Recursos literaris: Guia completa amb exemples

Recursos fonètics

(descriu els sons d’una llengua)

Recurs

Exemple

Ús

Al·literació

Consisteix a repetir un o uns quants sons amb la intenció d’expressar un concepte i produir uns efectes sensorials concrets.

A peu, i a poc a poc, anem pujant.

Gabriel Ferrater

La repetició freqüent de la p reforça l’efecte de passos lents i pausats que l’autor vol reflectir.

Onomatopeia

És una variant de l’al·literació. Tendeix a imitar els sons que es produeixen en la natura.

Tots els migdieszumzeig de mosques.

Josep Maria de Sagarra

La repetició de la s i de la z fa referència al so de les mosques.

Homofonia

Identitat fonètica entre dues paraules o expressions de significats diferents.

Conill, perquè tems el temps.

Pere Quart

Recursos semàntics

(s’ocupa del significat de la paraula)

Comparació

Consisteix a posar en relació dos significats els continguts dels quals tenen alguna semblança entre si. L’estructura és:

• Terme real o objecte comparat (R)
• Terme imatge, amb el qual es compara (I)
• Element d’enllaç (E)

Les seves mans eren com l’alabastre.

(R) (E) (I)

El color blanc de les mans de l’emperadriu ens evoca el color blanc de l’alabastre.

Metàfora

Els continguts de dos signes lingüístics s’identifiquen. Així, el terme real (R) amb el terme imatge (I), sense necessitat d’enllaç.

Les seves mans eren alabastre.

(R) = (I)

S’identifica el color blanc de les mans de l’emperadriu amb el color blanc de l’alabastre.

Antítesi

Consisteix a posar en relació dos continguts que s’oposen entre si.

M’exalta el nou i m’enamora el vell.

J.V.Foix

Mitjançant antònims, es pretén posar de relleu un missatge.

Metonímia

Designació d’una cosa amb un altre nom, basant-se en la relació que s’estableix entre els seus continguts.

Em vaig beure dues ampolles

Observava un Miró

Esmentem el continent per comptes del contingut.

Esmentem l’autor per comptes de l’obra.

Personificació

Atribució de qualitats humanes a éssers inanimats o irracionals.

El vent juga amb el molí

I amb la rosa desclosa. Rosselló-Pòrcel

L’autor atribueix qualitats humanes al vent per remarcar el moviment que provoca.

Hipèrbole

S’exageren els temes, i les qualitats o accions s’augmenten o es disminueixen d’una manera desproporcionada.

Bella sens par ab la presença noble,

Vostre bell cors, bell fec Déu sobre totes,

Gais e donós, lluu pus que fina pedra,

Amorós, bells, plus penetrants que estela.

Jordi de Sant Jordi

L’autor exagera la bellesa d’una dama.

Sinestèsia

Combinació de diverses impressions sensorials.

Se’ns va morint la llum que era color

de mel, i ara és color d’olor de poma.

Gabriel Ferrater

Amb aquest recurs es combinen diferents percepcions: (vista (color), gust (mel), olfacte (olor), gust (poma)

Interrogació retòrica

Fer una pregunta que serveix només d’adorn.

¿Quin delirós ha pensat mai que trobaria la primavera en el desert? J. Carner

La finalitat és acosta l’autor al lector, que se sent identificat amb els seus dubtes.

Símbol

Representació d’un concepte per un altre que el recorda per analogia

Dins la meva ànima sóc el nàufrag que ... reconeix una pàtria... Carles Riba

L’exiliat vist com un nàufrag.

Recursos sintàctics

(relacions que hi ha entre les paraules d’una oració)

Hipèrbaton

Alteració, en una oració, de l’ordre normal de les paraules.

Si los rais ab què a penes me tocàreu

De la llum celestial d’aqueixa cara...

Francesc Vicent Garcia

L’ordre lògic seria: Si els raigs de la llum celestial d’aquesta cara amb què a penes em tocàreu.

Anàfora

Repetició d’una o diverses paraules al començament d’alguns versos o oracions.

Diners fan bé, diners fan mal.

diners fan l’home infernal... A. Turmeda

La repetició de la paraula diners destaca el tema del poema.

Asíndeton

Supressió intencionada dels nexes que uneixen paraules o oracions.

... aquesta meva pobra,

bruta, trista, dissortada pàtria.

S. Espriu

Mitjançant l’acumulació d’adjectius separats per comes i sense l’ús de la conjunció i, s’aconsegueix una major expressivitat i dinamisme.

Polisíndeton

Unió innecessària de paraules o oracions mitjançant nexes, amb la finalitat de destacar cadascun dels temes.

Nuós i poderós i roig com el veieu.

Josep Carner

La unió de paraules amb la conjunció i aconsegueix de ressaltar el significat de cada paraula i que el lector es fixi més en cadascun dels temes.

Encavallament

Partició d’una frase de sentit ple en més d’un vers.

L’argent de l’albereda té el primer

tremolor d’un or vague. M. Manent

Exigeix una lectura més ràpida per tal de completar el sentit de la frase.