Recursos naturals, energia i riscos ambientals: guia bàsica

Recursos naturals, energia i riscos ambientals

1.1 Digues dos recursos naturals d’ús antic i moderns

Digues dos recursos naturals d’utilització antiga i dos que no s’hagin començat a usar fins al segle XX.

D'utilització antiga: aigua, sòl, fusta, peixos, ferro, etc.

Usats al segle XX: gas natural i urani.

1.2 Què és la capacitat de càrrega d’un recurs?

Què és la capacitat de càrrega d’un recurs?

És l'aprofitament màxim que es pot fer d’un determinat recurs natural per garantir-ne la renovació futura.

1.3 Classificació: renovables o no renovables

Classifica els recursos següents en renovables o no renovables: sòl, vegetació, minerals no energètics, radiació solar i aigua.

Renovables: sòl (renovable però crític), vegetació (renovable però crític), radiació solar i aigua (renovable però crític).

No renovables: minerals no energètics.

1.4 Per què el repartiment dels recursos és heterogeni?

Quines són les causes del repartiment heterogeni dels recursos naturals a la Terra?

Les causes són les diverses característiques geològiques i biofísiques de les diferents àrees de la Terra.

1.5 Recursos i conflictes geoestratègics

Per què els recursos naturals poden generar conflictes geoestratègics?

Perquè molts recursos són escassos o es concentren només en certes àrees, la qual cosa condiciona l'economia i la política entre països.

1.6 Funcions ecològiques i socials del sòl

Digues quatre funcions ecològiques i quatre funcions socials del sòl.

Funcions ecològiques:

• Fixació del carboni.
• Mitigació de la desertificació.
• Reserva genètica.
• Manteniment dels ecosistemes.

Funcions socials:

• Producció agrària.
• Purificació de l’aigua per al consum.
• Habitatge.
• Infraestructures.

1.7 Percentatge de superfície apta per a l’agricultura

Quin percentatge de la superfície continental de la Terra és apte per a l’agricultura?

Aproximadament un 22% de la superfície continental terrestre.

1.8 Per què el sòl és un recurs fràgil?

Per què es diu que el sòl és un recurs fràgil?

Perquè es pot perdre o degradar fàcilment i perquè la seva formació és un procés de llarga durada.

1.9 Categories d’usos del sòl

Digues les principals categories d’usos del sòl a la Terra.

Boscos, agricultura, ramaderia, urbanització i indústria.

1.10 Ús de l’aigua dolça per sectors

Digues quin percentatge de l’aigua dolça de la Terra s’utilitza per a cadascun dels usos següents: ús domèstic, agricultura i indústria.

Ús domèstic: 5%.

Agricultura: 75%.

Indústria: 20%.

1.11 Ús principal de l’aigua en països del Tercer Món

Quin és l’ús principal de l’aigua als països del Tercer Món?

S’utilitza bàsicament per al conreu d’aliments.

1.12 Latitud dels boscos subtropicals

A quina latitud són els boscos subtropicals?

Ocupen la franja compresa entre els tròpics i les latituds temperades.

1.13 Importància de la conservació forestal

Explica per què són importants la conservació i la gestió dels boscos.

Perquè són un reservori de biodiversitat, una font important de recursos naturals i desenvolupen funcions ecològiques essencials per a l’equilibri global de la Terra.

1.16 Per què es diuen combustibles fòssils?

Per què el carbó, el petroli i el gas natural s’anomenen combustibles fòssils?

Perquè són materials combustibles formats durant llargs períodes geològics a partir de restes orgàniques enterrades en antics dipòsits sedimentaris de l’escorça terrestre.

1.17 Reserves de petroli i impacte geopolític

Observa el mapa de la font 18. A quines zones del món hi ha més reserves de petroli? De quina manera condiciona aquest fet l’economia i la política mundials?

Les principals reserves de petroli es concentren a l'Orient Mitjà i a Amèrica del Nord i del Sud. Aquesta concentració condiciona l’economia i la política mundial perquè determina fluxos comercials, relacions geoestratègiques i dependències energètiques entre països.

1.18 Avantatges i inconvenients de fonts d’energia

Resumeix quins són els avantatges i els inconvenients de la utilització de les fonts d’energia següents: petroli, carbó, gas natural i energia nuclear.

1.19 Recursos energètics renovables i tecnologies

Quins són els principals recursos energètics renovables? Digues per a cadascun una tecnologia antiga (d’abans del segle XX) i una de moderna.

1.20 Comparació consum renovables vs no renovables

Observa el gràfic de la font 24. Suma els percentatges de consum de fonts d’energia renovables, d’una banda, i de fonts no renovables, de l’altra banda. Hi ha diferència entre un total i l’altre?

El consum d'energies renovables és molt superior segons el gràfic: supera el 80% del total.

1.21 Recursos energètics propis a Catalunya: solucions

Segons el gràfic de la font 25, Catalunya té pocs recursos energètics propis. Explica quines solucions es podrien buscar a aquesta situació.

