Realitat i Veritat en Filosofia: Conceptes Clau

Teoria Consensual de la Veritat

Aquesta teoria, defensada per Peirce, Apel i Habermas entre altres, destaca la necessitat del diàleg com a marc per anar descobrint cooperativament la veritat de les proposicions. En realitat, quan diem que quelcom és cert estem donant a entendre que creiem tenir raons suficients per convèncer altres interlocutors de la veritat d’aquesta proposició, sempre que puguem dialogar lliurement sobre la qüestió, sense pressions externes a la cerca de la veritat.

La Pregunta sobre la Realitat

La pregunta per la realitat és una de les que més han ocupat els filòsofs. Hem de dir que l’estudi filosòfic que pretén obrir-se a la totalitat de la realitat, que es pregunta pel “que és comú i universal de tot” i intenta descobrir els principis últims que donen raó del que hi ha i del que som, s’anomena metafísica.

Significats de la Paraula “Realitat”

• Parlem de realitat contingent, quan ens referim a quelcom que és actualment, però pot deixar de ser i pot no haver estat; per exemple, la meva pròpia existència, que és real en aquest moment, però que no ho era abans de néixer i que podria no haver-ho estat mai.
• Podem utilitzar la paraula “realitat” per referir-nos a quelcom necessari, que es defineix com absolutament real, és a dir, com allò que existeix i no pot no existir ni ser d’una altra manera. En la nostra cultura, aquest mode de realitat s’ha atribuït tradicionalment a Déu: se'n sol dir que és “l'ésser necessari”. Però també es pot entendre que les coses tenen algunes propietats de mode necessari. Per exemple, perquè la figura sigui un triangle, la suma dels angles ha de ser necessàriament 180 graus.
• A vegades anomenem real allò que percebem a través dels sentits: la realitat física o sensible.
• També podríem parlar de realitat psíquica, per designar la realitat dels nostres pensaments, imaginacions, desitjos, idees, records, dubtes, pors, etc. Aquí cal distingir dos aspectes diferents: d'una banda, l'activitat de pensar, imaginar, idear, especular, etc.; d'altra, el contingut al qual es refereix aquesta activitat. Per exemple, si penso en una muntanya d’or, és real que la penso (l'acte), però no és real la muntanya que penso (el contingut); és a dir, és real l'acte de pensar, però no ho és el contingut del meu pensament.
• La realitat virtual per referir-nos al conjunt de percepcions i sensacions generades amb ajuda d'un suport tècnic.

Possibilitat i Realitat

És possible en certa manera, el que és possible encara no és real, encara no existeix: la meva professió futura no té realitat encara. Però és quelcom que podrà arribar a ser, perquè actualment es donen condicions perquè sigui real en el futur. Per això diem que quelcom és possible quan està ja previst o anticipat en el desenvolupament. Així com un cercle quadrat és totalment impossible, que un dia es descobreixi la causa del càncer és una possibilitat i, per tant, té quelcom de realitat.

Realitat, Història i Vida

• Afirmar la historicitat de la realitat implica defensar una concepció dinàmica del món. La realitat se'ns presenta com quelcom que s'està fent permanentment, per la qual cosa mai no està definitivament acabat. La historicitat és un component bàsic de la nostra comprensió de la realitat. En conseqüència, la temporalitat i la finitud, és a dir, l'existència limitada en el temps, és un element constitutiu del que avui anomenem “realitat”. Per últim, l'ésser no és altra cosa que el fluir bàsic i fonamental anomenat temps.
• La vida es considera com quelcom irreductible als processos biològics en què es basa; s'entén com una realitat històrica i finita en què, de fet, ens trobem. Aquesta línia de pensament, coneguda com a filosofia de la vida, es proposa com a objectiu comprendre la vida.