Cop d'Estat del 1936: preparatius, fracàs i conseqüències a Espanya

Preparatius del Cop d'Estat del 1936

Polítics

Calvo Sotelo (Bloc Nacional) intentava convèncer les classes mitjanes, l'exèrcit i obrers desclassats de la necessitat d'acabar amb la República. La seva proposta d'acció era crear desordre al carrer (amb grups violents) i denunciar el govern pel seu suposat suport a grups d'esquerres i per la seva ineficàcia. També comptava amb la violència de Falange Española, a la qual finançava.

Goicoechea, líder monàrquic, atacava el govern i proposava l'acció contra la República.

Cal considerar que el fracàs de les dretes a les eleccions de febrer de 1936 va ser el detonant principal del cop d'estat perquè no podien detentar el poder per mitjans democràtics.

Militars

La Unión Militar Española (Mola, Fanjul, Queipo de Llano, Goded, Franco...) realitzava reunions per acabar amb la República.

1. Tardor 1935: Va dimitir Lerroux i van proposar tancar les Corts, treure l'exèrcit al carrer, declarar l'estat d'excepció i governar amb decrets.
2. Proposta de Cop a l'abril de 1936: En ser descobert, el van aturar.
3. Proposta al juliol de 1936.

Errors del govern republicà de Quiroga

1. Destinacions de militars errònies: Franco a Canàries, Mola a Navarra, Queipo de Llano a Sevilla, Yagüe a Melilla, etc.
2. Avisos a les autoritats: El comandant d'aviació informa d'oficials sospitosos de rebel·lió. Informa de Yagüe a Melilla per accions sospitoses. Reunió secreta de Mola. Avís de la Generalitat (maig del 1936) de l'existència d'un grup de comandaments sospitosos de rebel·lió.

Fracàs o Èxit del Cop

Madrid

1. Repartiment de fusells d'alguns oficials a la CNT i UGT.
2. Indecisió dels militars rebels a sortir de les casernes per por a no tenir suficient suport social.
3. Fanjul (cap de la rebel·lió) es va rendir sense poder sortir de la caserna militar perquè estava envoltada per sindicats armats.

Barcelona

1. Els militars rebels van sortir de les casernes de Pedralbes, Bailèn i Drassanes per prendre el centre de la ciutat. Els obrers van rebre armes i, amb l'ajuda de Mossos d'Esquadra, Guàrdia d'Assalt i Guàrdia Civil, van aturar-los.
2. Goded va venir el 20 de juliol des de Mallorca per encapçalar la revolta, però no va poder dirigir-la perquè estava envoltat a la caserna per republicans. Es va rendir.
3. A Girona i Lleida va tenir èxit la rebel·lió, però a causa de les notícies de Barcelona, es van rendir.

En General

On els obrers van comptar amb armes, van poder aturar la rebel·lió. En zones rurals o quasi rurals, la rebel·lió va triomfar sense oposició.

La Vida a la Reraguarda

1. Pèrdua de població: combats, repressió, fam (tant a la zona insurrecta com a la republicana).
2. Indústria: Reducció de la producció a causa de la manca de carbó, cotó, combustible i maquinària. Manca d'homes, amb la incorporació de dones a la Segona República. Producció industrial destinada a béns de guerra.
3. Bombardejos: Instrument de terror. Destrucció de fàbriques i xarxes de transport. Major destrucció a la zona republicana. Atemptats amb 12.000 morts en 5.000 bombardejos.
4. Refugiats i exiliats: Persecució als dos bàndols per les seves idees polítiques. Situació més greu a la zona republicana. El 1938, 1 milió de refugiats a Catalunya, dels quals la meitat van passar a França (camps de refugiats).
5. Països d'acollida: Mèxic, Argentina, Xile, Algèria, Cuba, República Dominicana, EUA (la majoria eren intel·lectuals, metges i professionals liberals).

El Front Popular

El Front Popular a Espanya va ser un pacte de coalició electoral signat el gener de 1936 per diversos partits i organitzacions polítiques per a presentar-se plegats a les eleccions del febrer d'aquell mateix any. Va guanyar-les per un estret marge (34,3% dels vots, mentre que el Front Nacional Contrarevolucionari en va obtenir un 33,2%) i va dur a terme canvis polítics substancials encaminats a aportar major igualtat social, la restauració de l'autonomia de Catalunya, una reforma agrària que acabaria amb les condicions feudals que encara hi havia a molts latifundis, l'amnistia de presoners polítics, etc. La dreta política va reaccionar amb l'organització d'una insurrecció militar. A Catalunya i València era conegut com el Front d'Esquerres.

A Catalunya, el president durant el govern del Front Popular va ser Lluís Companys, líder d'Esquerra Republicana de Catalunya i que havia exercit d'advocat dels sindicats de la CNT. Els membres del Front Popular tenien ideologies diferents dintre de l'esquerra política, però els unia una sensibilitat democràtica que abastava des de sectors de la classe mitjana demòcrata fins a les forces populars de la base treballadora de partits d'esquerra i esquerra radical formades en la dècada de 1930. Els seus components principals eren partits burgesos liberals o de centreesquerra (radicals o republicans) al costat dels partits d'esquerra (socialistes i comunistes).

Els fronts populars no es van crear a Espanya únicament, sinó que va ser una tendència molt estesa de les ideologies d'aquells temps que apostaven per a una gran aliança d'esquerres per a combatre el creixement del feixisme a Europa. També va concórrer amb la política de la Internacional Comunista.