La Guerra de Successió i els Decrets de Nova Planta: causes, conflicte i reformes borbòniques

1. La Guerra de Successió
Causes
Mor Felip IV deixant com a hereu el seu fill Carles. Es patiren constants agressions de França, ja que Lluís XIV veia en la debilitat una ocasió per expandir-se. Es produïren quatre guerres que suposaren el pas a mans franceses de Flandes i altres territoris europeus.
Es constituïren dos bàndols al voltant de dos candidats:

Castella s’inclinà per Felip d’Anjou. Aragó, pel perill que representava per als seus furs, donava suport a l’arxiduc Carles d’Àustria.
Carles II nomena successor Felip d’Anjou; inicialment fou acceptada la decisió i fou coronat amb el nom de Felip V. Una sèrie d’actuacions franceses provocaren intencions d’unir les corones de França i Espanya.
Es formà una gran aliança antifrancesa de l’imperi, Anglaterra i Holanda, i es desencadenà la guerra de successió a la corona espanyola.

Desenvolupament del conflicte
El Tractat de Haia neix la Gran Aliança formada pel Sacre Imperi, Anglaterra, Holanda, Prússia i la majoria d’estats alemanys. El maig de 1703, el Regne de Portugal i el Ducat de Savoia s’uniren a la Gran Aliança. La Gran Aliança declarà la guerra a Felip V i a Lluís XIV.
Les tropes de Felip V van controlar la majoria del territori espanyol i l’armada anglesa que ocupà Gibraltar.
El Pacte de Gènova, signat pels sectors partidaris del candidat austríac, desembarcà a Barcelona una gran flota comandada per Carles d’Àustria, i es produí el setge i bombardeig de la ciutat. Les autoritats borbòniques, la causa austriacista es va imposar a Catalunya, Aragó, València i Balears. Carles va arribar a dominar Madrid i es va proclamar monarca, però van abandonar-la ràpidament ja que ni la noblesa ni el poble li feren costat.

La batalla d’Almansa enfrontà un exèrcit anglès, portuguès i holandès contra les tropes de Felip V. Després de la victòria borbònica, Felip V va recuperar Aragó, València i part de Catalunya. Morí l’emperador d’Àustria i va ocupar el tron Carles. Era perillós per a l’equilibri europeu que un austriac ocupés el tron de dos regnes, de manera que els anglesos van propiciar negociacions i van mostrar interès en reconèixer Felip V com a rei d’Espanya.

Arriba la pau. Es signaren els Tractats d’Utrech i Rastatt pels quals es feren importants concessions a Àustria: el Milanesat, Flandes, Nàpols i Sardenya; Gran Bretanya va rebre Gibraltar i Menorca, així com privilegis comercials amb l’Amèrica espanyola.

Quan es signà el tractat d’Utrech, només resistiren Barcelona i les Balears. Abandonades per l’arxiduc Carles, les tropes de Felip V van prendre Barcelona i finalment van ocupar Mallorca.
Consequències
A més de les pèrdues territorials, hi hagué una pèrdua important de poder i influència de la Corona espanyola en el context internacional. Felip V va alliberar la monarquia de la feixuga càrrega militar i financera dels dos darrers segles.

2. Els Decrets de Nova Planta
Els Borbons unificaren i reorganitzaren sota els principis del centralisme absolutista els diferents regnes peninsulars. La pèrdua de la sobirania dels territoris de la Corona d’Aragó va ser integrada al model uniformitzador i centralista. Canvis es dugueren a terme mitjançant els Decrets de Nova Planta: València i Aragó, Mallorca, Catalunya.
Felip V va cancel·lar les institucions polítiques i les lleis pròpies de la Corona d’Aragó i imposà les lleis i l’estructura político-administrativa de Castella, a excepció de Navarra i el País Basc. S’aboliren les Corts de la Corona d’Aragó. Les Corts de Castella es convertiren en les Corts d’Espanya, per tant només es reunien a petició del rei i pel jurament de l’hereu. El Consell d’Aragó va ser abolit i el Consell de Castella esdevingué l’òrgan del govern del país. Actuava com a Tribunal Suprem de Justícia.

