Reforma agrària i reformes de la II República (1834–1939)

Reforma agrària: etapes i impacte

La reforma liberal pretenia un millor repartiment de les terres entre la gent, ja que tradicionalment les terres havien estat en mans d'uns pocs (noblesa, església, ajuntaments, etc.). Al llarg del segle XIX la reforma agrària visqué les següents etapes:

Regències (1834–1843)

Es van restablir les lleis del Trienni Liberal. Pel que fa a les terres comunals, es va aprovar el decret que convertia en propietat particular les terres ermes. A més, va tenir lloc la desamortització de Mendizábal: es va procedir a dissoldre els ordes religiosos —excepte els dedicats a l'ensenyament i a l'assistència hospitalària— i a vendre els seus béns; es promulgà la llei de béns nacionals.

Dècada Moderada (1843–1854)

Els fets rellevants foren el reial ordre que legalitzava vendes i ocupacions de les terres comunals, així com la llei que restringia la venda dels béns nacionals procedents de la desamortització (Concordat amb la Santa Seu).

Bienni Progressista (1854–1856)

Va tenir lloc la desamortització de Madoz, que afectà béns de l'Estat, de l'Església, d'ordes militars, d'institucions benèfiques i, sobretot, dels ajuntaments (béns de propis i comunals).

Segona República: reforma agrària (1931–1939)

En la II República (1931–1939) es van intentar dur a terme reformes més progressistes i radicals, ja que el context (república, govern d'esquerres, auge dels moviments obrers) ho permetia. Es van aprovar una sèrie de decrets per protegir els camperols sense terra i els arrendataris: es prohibí la supressió de contractes d'arrendament, es fixà la jornada laboral de 8 hores, es fixaren salaris mínims i s'obligà els propietaris a posar en cultiu les terres aptes.

Llei de Reforma Agrària (setembre de 1932)

La Llei de Reforma Agrària s'aprovà el setembre de 1932 i pretenia modernitzar l'agricultura mitjançant:

• l'expropiació sense indemnització de part de les terres de la noblesa;
• l'expropiació amb indemnització d'aquelles terres cultivades deficientment, les arrendades o les que no eren regades;
• la creació de l'Institut de Reforma Agrària (IRA), encarregat de facilitar l'assentament de les famílies camperoles i dotat d'un pressupost anual.

Els resultats foren limitats i augmentà la conflictivitat social, ja que s'expropiaren menys terres de les esperades i s'assentaren menys famílies de les previstes.

Resultats i causes dels límits

Les causes d'aquests resultats foren la complexitat legislativa, la lentitud i la dificultat burocràtica, la falta de pressupost i la resistència dels propietaris. Les conseqüències socials foren que els grans propietaris s'oposaren i s'aliaren amb els enemics del règim, i que molts llauradors decebuts s'aproparen a posicions més revolucionàries.

Reformes polítiques i socials

Bienni reformista (1931–1933): reformes militars

El bienni reformista va afectar tant l'exèrcit professional com el cos democràtic. Es considerava necessari reduir els efectius militars i eliminar la macrocefàlia. Es va suprimir el règim de privilegis dels militars i es va assegurar l'obediència al poder civil per posar fi al colpisme.

El 1931 es va promulgar la Llei de Retirada de l'Oficialitat, que oferia als oficials la possibilitat de retirar-se voluntàriament en condicions favorables. Es van suprimir alguns rangs tradicionals i es va reduir el nombre d'unitats i d'oficials. A més, es va tancar l'Acadèmia Militar de Saragossa, es van clausurar les capitanies generals i van desaparèixer els Tribunals d'Honor i el Consell Suprem de Justícia Militar. Finalment, es va crear la Guàrdia d'Assalt.

Reforma religiosa

La por a la influència dels ordes religiosos comportà la dissolució dels jesuïtes. Es creà la Llei de Congregacions, que limitava la possessió de béns als ordes religiosos i impedía la creació de noves congregacions. La jerarquia eclesiàstica no va dubtar a manifestar el seu antagonisme envers la República i a oposar-s'hi per influir els catòlics.

Reformes agràries durant la II República

Es van promulgar decrets que prohibien la supressió dels contractes de cultiu, establien la jornada de 8 hores i imposaven salaris mínims. El 1932 es va crear la Llei de Reforma Agrària, basada en l'expropiació de terres dels grans propietaris d'Espanya sense indemnitzacions en alguns casos, mentre que les terres cultivades de manera deficient podien expropiar-se amb indemnització als propietaris.

Els resultats de la reforma foren l'augment de la conflictivitat, la menor expropiació de terres i el menor assentament de llauradors. Les causes foren la complexitat de la llei, la lentitud administrativa, la manca de pressupost i la resistència dels propietaris. Les conseqüències inclogueren que molts propietaris es convertiren en enemics de la República i que molts llauradors donaren suport a posicions més revolucionàries.

Reforma de l'estat i autogovern

A Catalunya, el 14 d'abril Francesc Macià intentà proclamar la República Catalana dins de la Federació Ibèrica, amb un govern autònom (la Generalitat). El 1932 es va aprovar l'Estatut d'Autonomia i es va establir un govern i un parlament amb competències; també es va reconèixer la cooficialitat del català.

Al País Basc, el PNB va presentar un projecte d'estatut (Estatut d'Estella) que trobà l'oposició de republicans i socialistes, que el consideraven massa confessional i poc democràtic. Posteriorment, l'octubre de 1936 es va aprovar un estatut i José Antonio Aguirre va ser elegit primer lehendakari.

A Galícia, el 1936 es sotmeté a plebiscit un projecte d'estatut que mai no fou aprovat a causa de l'esclat de la Guerra Civil.

Reforma social i educativa

Largo Caballero i altres dirigents van proposar reformes per millorar les condicions de treball. Es va aprovar la Llei de Contractes de Treball, que regulava la negociació col·lectiva; es va establir la setmana laboral de 40 hores i es va estimular l'augment de salaris. També es va promoure la creació d'assegurances i la reducció de la jornada laboral.

L'objectiu de la reforma educativa era promoure una educació liberal i laica. El centre fou l'ensenyament primari, i es va adoptar un model d'escola mixta. Es va incidir en la necessitat de millorar el nivell cultural de la població i es van impulsar missions pedagògiques per portar la cultura a les zones rurals.