Els fruits sabrosos

IV- LA POMA ESCOLLIDA

V- LES PERES JOVENETES

VI- LES FIGUES MATINALS

VII- AGAVÉ I LES CASTANYES

VIII- LES MAGRANES FLAMEJANTS

IX- LES GRACIOSES AMETLLES

Vellesa

Joventut i maduresa

Joventut i maduresa

Vellesa

Joventut i maduresa

Vellesa

Encara q per fora envelleixi i tingui mal aspecte, serà igual per dintre, dolça com una poma.

En obrir la finestra (al món), la llum (de la realitat) la toca i la fa madurar, com passa amb les peres quan els hi toca el sol.

Ella es com la figa pq encara pot envellir més, com la figa pot estar mes seca per madurarla mes

Per dintre recorden als ancians, blanc i esgrogueïts, pero per fora sempre porten records de temps positius.

La protagonista desitja ser com la magrana flamejant que reflexa passió interior.

Les ancianes son com les ametlles en aspecte, pero els ametllers q maduren tard són mes duradors, com elles ho seran per la resta.

Alide esta trista pq sap q es vella. Lamon la intenta consolar dient q ell la va escollir a ella, i q per molt q per fora empitjori per dintre segueix sent com ell la va escollir i q per aixo sempre els hi quedara l’amor enfront la vellesa.

Ixena es petita  i innocent fins q obra la finestra (deixar la infantesa enrere) i el sol li porta la maduresa (com les peres). Llavors ixena veu com ha canviat la vida i suplica a la natura ser infant per sempre.

Neera es una viuda q ara se sent lliure pq el seu home la tractava com volia. Ara esta tranquila i encara q estigui apunt d’entrar sola a la vellesa, li reconforta la vida sense turment. 

Agavé veu que la vida se li acaba i q el mon li comença a fer por. Amb les castanyes recorda coses de la seva infantesa i veu q ha perdut la joventut i q ara li arribara la mort, pero li quedaran els records.

Ja no te al marit i li demana a la deesa Hera (primer la admira) q li torni la passió pq es l’únic q enyora del seu marit. Vol recuperar aquella passió q li reflexa en veure unes magranes. 

Les ancianes veuen el pas del temps, i per una part recorden la seva bellesa pero com q l’han perdut la comparen amb la florida avançada d’un ametller (q es inútil). Filemon diu q elles son encara agradables pq l’ametlla (elles) sempre queda després d’una florida.

X- LES PRUNES D’OR

XI- LES CIRERES INGÈNUES

XII- CAL·LÍDIA I ELS PRÉSSECS

XIII- LES NOUS DEL BERENAR

Joventut i maduresa

Infantesa

Joventut i maduresa

Infantesa

Les prunes volen ser com la protagonista, perfectes

Els nens són com les cireres, petites pero tot un món on es reflexa i transmet alegria.

La dona està embarassada i per això te semblança amb un préssec, rodó (perfecte)

S’aprofita el tractament de les nous per classificar als germans

Aglaia esta sentada sota una prunera. Fins i tot es confon Aglaia amb el brancam. Les prunes la veuen perfecta i la tempten pq se les mengi i així, en ingerirles podran assolir tal perfecció. Aglaia caura en la temptació de menjarseles (símbol del desig sexual)

Pantídia cuida als seus fills pel prat. Veuen un gran cirer d’on Pantidia cull cireres i comencen a jugar amb elles. Pantídia alça al petit pq arribi a les cireres pq es l’únic q reflexa la mateixa alegria q elles (els altres mostren vanitat i profit)

L’arbre enveja a Calídia pq ella aporta mes perfecció q els préssecs q estan penjats. Ella tranforma el caos en cosmos. La fruita l’obeeix pq ella està embarassada i per tant és més perfecta (pels noucentistes la dona es necessaria per a procrear).

La mare deixa sols als 3 fills pero diu q el petit n pot picar les nous. Ell les vol picar per ferse el gran. El gran q te mes seny (noucentista) li diu q ho fara ell, i mentre es ballaren, el tercer es menjar les nous.: crítica al Modernisme ja q pels noucentismes tot ha de ser fruits del treball i l’esforç.

XIV- LES SERVES ENDREÇAdés

XV – LES LLIMONES CASOLANES

XVI- ELS CODONYS TARDORALS

XVII- EGLÉ I LA SÍNDRIA

XVIII- ELS RAÏMS IMMORTALS

Vellesa

Joventut i maduresa

Vellesa

Joventut i maduresa

Les serves es posaven al paller perq quedessin mes negre si maduressin,com ella q esta a casa esperant la seva mort.

La llimona es el q millora l’aigua. L’aigua reflexa el mon familiar, per tant la mare es el q permet l’harmonia del món familiar.

El codony servia per moltes accions diaries. La seva promesa serà un codony, per aixo sera la q aporti sentit al seu dia a dia.

La síndria es trenca i es veu vermella, com ella quan li ve la primera regla, per aixo se sent com la síndria.

El poeta es compara amb el raim pq aquest després de fer vi queda per sempre. Com ell després de fer els poemes. Ell=raim. Esforç=poesia=vi.

Hersé, ja vella, encara treballacuidant la casa, que sempre esta neta i endreçada. Ella se’n adona que ja es vella i que  l’únic que li falta es morir, així que ho accepta i decideix esperar tranquila i resposadaa casa seva a la mort. Com espera a la mort, es veu que no li te por.

Metimna es metressa de casa i viu en el caos, però és capaç d’establir-hi el cosmos. Quan esta cansada pren una copa d’aigua on li fica llimona pq estigui millor, llavors se la veu i tot millora. Gracies a la llimona tot millora=gracies a ella el mon familiar es cosmos.

Dos amics parlen de la promesa d’un: Ligea, i diu q es sera una avia per molt maca q sigui ara, així q sera un codony. El promes diu q els codonys no son inútils, serveixen per moltes coses i com q ell l’haura estimada, ella sera un codony pero q servira per donarli sentit i fara la seva vida més dolça.

Les dones casades (menys una) juguen a passarse una síndria fins q es trenca i en surt el liquid vermell. Això es compara amb Egle pq acaba de tenir la primera regla, llavors ara ja podra procrear (pel q es necessaria la dona) i teni la vida q sempre ha volgut amb fills i marit.

El poeta es troba en el cim des d’on veu vinyes i platja (mediterranisme). Parla amb el Déu Cronos, Déu del temps, q s’esta emportant la seva joventut  pero ell encara se sent infant pq n hi veu res de negatiu ja q en el fons sap q ell sera immortal pels poemes q ha deixat a les generacions futures. Compara els raims amb ell, i el vi que queda per sempre amb la seva poesia (esforç) Gracies a aixo quedara per l’eternitat.