Acció Humana: Ètica, Moral i Saber Pràctic

Acció

Què s'entén per acció?

Amb el terme acció ens referim a les coses que fem conscientment. No a les que fem de manera inconscient, com ara respirar o somiar mentre dormim.

Accions

Voluntàries

Són aquelles que tenen l'origen en la persona que les realitza i, per tant, n'és responsable. Dins d'aquestes, trobem:

• Accions mixtes: Es fan per temor a un mal major. El subjecte pot elegir fer-les o no, però no li agrada haver de fer-les. Per exemple, llençar un carregament per la borda en una tempesta per evitar naufragar.

En sentit estricte, les accions són conscients i voluntàries, és a dir, les que un subjecte realitza amb la intenció d'arribar a un fi.

Involuntàries

1. Forçoses: Les realitzem per força; el seu origen és extern i no hi contribuïm. Per exemple, ser arrossegat pel vent.
2. Per ignorància: De les circumstàncies de l'acció. Per exemple, un conductor que atropella un vianant que no ha vist.

Intenció

• Espontània: Quan em passa alguna cosa sense que m'ho proposi, com ara tenir gana.
• Assumida conscientment: Com comprar un llibre.

Fins i Mitjans

Una acció s'avalua en funció dels fins proposats i dels mitjans utilitzats. Les accions humanes són teleològiques, és a dir, es realitzen per un fi (télos) i requereixen uns mitjans per aconseguir-lo.

Conseqüències

L'agent pot perseguir un resultat i trobar-se amb conseqüències no volgudes. És responsable tant del resultat volgut com de les conseqüències previsibles. No és responsable de les conseqüències imprevisibles, tret que sigui culpable de la seva ignorància.

El sentit d'una acció és el que ens permet comprendre per què passa i per què s'ha desenvolupat d'una manera determinada.

Tipus de Saber

Saber Teòric

És propi de la raó contemplativa o científica, que té per objecte aquells éssers que no poden ser d'altra manera. Només cal contemplar-los i conèixer-los, com els objectes de la metafísica, la física i les matemàtiques.

Saber Pràctic

És propi de la raó calculativa o deliberativa, que s'ocupa d'aquells éssers els principis dels quals sí que poden ser d'una altra manera, és a dir, de l'acció.

Saber Moral i Saber Tècnic

• Pels seus fins: El prudent duu a terme accions bones en si mateixes. El tècnic produeix objectes, sent l'acció de produir un mitjà per obtenir un fi diferent.
• Pel tipus de virtut: Qui produeix objectes útils o bells posseeix la virtut de la tècnica; qui sap actuar bé, la virtut de la prudència.
• Pel tipus de bé: La tècnica produeix béns particulars; el prudent busca la felicitat, una meta moral.

Filosofia Pràctica

La Primacia de la Filosofia Pràctica

La filosofia pràctica ha guanyat protagonisme, considerant les conseqüències de la investigació científica i tècnica (com la clonació) i els criteris morals per assumir aquest increment de poder.

Ètica i Moral

Moral i Ètica

En la vida quotidiana, moral i ètica s'utilitzen com a sinònims. Es refereixen al comportament esperat, especialment en contextos com l'esport.

• La moral: Dimensió de la vida humana relacionada amb la llibertat d'elegir i la capacitat de reconèixer maneres de ser i viure més pròpies d'éssers humans.
• L'ètica: Reflexió filosòfica sobre el que és moral. Se situa en el pla del pensament i inclou teories com l'ètica aristotèlica, l'ètica kantiana o l'ètica utilitarista.

Moral com a Contingut

Les persones elegim en relació amb un conjunt de normes, valors i principis. La moral pot ser:

• Moral, immoral i amoral:
  • Moral com a oposat a immoral. Una conducta és moral o immoral segons si s'ajusta o no a un contingut moralment correcte (per exemple, per al judaisme, treballar el dissabte és immoral).
  • Moral com a oposat a amoral. Un ésser moral té la necessitat d'elegir entre bé i mal; un ésser amoral no té aquesta capacitat. Els éssers humans som éssers morals.