Resposta oberta. Entre les possibles solucions: promoure l'estalvi energètic, millorar l'eficiència, fomentar la implantació d'energies renovables locals i diversificar les fonts d'energia.

1.22 Principis de la política energètica d’Espanya

Resumeix els principis de la política energètica d’Espanya.

Els principis bàsics són: promoure l’estalvi, millorar l’eficiència energètica i potenciar les energies renovables.

1.24 Què significa “un planeta amb límits”?

Què significa l’expressió un planeta amb límits?

Significa que els recursos de la Terra, dels quals depèn l’existència de la humanitat, són limitats.

1.25 Què és el desenvolupament sostenible?

Què és el desenvolupament sostenible?

És el desenvolupament econòmic i social que no compromet el futur dels recursos naturals de la Terra ni les possibilitats de vida i desenvolupament de les generacions futures.

1.26 Els tres pilars del desenvolupament sostenible

Quins són els tres pilars o fonaments del desenvolupament sostenible?

Són tres: l’ambiental, l’econòmic i el social.

1.27 Què és la crisi ecològica global?

Què significa l’expressió crisi ecològica global?

Descriu una situació que posa en perill el manteniment de l’equilibri ecològic global de la Terra.

1.28 Impacte del descobriment de l’agricultura

Quin impacte va tenir el descobriment de l’agricultura i la ramaderia en el medi natural?

L’impacte principal va ser la transformació creixent de diverses àrees de la Terra per destinar-les a conreus i pastures.

1.29 Impacte ambiental amb caràcter global

Què significa que l’impacte ambiental de les activitats humanes ha adquirit un caràcter global?

Significa que té efectes que es manifesten en la dinàmica del conjunt de la Terra.

1.30 Conseqüències de l’efecte hivernacle

Quines són les principals conseqüències de l’efecte hivernacle?

L’augment de temperatures, la freqüència dels fenòmens atmosfèrics extrems (aiguats i sequeres), la pèrdua de les grans masses de gel, la modificació de les línies de costa i l’augment dels riscos ambientals.

Riscos atmosfèrics relacionats amb la climatologia

Enumera tres riscos atmosfèrics relacionats amb la climatologia.

Aiguats, sequeres, huracans, onades de calor, etc.

1.36 Factors que augmenten els riscos ambientals

Digues tres factors que contribueixen a augmentar els riscos ambientals.

La modificació de les condicions del medi natural, la planificació deficient dels assentaments humans i les actuacions negligents.

1.37 Factors meteorològics i inundacions

En el mapa de la font 43 s’observa que la major part de la població mundial afectada per les inundacions es localitza a la zona sud-est d’Àsia i a l’est de l’Amèrica del Sud. Quins factors meteorològics poden explicar aquesta situació?

L’elevada evaporació de la zona, els corrents d’aire càlids i humits i les pluges torrencials.

1.38 Continent més afectat pel risc de sequera

Identifica en el mapa de la font 43 el continent més afectat pel risc de sequera. Quina explicació pot tenir aquest fet?

Àfrica. L'explicació es troba en les característiques climàtiques i l’elevada aridesa d’una gran part del territori d’aquest continent.

1.39 Gases d’efecte hivernacle

Enumera tres gasos d’efecte hivernacle.

Diòxid de carboni, metà, òxid nitrós, clorofluorocarburs (CFC), etc.

1.40 Mesures de predicció dels riscos ambientals

En què es basen les mesures de predicció dels riscos ambientals?

Es basen en l’estudi sistemàtic de la repetició dels fenòmens en un lloc determinat, de les seves causes i de les seves conseqüències.

1.41 Riscos naturals més freqüents a Catalunya

Quins són els tres riscos naturals més freqüents a Catalunya?

Meteorològics (aiguats), geològics (esllavissades) i antròpics (incendis).

Desastres naturals recents a Catalunya

Coneixes algun desastre natural que hagi passat a Catalunya els darrers anys? Especifica’n la data i el tipus.

Resposta oberta. Si els alumnes no en recorden cap, el professor o la professora els pot suggerir un cas concret perquè busquin informació i aportin les dades que es demanen.

1.44 Riscos antròpics a Catalunya

Quins són els principals tipus de riscos antròpics a Catalunya?

Incendis forestals i accidents industrials.

1.45 Plans de prevenció de riscos ambientals

Digues quatre plans de prevenció de riscos ambientals a Catalunya.

INUNCAT, NEUCAT, INFOCAT, TRANSCAT, SISMICAT, etc.

1.46 Zona amb més risc sísmic a la península Ibèrica

Quina és la zona de la península Ibèrica amb més risc sísmic?

La zona sud-est.

1.47 Accident d’Aznalcóllar

Quina va ser la causa de l’accident d’Aznalcóllar? Quines substàncies tòxiques es van vessar?

Va ser el trencament d’un mur de contenció d’una bassa de residus miners. Es van vessar metalls pesants.