Ciutats catalanes: estructura urbana, problemes i sostenibilitat

Ciutats catalanes: estructura urbana i elements

Les plans de les ciutats catalanes són molt semblants a les d'altres ciutats europees. Cal tenir en compte diversos elements del teixit urbà, com el nucli antic, els eixamples i els barris perifèrics.

Elements i problemàtiques principals

• Nucli antic, eixamples i barris perifèrics.
• Segregació social: barris vells; ciutats dormitori.
• Mobilitat residencial: desplaçament de les classes mitjanes i treballadores a viure fora de les zones metropolitanes.
• Problemes de mobilitat: desplaçaments relacionats amb la feina i altres activitats econòmiques (ex.: C-17 i Mango).

Impacte ambiental i recursos

Impacte ambiental: RSU (residus sòlids urbans): abocadors, incineradors i ecoparcs. Consum d'aigua creixent.

Polítiques d'habitatge

Polítiques d'habitatge: darrerament les ARE (àrees residencials estratègiques — l'àmbit metropolità de Barcelona és un dels set àmbits funcionals territorials definits en el Pla Territorial General de Catalunya) estan aturades per la crisi.

La revolució industrial i el segle XIX

La revolució industrial va suposar canvis molt importants en les ciutats.

• Segle XIX: fàbriques, èxode rural, augment de població, concentració de població a les ciutats, divisió provincial (funcions de capitalitat en algunes ciutats). Barcelona.
• Procés d'expansió territorial: eixamples amb enderrocament de les muralles, creació de grans avingudes a la ciutat antiga, aïllament social entre barris burgesos i proletaris. En general.

Creixement del segle XX

• Segle XX: creixement descontrolat — poques ciutats van créixer molt (Madrid, Barcelona, Bilbao); creació de grans perifèries degradades amb pocs serveis.
• A partir de la segona meitat del segle, altres ciutats també van créixer: Sevilla, Màlaga, València, Saragossa, Valladolid, ...
• Creació de les àrees metropolitanes, amb extensió cap a altres municipis de la rodalia. Vocabulari: àrea metropolitana, conurbació (continuïtat urbana) i regió metropolitana.

Especialització funcional i planificació

Es va generalitzar la specialització funcional (ciutats dormitori, polígons industrials i zones comercials i d'oci) en l'espai urbà.

• Planificació: serveis, infraestructures, transports, usos...
• Lluites veïnals (associacions de veïns): reivindicacions per a la millora de la qualitat dels barris.
• Finals del segle XX: ciutats altament terciaritzades i influïdes per les noves tecnologies. Competència urbana (globalització) en el context europeu i mundial.

Metropolització i densificació

Actualment s'ha densificat el teixit urbà i Catalunya compta amb més de 20 àrees metropolitanes (les més grans acumulen un terç de la població). Destaquen Barcelona i Madrid, que es troben entre les sis regions metropolitanes més poblades i tenen una influència urbana important (seus administratives, econòmiques i culturals). Han crescut conurbacions que formen continuïtat urbana: Tarragona–Reus, Màlaga–Marbella, Alacant–Elx–Santa Pola, ...

Ciutats sostenibles i globals

• Ciutats sostenibles: Carta de Leipzig (2007): prosperitat econòmica — equilibri social — desenvolupament cultural.
• Ciutats globals: poques regions metropolitanes tenen control sobre l'economia mundial globalitzada (mercats, seus de multinacionals); desenvolupament permès per les xarxes de comunicacions.
• Xarxa mundial de ciutats: interconnexió mundial organitzada en jerarquia.
• Cooperació: han aparegut xarxes i lobbies de ciutats a escala europea i mundial (per exemple, la xarxa C6).
• Competència: per competir en el món globalitzat cal tenir infraestructures de transport i bones connexions a la xarxa internacional de telecomunicacions (alta velocitat, ample europeu, terminals internacionals).
• Importància de la imatge internacional i del bon màrqueting: Jocs Olímpics de Barcelona 1992, Museu Guggenheim, Expo de Saragossa 2008.

Jerarquia urbana a Espanya

1. Metròpolis globals nacionals: Madrid i Barcelona.
2. Metròpolis regionals: València, Sevilla, Saragossa, Bilbao, Màlaga.
3. Metròpolis subregionals o de segon ordre: Múrcia, Valladolid, Vigo.
4. Ciutats mitjanes: Santander, Segòvia, Logronyo, ...
5. 6. Ciutats petites.

Eixos del sistema urbà

• Madrid.
• Eix Mediterrani.
• Eix Cantàbric.
• Eix de la vall de l'Ebre.
• Eix atlàntic gallec.
• Eix andalús.
• Eixos dels arxipèlags.

Funcions urbanes

Funcions: residencial, comercial, industrial, política o administrativa, militar, cultural, religiosa, lúdica i turística.

Nota: S'ha procurat respectar tot el contingut original, corregint-ne l'ortografia, la gramàtica i l'ús de majúscules/minúscules, i ordenant-lo en apartats i llistes per facilitar la lectura i l'optimització per a motors de cerca.