Guia Completa: Oracions Interrogatives, Exclamatives i Preposicions en Català

Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 9,64 KB

Construccions Interrogatives i Exclamatives

Les oracions exclamatives o admiratives es reconeixen perquè porten al final el símbol (!) i, oralment, per la seva entonació intensa.

Les oracions interrogatives poden ser introduïdes per pronoms interrogatius, que tenen com a funció principal preguntar sobre les persones i les coses, tant de manera directa —amb el símbol (?), que només posarem al final de la frase— com de manera indirecta, sense símbol d’interrogació però amb un accent obert quan es tracti de què. Oralment també presenten una entonació característica.

Grups de Pronoms Interrogatius

  1. Qui i Què: Pronoms Interrogatius Pròpiament Dits

    Qui

    Pregunta sobre persones. Equival a quina persona. És invariable i pot encapçalar o no la frase. Exemples: Qui ve?, A qui li ho has dit?

    Què

    Pregunta sobre coses. Equival a quina cosa. És invariable. Per a diferenciar-lo del relatiu què cal tenir present aquesta regla pràctica:

    • El relatiu què commuta per el qual, la qual, els quals, les quals: Viu en un país en què sempre fa molta calor (què = el qual. Relatiu).
    • L’interrogatiu què commuta per quina cosa: Va aclarir què us va dir exactament (què = quina cosa. Interrogatiu).
    • L’interrogatiu què porta sempre accent greu.
    • L’adverbi exclamatiu que no porta mai accent gràfic: Que fresc!

  2. Quin, Quina, Quins, Quines

    Pregunta sobre persones o coses. Acompanya sempre el substantiu al qual es refereix i el concerta en gènere i nombre. Ex.: A quina hora vindreu?, No sé quina camisa triar. Quin... també expressa admiració, enuig o censura: Quina calor fa!

    No és correcte usar que o què per quina en les oracions exclamatives o en les interrogatives:

    • Que pel·lícula hem vist? (Incorrecta)
    Ús de "Que" amb Adverbis o Adjectius
    • Que ràpids que sou!
    Ús de "Quin" amb Noms
    • Quin fred fa! // Quina pel·lícula heu vist?

    Si mai dubteu a usar que o quin (o derivats) en una frase exclamativa o interrogativa, és que heu d’usar quin.

  3. Quant, Quanta, Quants, Quantes

    Pregunten el nombre d’elements sobre els quals recau la interrogació. Ex.: Quanta gent hi havia?

    Té també un ús absolut equivalent a “quina quantitat” o “quin nombre”. Ex.: Quant val això?

    • Amb la forma de masculí singular quant, s’usa la preposició de com a nexe entre aquesta forma i el substantiu, sempre que el substantiu sigui de gènere masculí i vagi en singular: Quant de pa vols?

  4. Adverbis Interrogatius: On, Quan, Com

    On

    Interroga sobre el lloc i equival a “quin lloc”, “a quin lloc”, “de quin lloc” (d’on) i “per quin lloc” (per on). Exemples: D’on has tret els diners?, On vas?, No sé ni per on vindran.

    Quan

    Interroga sobre el moment en què s’esdevé una acció. Ex.: Quan arribaran els convidats?

    Com

    Interroga sobre la manera amb què s’executa una acció. Exemples: Com ho has fet?, No sabem com viatjarem.

    L’adverbi com no s’accentua mai. Els pronoms i adverbis interrogatius qui, quin, quan, quant, on i com no porten mai accent gràfic.

Ús de Per què, Perquè i Per a què

Aquesta secció detalla l'ús correcte de les combinacions per què, perquè i per a què en català.

1. Per què

Podem trobar la combinació per què en els dos casos següents:

  • Per què = per + què (= per + el qual, la qual, els quals, les quals). Pronom relatiu. Ex.: S’ignoren les causes per què va morir (= s’ignoren les causes per les quals va morir).
  • Per què = per + què (= per + quin motiu). Pronom interrogatiu. Ex.: Per què no has vingut?

2. Perquè

L’ús de perquè té tres possibilitats:

  • Perquè causal = ja que. Ex.: S’ignoren les causes perquè va morir (= s’ignoren les causes ja que va morir).
  • Perquè final = a fi que. Ex.: Si et porto pa és perquè te’l mengis.
  • Perquè substantiu = motiu. Exemple: No ha vingut i encara no sé el perquè.

