Realitat vs. Aparença: Introducció a la Metafísica

Realitat vs. Aparença

L'aparença té dos significats:

1. Manifestació: L'aparença d'una cosa és el mateix que la seva realitat.
2. Ocultació: L'aparença d'una cosa és diferent de la seva realitat, fins i tot pot amagar-la.

El primer significat revela o mostra la realitat. Conèixer és només esperar que es mostri. El segon ens priva del seu coneixement. Cal lluitar contra l'aparença per aconseguir allò que ens amaga.

Metafísica

Disciplina filosòfica que intenta respondre a la pregunta: Què és la realitat?

La metafísica es diferencia de la física perquè aquesta pregunta per la realitat es converteix en un problema filosòfic i no es tracta de respondre des de la ciència.

Origen de la Metafísica

Aristòtil, qui la denomina filosofia primera, diu que hi ha una ciència que estudia l'ésser en quant a l'ésser.

1. S'encarrega d'estudiar l'estructura de l'ésser en comú a tots els elements. No a un determinat tipus d'ells, sinó a tots quan són.
2. No es confon amb cap ciència ja que cap d'elles considera en general l'ésser quant ésser, sinó únicament una part.

Metafísica i Ontologia

La metafísica formula preguntes sobre la realitat:

• Com és? (Material, immaterial...)
• Quins principis la regeixen? (L'atzar, la necessitat...)
• Com funciona? (És com una màquina, un organisme viu...)

Però quan intentem concretar sorgeix una nova pregunta: de quins ens està composta i quines característiques tenen aquests? Aquest és l'objecte d'estudi d'una branca de la metafísica que s'anomena Ontologia, que al seu torn es formula noves preguntes. Els objectes els considerem com a reals perquè tenen en comú...

La metafísica s'ocupa de l'ésser i l'Ontologia s'ocupa dels ens.

Metafísiques Materialistes

Explica el món a partir d'ell mateix sense recórrer a cap altra realitat que no sigui la material. Consisteix a afirmar que tot el real és en última instància material. Ja que la matèria és l'únic tipus de realitat que existeix en la naturalesa, no hi ha lloc per a explicacions que facin referència a ànimes immaterials o esperits, siguin divins o humans. En el materialisme, quan parlem de la nostra ment, no parlem d'una cosa immaterial, sinó que la ment és simplement una manera de funcionar del cervell.

Materialisme en l'Edat Antiga

Demòcrit d'Abdera (640-730 aC) afirma que l'únic que existeix són els àtoms i el buit. Tot cos no és més que un agregat d'àtoms que s'ha format aleatòriament a partir dels xocs que es produeixen entre els àtoms que es mouen lliurement. Segueix un model mecanicista.

Materialisme en la Filosofia Moderna

Thomas Hobbes (S. XVI-XVII), precursor de l'empirisme modern, defensa el materialisme corporal. Segueix un model atomista, mecanicista i determinista. Afirma que la realitat es redueix a matèria i moviment. L'única realitat que existeix és el cos i no depèn del nostre pensament.

Materialisme en la Filosofia Contemporània

Karl Marx (S. XIX) afirma que tota la realitat es resol en matèria. Allò que entenem amb els termes de consciència o pensament són només manifestacions de la matèria. Afirma que la naturalesa de l'ésser humà consisteix en la producció de la seva vida. Segons el seu plantejament, la producció i l'intercanvi de productes són la base de tot ordre social. Totes les produccions culturals són produïdes per l'esdevenir dialèctic i històric de la realitat, és a dir, l'acció productiva de l'ésser humà en la natura i amb la natura.