Anàlisi de 'La Pàtria' d'Aribau: Figures Retòriques i Temes Romàntics

Figures Retòriques a la Primera Estrofa

Altres figures retòriques que trobem en aquesta estrofa són:

• L'anàfora de «Adéu, Adéu», que produeix una bipartició en l’estrofa.
• Un hipèrbaton al tercer vers.
• Una hipèrbole en «lo color més blau».
• Una metàfora en «ton alt palau», que designa el cim, i en «la mallorquina nau», per referir-se a l'illa de Mallorca.
• Una perífrasi a «La tomba del Jueu», a més d’una metonímia, perquè usa Montjuïc per referir-se a Barcelona.

Anàlisi de la Segona Estrofa: Exili i Desarrelament

A la segona estrofa, Bonaventura Carles Aribau continua parlant de la pàtria, establint un paral·lelisme en dir que la pàtria presentada a l’estrofa anterior la coneix tan bé com als seus pares. En el vers 9, amb la paraula «llavors», es trasllada a l’exili per parlar de la seva terra des de la distància.

En el primer quartet d’aquesta estrofa, la pàtria s’identifica com a llar familiar. En el segon quartet, es plasma la idea de desarrelament (arbre desarrelat), un altre ideal romàntic, en el qual compara l’exiliat amb l’arbre desarrelat, dient que tots dos estan condemnats a una tragèdia que no es podrà canviar.

El Tema del Destí Fatal (Vers 13)

A més, es presenta el tema del destí fatal, en el vers 13, amb «fats perseguidors», que després unirà la idea en el primer vers de la tercera estrofa, amb «enganyosa sort».

Tercera Estrofa: Passat Gloriós i Elogi de la Llengua

La tercera estrofa comença, com s'ha dit, amb la idea del destí fatal, la idea que l’atzar domina el destí. La idea principal del primer quartet d’aquesta estrofa és l’exaltació del passat gloriós, al qual fa referència mitjançant la figura dels trobadors.

En el segon quartet, l’autor comença un nou tema: la llengua. Mitjançant aquesta es refugia en la imaginació que l’acosta a la seva pàtria, la qual és un «no lloc», idea de Novalis i Schiller. L’absència de la pàtria crea en el «jo» poètic un buit que només poden omplir la llengua i la poesia; i és aquí quan s’inicia l’elogi de la llengua amb valor literari i la identificació de llengua i pàtria.

Recursos Retòrics de la Tercera Estrofa

Quant a figures retòriques, trobem:

• En el vers 17, un epítet, «enganyosa sort», que és el pont cap a la presentació del destí fatal.
• En el vers 18, una perífrasi i una metàfora, amb «les torres de Castella», les quals utilitza mitjançant una comparació amb el cant dels trobadors per dir que mai l’ompliran tant de glòria com l’omplen els records de la seva terra, Catalunya.
• Una personificació al vers 20, amb «generós record».

El Llemosí com a Sinònim de Català (V. 24)

A més, en el vers 24 es fa referència al llemosí, però no com a terme que designa el dialecte occità de Llemotges, sinó com a terme que fa referència al català antic.

Quarta Estrofa: Llengua, Història i Traïció

A la quarta estrofa es fa una exaltació de la llengua des del punt de vista històric i polític. En el primer quartet, l’autor diu que li plau parlar la llengua d’aquells savis que van crear un món (identificació de la llengua amb l’arrel històrica).

Al segon quartet, el poeta expressa una forta condemna: que mori aquell que ha marxat de la seva terra i en sentir la seva llengua no s’emociona, perquè és un traïdor; que mori aquell que en pensar en la seva terra no s’enyora, ni cull els poemes (utilitza el terme lires, que és un símbol) dels seus avantpassats. En aquesta estrofa es lliga l’enyor a la pàtria i a la llengua.

Asíndeton i Anàfora per a l'Èmfasi

Trobem un asíndeton a l'últim vers del primer quartet d’aquesta quarta estrofa («defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis») i una anàfora en el primer vers del segon quartet («Muira, muira»), per crear més èmfasi en el missatge de condemna.