Recursos literaris: Guia completa amb exemples
Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en
catalán con un tamaño de 17,81 KB
Recursos literaris
Els recursos literaris són els diversos artificis lingüístics que utilitza un autor per fer més expressiu el contingut del seu missatge i per cridar l’atenció del lector.
Recursos fonètics(descriu els sons d’una llengua) | ||||
Recurs | Exemple | Ús | ||
Al·literacióConsisteix a repetir un o uns quants sons amb la intenció d’expressar un concepte i produir uns efectes sensorials concrets. | A peu, i a poc a poc, anem pujant. Gabriel Ferrater | La repetició freqüent de la p reforça l’efecte de passos lents i pausats que l’autor vol reflectir. | ||
OnomatopeiaÉs una variant de l’al·literació. Tendeix a imitar els sons que es produeixen en la natura. | Tots els migdieszumzeig de mosques. Josep Maria de Sagarra | La repetició de la s i de la z fa referència al so de les mosques. | ||
HomofoniaIdentitat fonètica entre dues paraules o expressions de significats diferents. | Conill, perquè tems el temps. Pere Quart | |||
Recursos semàntics(s’ocupa del significat de la paraula) | ||||
ComparacióConsisteix a posar en relació dos significats els continguts dels quals tenen alguna semblança entre si. L’estructura és:
| Les seves mans eren com l’alabastre. (R) (E) (I) | El color blanc de les mans de l’emperadriu ens evoca el color blanc de l’alabastre. | ||
MetàforaEls continguts de dos signes lingüístics s’identifiquen. Així, el terme real (R) amb el terme imatge (I), sense necessitat d’enllaç. | Les seves mans eren alabastre. (R) = (I) | S’identifica el color blanc de les mans de l’emperadriu amb el color blanc de l’alabastre. | ||
AntítesiConsisteix a posar en relació dos continguts que s’oposen entre si. | M’exalta el nou i m’enamora el vell. J.V.Foix | Mitjançant antònims, es pretén posar de relleu un missatge. | ||
MetonímiaDesignació d’una cosa amb un altre nom, basant-se en la relació que s’estableix entre els seus continguts. | Em vaig beure dues ampolles Observava un Miró | Esmentem el continent per comptes del contingut. Esmentem l’autor per comptes de l’obra. | ||
PersonificacióAtribució de qualitats humanes a éssers inanimats o irracionals. | El vent juga amb el molí I amb la rosa desclosa. Rosselló-Pòrcel | L’autor atribueix qualitats humanes al vent per remarcar el moviment que provoca. | ||
HipèrboleS’exageren els temes, i les qualitats o accions s’augmenten o es disminueixen d’una manera desproporcionada. | Bella sens par ab la presença noble, Vostre bell cors, bell fec Déu sobre totes, Gais e donós, lluu pus que fina pedra, Amorós, bells, plus penetrants que estela. Jordi de Sant Jordi | L’autor exagera la bellesa d’una dama. | ||
SinestèsiaCombinació de diverses impressions sensorials. | Se’ns va morint la llum que era color de mel, i ara és color d’olor de poma. Gabriel Ferrater | Amb aquest recurs es combinen diferents percepcions: (vista (color), gust (mel), olfacte (olor), gust (poma) | ||
Interrogació retòricaFer una pregunta que serveix només d’adorn. | ¿Quin delirós ha pensat mai que trobaria la primavera en el desert? J. Carner | La finalitat és acosta l’autor al lector, que se sent identificat amb els seus dubtes. | ||
SímbolRepresentació d’un concepte per un altre que el recorda per analogia | Dins la meva ànima sóc el nàufrag que ... reconeix una pàtria... Carles Riba | L’exiliat vist com un nàufrag. | ||
Recursos sintàctics(relacions que hi ha entre les paraules d’una oració) | ||||
HipèrbatonAlteració, en una oració, de l’ordre normal de les paraules. | Si los rais ab què a penes me tocàreu De la llum celestial d’aqueixa cara... Francesc Vicent Garcia | L’ordre lògic seria: Si els raigs de la llum celestial d’aquesta cara amb què a penes em tocàreu. | ||
AnàforaRepetició d’una o diverses paraules al començament d’alguns versos o oracions. | Diners fan bé, diners fan mal. diners fan l’home infernal... A. Turmeda | La repetició de la paraula diners destaca el tema del poema. | ||
AsíndetonSupressió intencionada dels nexes que uneixen paraules o oracions. | ... aquesta meva pobra, bruta, trista, dissortada pàtria. S. Espriu | Mitjançant l’acumulació d’adjectius separats per comes i sense l’ús de la conjunció i, s’aconsegueix una major expressivitat i dinamisme. | ||
PolisíndetonUnió innecessària de paraules o oracions mitjançant nexes, amb la finalitat de destacar cadascun dels temes. | Nuós i poderós i roig com el veieu. Josep Carner | La unió de paraules amb la conjunció i aconsegueix de ressaltar el significat de cada paraula i que el lector es fixi més en cadascun dels temes. | ||
EncavallamentPartició d’una frase de sentit ple en més d’un vers. | L’argent de l’albereda té el primer tremolor d’un or vague. M. Manent | Exigeix una lectura més ràpida per tal de completar el sentit de la frase. | ||