Organització centralitzada i uniforme del territori
El monarca es trobava per damunt de qualsevol institució i era auxiliat per secretaries. Els secretaris eren nomenats pel rei.
Es crearen les secretaries d’afers estrangers, afers eclesiàstics, guerra, justícia i marina.
S’eliminaren els virregnats (amb excepció d'Amèrica) i es crearen provincials. S’implantaren les reials audiències (amb competències judicials).
Corregidor castellà per al control de les ciutats provincials. Es va implantar la figura de l’intendent, d’inspiració francesa.

Aquests eren funcionaris que depenien directament del rei i gaudien de poders amplis. El seu objectiu era recaptar impostos i dinamitzar l’economia. Entre les seves funcions es trobaven controlar les autoritats locals, impulsar l’agricultura i les manufactures, elaborar mapes i censos. El castellà passa a ésser l’únic idioma oficial.

La reorganització de la hisenda
Control de despeses i una reducció de les partides per a guerres exteriors.
Reformar el sistema impositiu de manera que tots els habitants paguessin en relació a la seva riquesa, inclosos els privilegiats. Varen implantar aquesta experiència a la Corona d’Aragó. Establiren una quota fixa. El nou impost fou un èxit ja que es recaptava més i era menys abusiu. Es va intentar d’estendre a tota Espanya, però la forta resistència dels privilegiats en va impedir l’aplicació.

Canvis econòmics i socials

El creixement ininterromput de la població va marcar el nou cicle demogràfic iniciat a Espanya al segle XVIII. Les grans pestes havien acabat i s’havien produït millores en les tècniques agrícoles, introduint nous cultius, a més de començar un període de pau relativa.
Amb Carles III s’inicia un programa de reformes que pretenia modernitzar l’economia i la societat del país seguint els principis del despotisme il·lustrat.
Els canvis més importants de l’economia espanyola del segle XVIII van ser la liberalització, l’auge del comerç colonial i l’impuls a les manufactures.
Els governs espanyols es van preocupar de revitalitzar el comerç entre la Península i els territoris americans, ja que les colònies constituïen encara una important font d’ingressos per a la Corona.
El 1765 es van obrir al lliure comerç alguns ports espanyols i altres d’americans. En anys successius se’n van obrir alguns més, fins que el 1778 Carles III va promulgar un decret que permetia que des de tots els ports espanyols qualsevol comerciant espanyol podia comerciar amb Amèrica.
Les mesures liberalitzadores van contribuir a la prosperitat d’algunes zones, com Catalunya, que van poder obrir-se a l’exportació de les mercaderies.
La societat durant el segle XVIII es corresponia amb el model d’Antic Règim: una societat de caràcter estamental caracteritzada per la desigualtat jurídica i la divisió entre privilegiats (noblesa i clero) i no privilegiats, la seva major part pagesos sotmesos al règim senyorial i una burgesia poc nombrosa.
Les mesures impulsades per Carles III van intentar transformar aquesta situació i modernitzar el país. Iniciarà reformes com la declaració d’honestedat de totes les professions i alguns canvis que suposaren restriccions dels privilegis de la noblesa i de l’Església.
Les Illes Balears participaran igualment d’aquests canvis econòmics i socials. Hem d’esmentar un procés de diversificació en l’economia, el creixement del comerç exterior, la importància de la ramaderia a Menorca i el paper del cors.
A nivell social podem assenyalar dues particularitats de les Balears: la presència incentivada per les autoritats angleses de nombrosos estrangers a Menorca i la discriminació de la població xueta a Mallorca, que seguirà tot i l’ordre de Carles III que reconeixia la seva igualtat de drets. La peculiar història balear d’aquest període fa que el moviment il·lustrat presenti notables diferències d’una illa a una altra.

