Raó Teòrica i Pràctica: Veritat, Criteris i Límits del Coneixement
Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,96 KB
Raó Teòrica i Pràctica: Ús i Distinció
Ús teòric de la raó: S'aplica al coneixement de la realitat.
Ús pràctic de la raó: Quan els principis dictats per la raó tenen una perspectiva ètica i moral.
La Raó Teòrica
Adquireix el caràcter de coneixement objectiu. Inclou:
- Fets habituals de la vida quotidiana.
- Coneixements científics.
- Teoremes lògics i matemàtics.
La Raó Pràctica
El seu objectiu és fer eleccions moralment justificables.
La raó teòrica $\neq$ l'ús pràctic de la raó: aquesta última no descriu, explica ni prediu la realitat, sinó que formula imperatius amb validesa universal (p. ex., actuar de forma desinteressada és l'única conducta moral).
La Veritat: Objectiu del Coneixement
La veritat és l'objectiu de la teoria del coneixement i es pot aplicar a:
- Fets i objectes: ser vertaders o autèntics.
- Afirmacions o proposicions: ser certes o vertaderes.
Les oracions i no els fets donen lloc a dos tipus de veritats:
Veritats de Fet (Realitat Autèntica i Aparent)
- Realitat Autèntica: Fets vertaders són autèntics.
- Realitat Aparent: Fets que amaguen l'autèntica veritat o realitat.
Veritats de Proposició
Proposicions Empíriques
S'avaluen segons diferents criteris de veritat:
- Veritat com a correspondència: Proposició vertadera quan hi ha adequació entre l'expressat i la realitat referida (la realitat succeeix allò que la proposició indica).
- Veritat com a coherència: Proposició vertadera si no contradiu la resta de proposicions ja acceptades.
- Veritat com a èxit (pragmàtica): Proposició vertadera quan és útil i condueix a l'èxit.
Proposicions Formals
- Veritat aparent: No donen informació sobre la realitat. Són vertaderes si no entren en contradicció lògica.
Criteris per a Reconeixer la Veritat
L'Evidència
Coneixement evident que produeix certesa. Pot ser directa o indubtable.
Intersubjectivitat
Per assolir un coneixement objectiu, la veritat requereix el consens de la comunitat d'investigadors o subjectes.
Els Límits del Coneixement
Les mancances dels criteris per a conèixer la veritat porten a dubtar de l'existència d'un coneixement vàlid o segur.
Postures sobre la Possibilitat de Coneixement
Dogmatisme
S'adquireixen coneixements segurs i universals. És la postura més optimista (p. ex., Descartes).
Escepticisme
És l'oposat al dogmatisme. Es divideix en:
- Escepticisme moderat: Dubta del coneixement segur.
- Escepticisme radical: Nega la possibilitat d'assolir coneixement segur.
Criticisme
Postura intermèdia: el coneixement és possible, però no és inqüestionable ni definitiu.
Relativisme
Rebutja el coneixement universal. Tot es redueix a opinions particulars (p. ex., els sofistes).
Perspectivisme
No nega la possibilitat teòrica d'una veritat absoluta. Si es reunissin totes les perspectives, conformarien la veritat absoluta.
La Conquesta de la Veritat
Lluitar contra la ignorància, la manipulació i l'error és un deure col·lectiu de tot ésser humà. Apropar-nos tant com sigui possible a la veritat implica mantenir una societat oberta, tolerant i preocupada.
Aquesta conquesta requereix esforç per:
- Sortir de la ignorància (augmentant l'estudi i la recerca).
- Sortir de l'error (mitjançant la crítica).
La conquesta de la veritat és: permanent i col·lectiva.