Falsacionisme de Popper, Paradigmes de Kuhn i Límits de la Ciència

Karl Popper: El Falsacionisme i el Coneixement Objectiu

El coneixement objectiu sempre parteix d’un problema que la investigació intenta solucionar amb una hipòtesi agosarada. Aquesta ha de tenir un contingut empíric concret, prohibeix algun esdeveniment i es posa a prova les vegades que facin falta. La prova ha de ser repetible i seleccionada, seguint un procés similar a la selecció natural (neodarwinisme).

El Mètode de Popper (P1, TT, EE, P2)

• P1: Problema inicial.
• TT: Solució temptativa. Teoria que ha de ser original i ha de sorgir de la imaginació.
• EE: Eliminació d’errors. No consisteix a explicar que els contraexemples no tenen raó, sinó que es tracta d’ajustar la teoria perquè no falli mai.
• P2: Nou problema. És un nou problema que ha sorgit després de tenir un altre problema solucionat.

Evolució Científica vs. Biològica

La diferència entre l’evolució científica i la biològica és que la ciència està feta de forma argumentada. És a dir, no fa falta que el competidor sigui una altra persona per a millorar, sinó que el mateix científic es posa a prova. Per tant, és més fàcil el modus tollens que el modus ponens.

Conclusió sobre el Falsacionisme

El falsacionisme intenta posar a prova la teoria buscant modus tollens, és a dir, contraexemples, perquè això és més efectiu que no pas la inducció. L’experiència no serveix per augmentar la certesa, sinó per eliminar-la.

Thomas Kuhn: L'Estructura de les Revolucions Científiques

Kuhn planteja l’estructura de les revolucions científiques. Per a ell, cada comunitat de científics desenvolupa el que ell anomena la ciència normal. Però, contràriament a Popper, un error no destrueix la teoria, sinó que la fa entrar en un procés de crisi. No hi haurà canvi fins que no hi hagi una revolució, on algú inventi una nova teoria.

Amb el gir històric i social, Kuhn posa de manifest que, encara que hi hagi una ciència, aquesta canvia de forma imprevisible.

Lakatos i Feyerabend: Programes d'Investigació i Mite de la Ciència

Imre Lakatos: Nucli Ferm i Falsació

Tots els programes d’investigació tenen un nucli ferm, que no pot fallar. Però, a diferència de Popper, el conjunt d’hipòtesis sí que pot ser falsat. Lakatos diu que una ciència es pot renovar.

Paul Feyerabend: El Mite de la Ciència

Per a Feyerabend, el mite de la ciència se sustenta en la creença que té més èxit i eficàcia que les altres activitats.

Conclusió del Gir Històric

L'avanç del gir històric fa que els factors subjectius tinguin més paper de l’esperat.

PATEE: Els Condicionaments del Saber Científic

A partir del Cercle de Viena, la idea que una ciència progressi cap a la veritat, sent cada vegada més perfecta, no deixa de ser un mite més, perquè el saber científic està ple de condicionaments (PATEE):

1. P - Polític: L’avanç de la tecnologia és cada vegada més car, i per tant hi ha interessos espuris i dependències del poder econòmic de les indústries i dels governs, que posen límits.
2. A - Abast: La ciència no és l’únic saber valuós i no pot resoldre totes les preguntes.
3. T - Tècnic: Està condicionada per la tecnologia, tant per possibilitar-la com per limitar-la. Els avanços de la tecnologia han creat una expectativa exagerada del poder de la ciència.
4. E - Econòmic: (Va lligat a la política).
5. E - Ètic: La ciència i la tècnica situen l’ésser humà per a elegir múltiples possibilitats, i es vol afavorir la reflexió sobre els problemes. La reflexió ètica pot ajudar els científics a comprendre en profunditat el sentit de la seva tasca.
6. Epistemològic: Hi ha dos condicionants: 1) la ciència és un coneixement fal·lible, i 2) el condicionament evolutiu de la ciència.

Conclusió Final

GEFAMLOPUC, més utopia (no lloc, lloc irreal no existent). General,