Canvis polítics

Com a resultat de la Guerra de Successió, els Borbons passen a ésser la nova dinastia reial.
En aquest període van regnar a Espanya:
- Felip V, del 1700 al 1746
- Ferran VI, del 1746 al 1759.
- Carles III, del 1759 al 1788.
- Carles IV serà el darrer rei en el segle XVIII (1788-1808).
Els regnats dels dos primers es varen caracteritzar per la implantació a Espanya del model absolutista francès. Es van basar en la imposició de mesures centralitzadores i uniformitzadores de l’administració mitjançant els Decrets de Nova Planta. Aquests decrets anul·laven els furs i les institucions dels diferents territoris de la Corona d'Aragó i hi imposaven el sistema administratiu castellà.
El regnat de Carles III es caracteritza per l’adopció de mesures reformistes, segons els paràmetres del despotisme il·lustrat, un conjunt de reformes que van afectar les relacions amb l’Església, la societat, l’educació i sobretot, l’economia. Carles IV, atemorit pels esdeveniments de la Revolució francesa (1789), va paralitzar el procés reformista i va intentar evitar el contagi revolucionari.
A les Balears, durant la Guerra de Successió, l’aristocràcia estava dividida, però el clergat i el poble estaven en la seva part a favor de l’Arxiduc Carles i des de 1706 romandran clarament dins del bàndol austracista. L'any 1715 les tropes de Felip V varen entrar a Mallorca, que, juntament amb Eivissa, va quedar de nou sota la sobirania hispànica. Aquest mateix any es va promulgar el Decret de Nova Planta aplicat al Regne de Mallorca.
En el Tractat d'Utrecht de 1713 s'hi estipulava que Menorca, ocupada pels britànics des del 1708, es mantenia sota la sobirania britànica. És el període de les dominacions estrangeres de l’illa. Els anglesos s'hi varen quedar fins al 1802 amb un període d’ocupació francesa entre 1756 i 1763 i la recuperació espanyola entre 1782 i 1798.

1. La Guerra del Francès o Guerra de la Independència
Concepte:
La Guerra del Francès o Guerra de la Independència fou un enfrontament militar resultat de la invasió francesa del Regne d’Espanya i al context de les Guerres Napoleòniques. Napoleó Bonaparte va envair la Península Ibèrica per tal de millorar la seva posició estratègica front els seus enemics, sobretot els britànics.
- La guerra implicà la caiguda del règim borbònic i l’entrada de les idees liberals de la Revolució francesa.
- Des de la caiguda del rei Carles IV fins la derrota final francesa i el retorn al tron d’Espanya del fill i hereu de Carles IV.

Etapes
1. Preliminars de la Guerra (causes)
- Carles IV, amb el govern de Manuel Godoy, comença aliant-se amb les potències absolutistes contra la França revolucionària, i perd. Firma la Pau de Basilea, aliança amb la França de Napoleó i contra Portugal i la seva aliada Anglaterra, pel qual França i Espanya acorden col·laborar per envair Portugal.
- 1808, entrada de tropes franceses a Espanya (en aplicació del Tractat de Fontainebleau) i trampa de Napoleó (no vol envair només Portugal, sinó també Espanya).
- Es produeix el Motí d’Aranjuez al març, que suposa la destitució de Godoy, l’abdicació de Carles IV i la coronació de Ferran VII.
- Abdicacions de Baiona i reconeixement de Josep Bonaparte com a rei d’Espanya.

- Aixecament del 2 de maig de 1808 a Madrid: L’aixecament contra els francesos i l’extrema repressió posterior van ser el detonant que va generalitzar la revolta. Aquest fet marca l’inici oficial de la guerra. Incapaços de controlar la rebel·lia popular i de frenar l’ocupació francesa, les institucions van prendre el poder polític i això va crear un buit de poder. Es creen Juntes de defensa locals integrades per les elits locals. Les juntes locals crearan la Junta Suprema Central que va reconèixer a Ferran VII com a rei i va intentar assumir l’autoritat fins que tornés.

