Criteris de Veritat i Teories del Coneixement: De Plató a l'Actualitat
Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 8,43 KB
Criteris de Veritat: Determinant el Fals i el Veritable
Els processos que utilitzem per determinar què és veritable i què és fals els anomenem criteris de veritat.
La Veritat com a Correspondència
Aristòtil defensa el criteri de veritat com a correspondència. Aquest criteri estableix que una cosa és veritable quan es correspon amb la realitat. La veritat és l'adequació entre l'enteniment i les coses.
El Criteri de l'Evidència
Descartes no creia en el criteri de correspondència, ja que buscava una certesa absoluta. Va aplicar el dubte metòdic, que consistia a posar en dubte tota cosa de la qual no estigués segur. Va arribar fins i tot a qüestionar l'existència que l'envoltava i si allò que tocava i veia existia veritablement. Descartes creia que el criteri adequat era el de l'evidència: la veritat ha de ser evident i indubtable.
- Criteri d'evidència: Una cosa és veritable quan és impossible dubtar-ne.
La Veritat com a Coherència
Una afirmació és veritable quan no és contradictòria i encaixa amb les altres afirmacions que considerem vàlides. S'aplica sobretot en les matemàtiques. Hegel creia en aquest criteri, ja que considerava que la realitat consistia en una totalitat complexa en desenvolupament continu. Les afirmacions es refereixen a aspectes concrets d'aquesta totalitat dinàmica. Allò que diem és vàlid si és coherent amb el tot, que és el que constitueix la veritat veritable.
La Veritat Pragmàtica
Sorgeix als Estats Units al segle XIX. Per a William James, la veritat és la utilitat. Per saber si alguna cosa és veritat, ens fixem en les conseqüències que té a la pràctica. Si els resultats són útils i eficaços, l'afirmació és veritable. (Pragma = fet/acció). Es fixen en les conseqüències pràctiques i si es verifiquen en la realitat.
La Veritat com a Consens
Segons Jürgen Habermas i Karl-Otto Apel, afirmar que alguna cosa és veritable es basa en l'acord que resulta d'un diàleg desenvolupat en condicions adequades. Els científics consideren veritable allò en què han aconseguit posar-se d'acord mitjançant el diàleg i el consens. Segons la teoria consensual de la veritat, el que considerem veritable és el producte d'un acord obtingut després d'un procés de diàleg.
Postures sobre l'Assoliment de la Veritat
Dogmatisme i Escepticisme
Som capaços d'assolir la veritat? El dogmatisme creu que sí és possible conèixer la veritat amb tota seguretat. Un dogma és un principi cert i ferm sobre el qual es pot construir el coneixement. Els dogmatistes afirmen que hi ha principis elementals que podem assolir amb seguretat i que serveixen com a base sòlida.
- Filòsofs dogmàtics: Descartes, Leibniz, Wolff.
L'Escepticisme nega la possibilitat de conèixer tota la veritat; la veritat absoluta és inassolible. Podem saber certes coses, però mai tenir la seguretat d'estar en possessió de la veritat absoluta. Els escèptics accepten les limitacions del coneixement de l'ésser viu; el més prudent és tenir una actitud tolerant i oberta davant idees alienes. Tots ens podem equivocar perquè totes les coses són incertes i hauríem de desconfiar d'aquells que estan molt segurs perquè poden estar equivocats.
- Filòsofs escèptics: Gòrgies, Pirró d'Elis, Sext Empíric, Montaigne i David Hume.
Relativisme i Subjectivisme
La veritat absoluta no existeix? Segons el relativisme, no existeix cap veritat universal i absoluta; allò veritable o fals és relatiu, depèn del punt de vista, moment i lloc. No s'afirma una veritat per a tothom, cadascú té la seva.
El sofista Protágoras creia en el relativisme: les coses no rau en si mateixes sinó en la nostra valoració. L'home és la mesura de totes les coses; tot depèn del nostre punt de vista particular. La interpretació depèn de la cultura, costums, educació i creences.
Els subjectivistes consideren impossible trobar una veritat eterna i universal, ja que cadascú té la seva pròpia, i allò que li sembla veritable depèn únicament de factors individuals. L'escepticisme sol estar lligat al relativisme.
Diferència entre Escepticisme i Relativisme
L'escepticisme considera que la millor actitud davant el coneixement és el dubte, suspendre el judici, abstenir-se de fer afirmacions rotundes i limitar-se a donar opinió. En canvi, els relativistes consideren que la veritat depèn del lloc i del moment, per tant, que sigui veritat o no depèn de la persona. Molts filòsofs consideren inadmissible el relativisme ja que justifica totes les opinions.
Totes les Opinions Són Vàlides?
El problema del relativisme en l'aspecte moral és molt rellevant actualment, ja que hi ha veritats acceptades que no respecten els drets humans (com països que no deixen que les dones treballin). És important saber respectar les idees dels altres, però existeix un límit en allò que no és tolerable. El marc d'allò que podem acceptar moralment queda definit pels drets humans.
El Perspectivisme
La veritat només es pot copsar des d'un mateix punt de vista. Per un filòsof perspectivista sí que existeix una veritat, però aquesta només es pot contemplar des d'una perspectiva concreta, per això és variable segons el moment i lloc. José Ortega i Gasset defensava la possibilitat de copsar la realitat des de la nostra circumstància peculiar; Ortega es refereix al punt de vista.
L'Hermenèutica i la Importància del Prejudici
L'hermenèutica, representada per Hans-Georg Gadamer, se centra en la interpretació de textos. Segons Gadamer, la manera com interpretem un text depèn de la nostra manera de veure el món, del que sabem o creiem sobre l'autor i del que la gent ens ha dit sobre aquest text. Quan ens acostem a un text ho fem amb un prejudici determinat; Gadamer diu que el lector no es pot acostar al text de manera neutra. Els prejudicis són inevitables; els prejudicis conscients són una base per poder interpretar un text, ja que orienten la manera en què entenem el text i l'autor. Per a Gadamer, llegir és un procés de diàleg, en el qual fem una interpretació del fragment llegit segons la nostra situació actual.
- Els prejudicis orienten la nostra manera d'entendre una obra. És difícil determinar quin és el veritable significat de l'obra; hem de fer interpretacions que tinguin sentit per a nosaltres.
Diferència entre Saber i Opinió
La Diferència en Saber i Opinió
No totes les opinions tenen el mateix valor. Els filòsofs sempre han mostrat un gran interès a diferenciar el saber de l'opinió. La gnoseologia és la part de la filosofia que tracta de respondre preguntes com aquestes, preguntes sobre el coneixement.
- La gnoseologia és la branca de la filosofia que es planteja sobre el coneixement.
La Gnoseologia de Plató
Plató diferenciava: doxa = opinió, i episteme = saber veritable. Segons Plató, només el saber veritable és autènticament fiable; les opinions, en canvi, són variables i canviants. Per diferenciar entre doxa i episteme, Plató utilitzava una comparació: deia que el coneixement és una línia que es pot dividir en dues: la primera és el coneixement sensible (sentiment i opinió), i l'altre és el coneixement intel·ligible (raó). El saber veritable és una opinió veritable i que som capaços de justificar, segons Plató.
La filosofia del coneixement es basa en la teoria de les Idees (metafísica, món sensible vs. intel·ligible). La ciència o saber veritable és més valuós que l'opinió; és important aclarir com assolir aquest saber superior. Plató creia que podíem entendre les Idees perquè, encara que no ens en recordem, les tenim dins nostre, a l'interior. Anomena reminiscència el procés pel qual copsen les idees amb l'ajuda del diàleg filosòfic.