Globalització Econòmica: Conceptes, Comerç Desigual i Territoris

Conceptes Econòmics Fonamentals

Lliurecanvisme

Política econòmica basada en el lliure intercanvi de béns i serveis.

Proteccionisme

Política econòmica dirigida a protegir l'economia d'un estat, defensant els seus productes de la competència estrangera.

PIB (Producte Interior Brut)

Valor total dels béns i serveis produïts en un país durant un any.

Borsa

Mercat on es negocia públicament la compra i la venda de matèries primeres, accions d'empreses, productes financers, etc.

Bo del Tresor

Títol de deute emès per un govern amb la promesa de tornar els diners obtinguts en préstec més uns interessos al llarg d'un període fixat.

Ingrés Nacional Brut (INB)

Valor total dels béns i serveis finals produïts en un any pels ciutadans d'un país, tant si viuen en ell com si no.

Condonar

Perdonar un deute.

Comerç Just

Mobilitat alternativa de comerç basada en la supressió d'intermediaris i en l'establiment de salaris justos.

Sistema Econòmic

Conjunt d'institucions i relacions que permeten l'organització econòmica de la societat.

Acció

Cadascuna de les parts en què es divideix el capital d'una empresa per facilitar-ne la compra i venda.

4.1. Territoris Centrals i Perifèrics

• Territoris Centrals: Els formen els EUA, la UE i el Japó, que controlen el comerç i la tecnologia, mantenen alts nivells de productivitat, tenen economies diversificades i, en conseqüència, gaudeixen d'ingressos força elevats.
• Territoris Perifèrics: Mantenen economies poc complexes amb baixos nivells de productivitat, i una base agrària i un desenvolupament industrial limitat. Són bàsicament els països de l'Àfrica subsahariana, amb un nivell de vida baix i un creixement de la població elevat. La població més preparada ha emigrat o són refugiats. Altres països, sense recursos naturals rellevants i immersos en guerres, han deixat d'interessar al capital i són considerats països oblidats.
• Territoris Semiperifèrics Emergents: Combienen característiques dels dos grups, com ara Brasil, Xina, Turquia, Índia, etc.

4.2. El Sistema Mundial d'Intercanvis: El Comerç Desigual

El volum comercial dels països menys desenvolupats és molt escàs a causa de les característiques de la població i dels fluxos comercials. Molts països, amb una economia de subsistència, ni tan sols tenen béns que els permetin accedir al comerç internacional. Altres conreen productes ben cotitzats, destinats a la comercialització mundial. Tanmateix, els preus els fixen les borses, que obtenen beneficis alts. Per aquest motiu ha sorgit un tipus de comerç alternatiu anomenat comerç just.

De vegades, els països menys desenvolupats queden al marge del tràfic de mercaderies i els resulta molt difícil accedir-hi perquè les seves xarxes de comunicacions són molt deficients.

Així doncs, aquests països exporten pocs béns a baix preu, mentre que importen productes manufacturats a preus alts. El FMI (Fons Monetari Internacional) o el Banc Mundial els donen un préstec que no poden tornar; els interessos són el triple i llavors es contempla la necessitat de condonar el deute extern.

6.1. Progrés de les Noves Tecnologies de la Comunicació

L'aplicació de les noves tecnologies de la comunicació ha fet possible la globalització econòmica. L'aplicació d'aquestes noves tecnologies ha comportat:

• La deslocalització i la desestructuració industrials.
• L'augment dels serveis d'informació i cultura.
• La mobilitat geogràfica.
• La lliure circulació de capitals.

Tipus de Capitals

Capital Productiu

S'inverteix en activitats empresarials de tipus industrial o de serveis.

Capital Financer

Opera en borsa tant a curt termini (c/t) com a llarg termini (ll/t). Pot provocar crisis econòmiques si es retira amb rapidesa.

6.4. La Globalització Social

La globalització social ha provocat grans canvis socials:

• La incorporació de la dona al mercat de treball remunerat: Aquest fet, juntament amb l'aparició de nous models familiars o nous comportaments demogràfics, ha alterat la vida familiar tradicional.
• L'augment del nivell de consum: La gran oferta de productes altera els models de consum, fet que pot crear un comportament compulsiu de compra.
• El mercat laboral: També es globalitza a través dels moviments migratoris. Els treballadors, ja siguin qualificats o no, poden accedir al mercat de treball dels diferents països del món.