2. Invasió francesa l’estiu de 1808 i la Batalla de Bailén:
- L’exèrcit francès marxa cap al sud des de Madrid amb la idea de conquerir ràpidament tota la Península. És una marxa confiada, perquè l’Estat espanyol ha estat decapitat i l’exèrcit espanyol ha quedat petit i descoordinat.
- L’estiu de 1808, un exèrcit francès és derrotat a Bailén. La Batalla de Bailén és una emboscada exitosa de l’exèrcit regular espanyol, que destrueix i posa en fuga la força francesa. La derrota és tan greu que els francesos s’han de retirar cap al nord i Josep I ha d’abandonar Madrid.

3. Segona invasió i guerra de guerrilles
- Napoleó considera que la derrota a Espanya és una humiliació inacceptable i es presenta amb el seu exèrcit de primera línia. Ocupa Aragó, Catalunya i Madrid i bombardeja ciutats com Girona i Saragossa. Josep I tornava a Madrid.
- Els francesos avancen fins a conquerir tota l’Espanya peninsular, la ciutat de Cadis, i protegida per l’armada britànica, la Junta Suprema Central es dissol i convoca Corts constituents a Cadis.
- La guerra de guerrilles. França ocupa les ciutats, però no té un control efectiu de la resta del territori, on els guerrillers obliguen Napoleó a destinar moltes més forces.

4. Desembarcament britànic i derrota francesa
- El 1812 marca el nivell més alt de la dominació francesa. Napoleó havia començat la invasió de Rússia i va haver de desplaçar tropes al nou front.
Aprofitant la nova situació, un exèrcit anglès comandat pel General Wellington desembarca a Portugal. Els anglesos, amb la col·laboració de forces portugueses i guerrillers espanyols, derroten els francesos a la Batalla de los Arapiles.
- Després, els francesos lluiten en retirada fins que abandonen definitivament Espanya el 1814.

Napoleó va optar per signar el Tractat de Valença pel qual retirava les tropes i restablia la monarquia de Ferran VII.

2. Aspectes polítics de la Guerra de la Independència (1808-1814): Les Corts de Cadis i la Constitució de 1812.

La Guerra del Francès suposà l’entrada a Espanya de les idees liberals de la Revolució francesa:
Josep I elaborà una constitució liberal. Aquesta constitució era una imposició d’un invasor i per això no es pot considerar una vertadera constitució.
La població espanyola es va dividir davant la invasió francesa. Una minoria va acceptar l’ocupació i va col·laborar amb els francesos. Els “afrancesats” pensaven que el de Josep I anava a permetre la modernització del país. Els afrancesats ocuparien càrrecs al govern. Al final i durant la guerra, el terme “afrancesat” seria sinònim de traïdor.
Els patriotes farien la guerra contra Napoleó. Prompte es començarien a dividir entre els que volien conservar el sistema polític, els absolutistes, i els liberals.
La convocatòria de les Corts
La Junta Suprema Central va organitzar una “consulta al país” i va posar en marxa una convocatòria de Corts. Assenyalaven els governs de Carles IV com a responsables de la situació.
Degut a les derrotes militars, juntament amb la pressió dels sectors absolutistes, la Junta va haver de renunciar a les seves funcions. Fou substituïda per una regència que, amb dificultats, acabà d’organitzar les Corts. Es convocaren a Cadis.

Unicamerals i no estamentals. Els liberals aconseguiren aprovar que les Corts eren dipositàries de la sobirania nacional en representació dels ciutadans.
Acordaren la divisió de poders (legislatiu, executiu i judicial), van reconèixer Ferran VII com a rei d’Espanya, i superaven la doctrina tradicional de sobirania com a atribut reial. Liquidaven els privilegis estamentals perquè establien que tots els ciutadans eren iguals davant la llei i tenien els mateixos drets.

La Constitució de 1812
Aprovaren un seguit de lleis i decrets i elaboraren la primera constitució de l’Espanya contemporània, la qual posà les bases d’un nou sistema liberal que posà fi a l’Antic Règim.