3. Per a què

Per a què = per a + quina cosa. Ex.: Per a què vols la tassa?

Per a què s’usa solament en oracions interrogatives.

Quan vulguem fer una frase amb un sentit final, la forma adequada és perquè (junt i accentuat), és a dir, la combinació per a què, si no forma part d’una oració interrogativa, no existeix en valencià. Exemple: Et compro el diari per a què te’l llegeixis (Incorrecta. Solució: Et compro el diari perquè te’l llegeixis).

Resum de l'ús de Per què, Perquè i Per a què

  • Per què: Combinació de la preposició per més el relatiu o l’interrogatiu què.
  • Per a què: Només interrogatiu i en oracions amb verbs com servir, usar...
  • Perquè: Causal, Final, Substantiu.

Preposicions en Català

Preposició "A"

  1. Podem utilitzar a / en indistintament si ens referim a èpoques o segles.

  2. Introducció dels Complements Circumstancials de Lloc:

    • Si a continuació va l’article definit, utilitzarem en si va seguida de qualsevol altre determinant.
    • Davant de topònims, excepte si no té valor locatiu.
    • Davant de les paraules casa, taula, palau.

  3. La preposició a no introdueix el Complement Directe (CD), excepte:

    • Si el CD és un pronom personal fort.
    • Si l’oració és recíproca.
    • Davant de tots, tothom.
    • Davant del relatiu qui.

  4. Ús incorrecte de la preposició a:

    • Com a enllaç del Complement del Nom: planxa de vapor.
    • Amb valor condicional.
    • Davant del nom de determinades professions quan es refereix al lloc on s’exerceix aquesta professió.
  5. La preposició a no es pot ometre en la frase feta: “és a dir”.
  6. Com a significa “en qualitat de” // Com (sense la a) indica una comparació.
  7. Cap a: no utilitzem la preposició a quan a continuació va una paraula que comença per a.

Preposició "Amb"

  • Cal tenir en compte que en valencià la substituïm per en incorrectament.
  • No es pot utilitzar davant dels infinitius, excepte en tenir-ne prou amb + infinitiu i haver-n’hi prou amb + infinitiu.
  • Utilitzem amb davant dels vehicles de locomoció: vinc amb cotxe.

Preposició "De"

  • Es redueix a (d’) si va seguida de paraula que comenci per vocal o h muda.

  • No s’elideix si va seguida de:

    • i/u semiconsonàntiques.
    • Del prefix negatiu a.
    • Del nom de les lletres.

  • Ús incorrecte de la preposició de:

    • Davant d’un infinitiu amb valor condicional.
    • Per a expressar una quantitat indeterminada.
    • Davant dels menjars del dia.
    • Davant de les dates.

  • La preposició de no es pot ometre:

    • Davant dels adjectius qualificatius quan hi ha una el·lipsi d’un verb o un nom que es pugui substituir pel pronom feble en.
    • Res de + adjectiu.
    • Adjectius quantitatius + de + substantiu masculí singular (molt de fred, poc de pa).
  • Nota: Adverbis de lloc com davant, darrere, baix, dalt, sota, davall, damunt, dins, fora sovint formen locucions preposicionals amb de.

Preposició "En"

  • Utilitzem en:
    • Davant de lloc en sentit figurat.
    • No la utilitzem davant de les construccions temporals.

Preposició "Fins"

  • Utilitzem a (o qualsevol altra preposició) darrere fins quan podríem utilitzar-la igualment si no hi hagués fins.
    • Des de... fins a.
    • De... a.

Preposicions "Per" i "Per a"

L’ús d’aquestes preposicions és el que més vacil·lacions presenta. Utilitzem per:

  1. Indicant finalitat després d’un verb que indica una acció voluntària amb verbs que expressen:

    • Moviment.
    • Esforç.
    • Acció condicionada per la voluntat personal.
  2. Quan significa “en consideració a”.
  3. Per a indicar que falta un temps perquè esdevingui alguna cosa.
  4. Davant de l’adverbi “sempre”: per sempre.