud militar; al contrari, va suspendre les dues publicacions i va elaborar un projecte de llei.

Contingut de la Llei

• La Llei de Jurisdiccions (1906) proposava posar sota jurisdicció militar totes les ofenses contra la pàtria i/o l'exèrcit, fossin de manera oral o escrita.

Formació i Crisi de la Solidaritat Catalana

Naixement de la Solidaritat Catalana (1906)

• El rebuig massiu a la Llei de Jurisdiccions va aplegar una gran aliança de forces polítiques catalanes.
• Això va donar origen a la Solidaritat Catalana (1906), una coalició electoral que incloïa carlins, republicans, la Lliga Regionalista i federals.

Programa i Dissolució

• El Programa del Tívoli (1907) va ser el programa comú presentat a les eleccions de 1907, defensant l'abolició de la Llei de Jurisdiccions i la necessitat de dotar Catalunya d'òrgans d'autogovern (aconseguint 41-44 escons).
• El moviment solidari es va dispersar a causa de discrepàncies ideològiques entre conservadors i republicans, i pels fets de la Setmana Tràgica (1909).

El Pistolerisme a Catalunya (1919-1923)

Conflicte Patronal-Obrer

• Els sindicats lliures, creats per la patronal, intentaven minar la força del moviment obrer de manera violenta.
• Es van organitzar bandes de pistolers a sou per aturar les vagues i assassinar dirigents obrers, sovint amb la complicitat de la policia i les autoritats.
• El general Martínez Anido va encobrir els pistolers, va reprimir els sindicalistes i va posar en marxa la Llei de Fugues.

La Llei de Fugues i les seves Conseqüències

• La Llei de Fugues permetia disparar als detinguts si intentaven fugir, facilitant la repressió del pistolerisme i del moviment obrer.
• En aquest context, el dirigent anarquista Salvador Seguí, conegut com "El Noi del Sucre", va ser assassinat.
• Els rabassaires també van intentar apropiar-se de les terres, reflectint una tensió social més àmplia.
• Va aparèixer la figura del lockout (tancament patronal), una tàctica per intimidar violentament els membres del moviment obrer.