(La Pepa) El seu articulat definia:
Els drets del ciutadà, les llibertats civils, la igualtat jurídica i fiscal, sufragi universal masculí per majors de 25, garantia de la seguretat individual, estructura de l’Estat.

Poder legislatiu: les Corts; Poder executiu: el monarca; Poder judicial: tribunals.
- Reconeixia la confessionalitat catòlica de l’Estat.
- L’ensenyament primari obligatori.
- Organitzava l’Estat en províncies i municipis, governats per diputacions i ajuntaments.

L’abolició de l’Antic Règim i la Inquisició
Abolició del règim senyorial. Les terres es van mantenir en mans dels senyors, però van perdre les antigues prerrogatives judicials i administratives.
Intentar iniciar una reforma agrària que consistí en l’expropiació dels béns de convents, la venda o repartiment de terrenys erms.
S’introduïren mesures al liberalisme econòmic, decretaren la llibertat de comerç, d’indústria i de treball i van suprimir els gremis i les duanes interiors.
L’abolició de la Inquisició. Posteriorment, Ferran VII va restablir la Inquisició, que va tornar a ser suprimida durant el Trienni Liberal (1820-23). El 1834 es va abolir definitivament.
Els canvis van trobar l’oposició dels absolutistes, que anhelaven la tornada de Ferran VII per restablir la situació anterior a 1808. Amb el seu retorn, la Constitució serà anul·lada.

Però la Constitució va ser especialment important perquè va cohesionar el liberalisme espanyol durant dècades (els liberals lluiten units per implantar-la) i, a més, servirà com a model per a constitucions posteriors.

Guerra del Francès

La Guerra del Francès fou un enfrontament militar resultat de la invasió francesa del Regne d’Espanya i de Portugal en el context de les Guerres Napoleòniques. Napoleó Bonaparte va envair la Península Ibèrica per millorar la seva posició estratègica front els enemics (britànics). La guerra implicà la caiguda del règim borbònic de Carles IV i l’entrada de les idees liberals de la Revolució francesa a Espanya. // És la primera etapa de la construcció de l’Estat liberal a Espanya. // Va des de la caiguda del rei Carles IV fins la derrota final francesa i el retorn al tron d’Espanya de Ferran VII, que implicà una monarquia absolutista. // Durant la guerra, les Balears acompliren la funció de reguarda (hospital, facilitar recursos per a la guerra…). Foren confinats a les Balears els soldats de l’exèrcit francès derrotat a Bailén. Els oficials quedaren a Maó i Palma; el port de Maó es convertí en base naval de les armades britànica i espanyola.

Diferències entre liberalisme i absolutisme. Com es va establir el règim liberal a l'Espanya del segle XIX.

La monarquia absoluta és un règim polític el poder del qual està concentrat en una sola persona, el rei. No hi ha la divisió de poders; el monarca concentra en la seva persona tots els poders de l'Estat: l'executiu, el legislatiu i el judicial. Per poder exercir la seva autoritat, els monarques comptaven amb l’assistència i l’assessorament de consells, ministres i secretaris. // Entenem com a liberalisme la doctrina política que defensa el sistema parlamentari, la limitació del poder dels monarques, la separació de poders, el dret a sufragi i l’existència de constitucions. // La invasió napoleònica va precipitar la crisi de l’Antic Règim i va introduir el liberalisme a Espanya sobre la base de les Corts de Cadis i la promulgació de la Constitució. L’intent de Ferran VII de tornar a l’absolutisme va provocar un enfrontament entre liberals i absolutistes; l’absolutisme va aconseguir imposar-se per la força. // Durant el regnat d’Isabel II es va dur a terme la implantació del liberalisme. Les bases de l’Antic Règim van ser abolides i els poders dels monarques van quedar limitats per una constitució i un parlament. Un seguit de factors van alterar el nou sistema liberal i el van fer molt fràgil i inestable (predomini militar, ingerències de la corona…). // El regnat d’Isabel II representa el gran esforç de l’Antic Règim per sobreviure en la forma d’insurreccions carlines.