Recull de contes de Pere Calders: Anàlisi i temàtiques

La batalla del 5 de maig

No hi ha elements fantàstics. Part narrativa en tercera persona. El text és dialogat. El relat se centra en el dia després de la batalla del 5 de maig. El tema és la ironia sobre els sentiments patriòtics. Introducció d'un element de tipus social: els més rics representen el paper d'enemics i els pobres fan de patriotes mexicans. En la ficció de la batalla, els mexicans (pobres) han de guanyar als francesos (rics).

La rebel·lió de les coses

Relat en tercera persona i forma de crònica. Explica successos esdevinguts en un passat indeterminat. Recorda relats de ciència-ficció que parlen d'una catàstrofe fundacional, dels orígens d'una nova civilització o dels desastres que van originar la crisi de la civilització antiga. Tots els objectes comencen a espatllar-se fins que res funciona. El conte és una projecció de fets quotidians. Cada dia s'espatlla una cosa, el procés imaginat consisteix a suposar que ho fan totes alhora. L’humor del conte és molt visual, es concentra en imatges de persones estupefactes, amb la roba descordada o amb una peça de maquinària als dits. El conte va més enllà. Calders constata la dependència que tenim per les màquines. El col·lapse de les coses fa que la humanitat es vegi abocada a un retorn a la natura.

Esport i ciutadania

Ple de giragonses metafòriques i il·lusions mig dissimulades. Llenguatge típic de l'època (últims anys del franquisme). Calders utilitza l’esdeveniment d'un fet prodigiós però amb una clara finalitat satírica (jugador miraculós, o sigui, un apòstol) que ajudarà a un equip. El terme oriünd situa el conte en el context dels anys anteriors al 73, quan es permetia la contractació de jugadors estrangers. La sàtira és el motiu del conte, gràcies als ajuts sobrenaturals sempre guanyen els mateixos.

La lluna a casa

Dos nens miren el reflex de la lluna sobre un riu i pensen en com fer-ho per endur-se-la a casa. Comencen la recollida de miralls. L'amistat i la cooperació entre ells és ara el tema central del conte. Calders ens mostra la seva habilitat literària utilitzant la narració per descriure els voltants. Després d'aconseguir el propòsit, en Joan (prota) mostra la seva visió adulta de la vida dient que és dolent fer-se un excés d’il·lusions. Aquesta no és la conclusió del conte: el pare d'en Joan vol parlar amb ell sense donar gaire importància al tema de la lluna i en Joan aconsegueix captar l'interès del pare, cosa que ens deixa clar que el tema de la lluna no era més que un mecanisme de Calders per crear un lligam entre pare i fill.

L’arca de Noè?

Conte infantil centrat en uns nois que cursen el batxillerat elemental (11-14). L'escriptura del conte i les seves estructures sintàctiques són d'estil més senzill de l'habitual. Absència d'elements fantàstics, el propòsit de l'autor és que el conte sigui llegit sense possibles interpretacions inversemblants. 4 nois creen un club a imitació de l'arca de Noè, on poden formar-hi part persones amb un cognom que coincideixi amb el nom d'algun animal. Entren 3 persones sense cognom animal per excepció, però després tothom comença a entrar-hi. La reflexió de fons és que l'amistat no s'ha d'imposar normes ni excuses. Lliçó: no hi ha motiu de burla en el cognom de les persones.

Filomena Ustrell

Sàtira. La protagonista no és més que l'excusa per fer una crítica mordaç dels valors socials predominants. Comença seguint el fil de qualsevol biografia fins que arriba a explicar el fill (Felip), que es convertirà en un bon jugador de futbol. El relat se centra en ell i acaba amb la mort de Filomena. Les ironies són presents. Calders redueix els personatges a caricatures, que mai són vistos com a éssers humans, sinó com a ninots que poden ser descrits amb crueltat. Els comentaris del narrador sobre temes morals són irònics també. La sàtira se centra en el que podríem dir l'educació del fill i el mèrit de la mare d'haver ensenyat al fill a donar puntades.

Refinaments d’ultramar

El narrador se centra a detallar la bellesa de diversos accessoris culinaris fent referència a tradicions populars i es lamenta que el plat desaparegui per la seva complexitat. En primer lloc, parla de la classificació zoològica del shilayo i descriu aspectes de la morfologia de l'espècie. Després n'explica la captura i la complicació de cuinar-lo i menjar-lo. Acaba amb la descripció dels utensilis. Tria un estic convencional per fer-nos veure quant d'esgarrifós és el que ens està explicant. La intenció de l'autor neix de la consideració de la proximitat biològica entre humans i animals. Vol fer-nos pensar en la crueltat d'algunes cerimònies. Per això inventa el shilayo.

La societat consumida

Sàtira. La societat de consum acaba sent consumida. Un ciutadà ens explica que tots han de dur una anella al nas perquè ho ha dit el govern. Existència de petites ironies. Tots adopten la norma i els més rics hi troben una magnífica ocasió per remarcar les diferències de classe. La sàtira té un abast universal sobre la condició submisa dels ciutadans i el poder de l'estat, tot i que Calders incorpora alguns elements específics que s'adrecen a la societat catalana.

Contes breus