Moviments polítics i socials a Catalunya al segle XIX

Antoni de Capmany

Historiador i polític català. Va oposar-se a l’ocupació francesa i va ser diputat liberal a les Corts de Cadis.

Antic Règim

Per designar el període polític i social caracteritzat per l'absolutisme i la pervivència del feudalisme, que finalitza amb la Revolució Francesa (1789). Es defineix políticament per les monarquies absolutes, socialment per la societat estamental amb dos estaments privilegiats (aristocràcia i clergat) i econòmicament per una dependència gairebé total de l'agricultura, l'escassa producció industrial, centrada a les ciutats, que estava controlada pels premis.

Mariana Pineda

Acusada de brodar una bandera liberal al període de la Dècada Ominosa, de defensar la causa liberal, va ser executada el 1831.

Pronunciament

Aixecament militar liberal contra l’absolutisme. Un militar liberal es declarava a favor de la Constitució, esclataven revoltes principalment a les ciutats per tal de forçar un canvi polític. Van ser constants les intervencions de l’exèrcit en la política espanyola al llarg del segle xx, liberalisme doctrina política XVIII i XIX que partia dels principis de la llibertat individual i econòmica, de la igualtat dels ciutadans davant la llei, de la divisió de poders i de la consolidació d’un Estat de dret garantit per una constitució.

Guerrilla

Forces que es van enfrontar a l’exèrcit napoleònic sense tenir una estructura militar. Milícies, miquelets i sometents, bons coneixedors del territori van fer impossible a l’exèrcit francès el control del país.

Federalisme

Pensament polític que defensa un sistema de pactes entre pobles, nacions o Estats per formar una unitat política més àmplia, la qual ha d'integrar les particularitats dels grups humans que pacten la seva federació.

Reinaxença

Moviment cultural que va sorgir a la dècada dels 30 del segle XIX a Catalunya caracteritzat principalment per la voluntat de la recuperació literària de la llengua catalana. Se sol datar l’inici del moviment el 1833 amb la publicació al diari El Vapor de la coneguda oda a la Pàtria de Bonaventura Carles Aribau.

Carlisme

Moviment antiliberal espanyol que va agrupar les forces de la dreta catòlica i absolutista al voltant de la causa dinàstica d’una branca dels Borbons d’Espanya, en concret a partir del germà de Ferran VII que es deia Carles-Maria Isidre de Borbó (d’aquí el nom del moviment).

Anarquisme

Doctrina política apareguda al segle XIX caracteritzada pel rebuig de qualsevol autoritat o poder polític dins de la societat. Propugnava una societat sense autoritat política ni propietat privada. Defensava el col·lectivisme, l’espontaneïtat de les masses i la llibertat individual. Rebutjaven l’activitat política de la classe obrera.

Marxisme

Doctrina filosòfica i política que es va caracteritzar per l’anàlisi i crítica del sistema econòmic capitalista i de la necessitat de l’organització dels treballadors per combatre’l i construir un moviment més just i alternatiu anomenat en una primera fase socialisme i en una darrera i definitiva etapa comunisme. En aquestes darreres etapes aniria desapareixent la propietat privada dels mitjans de producció que passarien a ser gestionades col·lectivament.

1887

Fundació de la Lliga de Catalunya.

1885

Memorial de greuges.

1891

Creació de la Unió Catalanista.

1886

Publicació Lo Catalanisme.

1888

Missatge de la reina regent.

1892

Document de les Bases de Manresa.

Anarcosindicalistes

Els sectors de l’anarquisme partidaris del sindicalisme i que consideren prioritari organitzar la classe obrera i aconseguir millores socials, sense oblidar l’aspiració a crear una societat sense explotació.

Locaut

Tancament d'empreses per part dels seus propietaris amb l'intenció d'aconseguir, en el cas de l'empresariat català del 1919: Fer caure el govern (consideren que és massa condescendent amb les reivindicacions obreres). Evitar la implantació de la jornada de 8 hores. Acabar amb la CNT.

Pistolerisme

A Catalunya fenomen propi dels anys 1919-23. Va sorgir després de l'espectacular ascens numèric de l'afiliació a la CNT. La Federació Patronal, a més de practicar una política de total intransigència enfront de les demandes obreres, va pagar una onada d'atemptats contra els quadres sindicals. Les bandes de pistolers també comptaren amb la protecció dels governadors civils del moment.