Construcció de l'Estat Liberal i Sexenni Democràtic a Espanya (1833-1874)

Construcció de l'Estat Liberal (1838-1871)

Tema 6. La construcció de l'Estat Liberal (1833-1868)

Regència de Maria Cristina (1833-1840)

• Moderats (govern Cea Bermúdez; Martínez de la Rosa)
• Progressistes 1835-37 (Mendizábal 1er president i Calatrava en la segona etapa)
• Moderats alternança en el poder després de la constitució de 1837

Regència de Espartero (1840-44)

• Progressistes autoritaris

Isabel II (1845-1868)

• Dècada moderada (1844-54) Narváez 54 pronunciament Vicalvaro Bravo Murillo
• Bienni progressista (1854-56) O'Donell i Espartero, desamortització Madoz, ajuntaments
• Reacció moderada (1856-57)
• Govern unionista d'O'Donell (1856-63)
• Crisi final del sistema (1863-68) Govern Narváez va tancar les Corts i implantà una mena de dictadura, pacte Ostende

Sexenni Democràtic (1868-1874)

• Govern provisional dels generals Serrano i Prim 1868-1870, revolució gloriosa, assassinat de Prim->alçaments republicans
• Monarquia d'Amadeu de Savoia 1871-1873 protestes obreres, Amadeu renuncia
• Primera República 1873-1874
  • República federal 1873 Pi i Margall
  • República unitària 1873 Castelar
  • Govern del general Serrano 1874

Restauració i les seues crisis (1875-1902), (1902-1931) crisi 98

• Monarquia borbònica Alfons XII, conservadors Cánovas, liberals Sagasta
• Reinat Alfons XIII fins 1923 amb el pronunciament del general Primo de Rivera però la monarquia es va mantenir fins 1931.

Tipus de Font

1. Primària, 2. Secundària (extret d'un llibre, no escrit en l'època), d'autor: únic/tots, a qui va dirigit (públic, privat), tipus de text (jurídic, demogràfic, polític, cultural), 2. Bloc, idees principals, context històric

Característiques Generals

Primer terç del s. XX: trasllat de l'hegemonia econòmica de la GB als EEUU per la transformació energètica i econòmica. Espanya: tendència al creixement econòmic així: inicià una transformació de la base econòmica i social. Però quedà interromput per la Guerra Civil i el Franquisme. Ell 1930 continuava sent una economia agrària poc competitiva. Existia una Espanya dual: Zones més industrialitzades i modernes. Extensos territoris basats en una agricultura poc desenvolupada. L'EVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA. La transició demogràfica es caracteritza per la disminució de la mortalitat. Causes: menor influència de les malalties infeccioses per: serveis de clavegueram. Aigua potable Higiene d'aliments. La 2ª fase disminució de naixements. La població va créixer però menys que a Europa. Els moviments migratoris: El 1880 emigració a ultramar sobretot entre 1900-1914. Causes poca ocupació i millora en la navegació. La destinació: Amèrica Llatina. Migracions interiors: Eixien de Castella, Múrcia, Aragó, Andalusia. Anaven a Madrid, Barcelona, Bilbao, Sevilla

L'Agricultura

S.XX fer front a les conseqüències de la crisi de finals del s.XIX. Crisi cerealística: agricultura de cereals de secà, la ramaderia ovina x a la producció de llana. Causa: arribada a Europa de cereals de països amb una agricultura extensiva més competitiva (Argentina, EEUU, Rússia i Canadà). Conseqüències: descens dels preus. La reducció va produir la caiguda dels beneficis. Es creà la Liga Agrària (associació x a obligar al govern a posar un aranzel protector). La reducció dels beneficis dugué als descens dels salaris. Crisi de la viticultura: es produí un descens de la producció a França x la fil·loxera. Augment de les exportacions de vi espanyol però el 1879 arribà a Espanya i es va replantar amb vinyes de Califòrnia. La crisi agrícola es va superar. Pels aranzels, noves rompudes, fertilitzants, disminució del guaret, mecanització, regadiu de noves terres, especialització. Cultius més dinàmics: Vinya (And, Cat), Olivera (Andalusia), Cítrics, fruites i hortalisses, (València, Múrcia i La Rioja) En València el desenvolupament agrícola va generar beneficis que van estimular la indústria relacionada amb els productes químics. Sector menys dinàmic: cereals i lleguminoses:. Rendiments escassos per tant la població consumia aliments a preus alts. La renda disponible es dedicava a menjar. En la cornisa cantàbrica la ramaderia es va desenvolupar x la selecció de races, millors tècniques i el desenvolupament del ferrocarril. ELS PROBLEMES DEL CAMP ESPANYOL. Grans latifundis d'Extremadura i Andalusia. Poc interès dels propietaris. Les diferències entre propietaris i agricultor. Conflictes: la protesta dels camperols unida a les males collites. Amb les organitzacions obreres la protesta va unida a la necessitat d'una reforma agrària. El minifundi de Galícia, combinava amb la mala qualitat de la terra: sols augmentava la producció per a la subsistència. Impedí generar beneficis i modernitzar les explotacions. ELS INTENTS DE SOLUCIÓ. Els governs eren conscients del endarreriment del camp espanyol. Mesures: Augment del regadiu: 1902 pla d'obres públiques per a implantar el regadiu en zones de secà. El pla es completa amb la creació de confederacions hidrogràfiques en Primo de Rivera i el pla de la II república. El problema principal el de llauradors sense terra: 1907: els colonitzaren moltes hectàrees x petits propietaris i el 1917 es va permetre el repartiment entre els llauradors. Mesures insuficients, la pressió dels grans propietaris ho impediren i es porta a terme en la II república.

Política Econòmica

Proteccionisme i intervencionisme restricció de la competència: establien acord x a fixar preus i x a repartir-se el mercat (preus més alts i restringí la demanda. Intervencionisme de l'estat en dues direccions: Concessió d'ajudes (exempcions fiscals, subsidis) x a estimular la inversió en indústries tecnològicament avançades x a la modernització del teixit industrial espanyol. Augment del proteccionisme. Lleis aranzelàries de 1891, 1906, 1922. Efectes d'aquestes mesures. Efectes negatius: Ajudaren a mantenir una indústria amb baixa producció i poc competitiva. Efectes positius: Fomentaren l'avanç tecnològic. Ajudaren a l'articulació del mercat interior per la millora de les infraestructures. EL FOMENT DE LES INFRAESTRUCTURES. La major part de l'esforç inversor va ser absorbit en. Millora de camins i carreteres. Electrificació del ferrocarril. En la xarxa telegràfica i telefònica. Però les inversions de l'estat van fer augmentar la despesa pública. Agreujat pel dèficit d'hisenda. En contrapartida la destinació principal van ser les infraestructures que van augmentar la productivitat del sector privat