Ramon Llull, Ausiàs March i la literatura catalana medieval: resum

Ramon Llull: Vida i Obra

Va néixer a Palma el 1232, fill de pares nobles barcelonins que s’havien instal·lat a Mallorca després de la conquesta del rei Jaume I. Va morir en una nau quan tornava a Palma després d’haver anat a predicar a terres infidels.

Les Tres Etapes de la Vida de Llull

1. Fins als trenta anys: Cavaller i cortesà. Rep l’educació d’un futur cavaller i cortesà. En aquesta època va dur una vida fàcil i mundana, lliurat als plaers de la vida, i va escriure poesia trobadoresca en provençal. Es casà amb Blanca Picany i tingué dos fills.
2. Dels trenta als quaranta anys: Crisi espiritual i preparació. És una etapa de canvi i de preparació provocada per una profunda crisi espiritual. Aquesta crisi ha estat explicada per dues teories: la primera l’atribueix a la visió del pit cancerós d’una dona, i la segona, a cinc visions de Crist crucificat mentre escrivia poesia amorosa. És en aquest període que deixa la seva família i ho ven tot per dedicar-se, durant nou anys, a l’estudi (aprèn llatí i àrab) i a la reflexió per preparar-se per dur a terme el seu triple programa:
   • La conversió dels infidels.
   • La confecció de llibres per combatre els errors de la religió.
   • La fundació de monestirs on s’ensenyessin als futurs missioners les llengües dels infidels.

   Al final d’aquest període de preparació es dedica uns anys a la vida contemplativa a Randa, on és il·luminat per compondre un mètode infal·lible per demostrar la fe cristiana als infidels (pretenia convèncer-los amb la raó i no amb la força de les armes). Aquest mètode és el que ell anomena l'Ars.

3. Dels quaranta als vuitanta anys: Escriptura i predicació. Comença a escriure. Viatja molt per entrevistar-se amb papes i reis (que tanmateix el prenen per boig) perquè l’ajudin en els seus projectes, explica a les universitats, predica a terres infidels (on és perseguit, empresonat, apedregat, exiliat...). Passats els vuitanta anys, mor al vaixell que el retornava a Palma. Podem trobar les seves despulles a l’església de Sant Francesc de Palma.

Varietat i Dimensions de l’Obra Lul·liana

Llull va escriure la seva obra en quatre llengües: català, llatí, àrab (aquesta part de l’obra s’ha perdut) i provençal (poesia trobadoresca). Pretenia, amb aquesta diversitat lingüística, arribar a tothom per tal de difondre el seu pensament. En total, escriu 250 obres en català i en llatí. Pretenia sistematitzar tots els coneixements de l’època (voluntat totalitzadora): escriu obres filosòfiques, científiques, enciclopèdiques, teològiques... La literatura era, per a ell, un mitjà (més que no un fi) per fer conèixer la seva Ars.

Obra Filosòfica i Científica de Ramon Llull

• Ars abreujada de trobar veritat: Pretén difondre l'Ars que Déu li va inspirar a Randa (un sistema infal·lible per demostrar les veritats de la fe cristiana als infidels).
• Arbre de la ciència: Enciclopèdia de caràcter científic. Tot el saber humà hi queda jerarquitzat sota la simbologia dels arbres.

Obra Didàctica

• Llibre del gentil e los tres savis: L’argument gira a l’entorn d’un pagà vell que troba tres savis de religions diferents (un jueu, un musulmà i un cristià) que li expliquen les seves creences.
• Llibre de l’orde de cavalleria: Manual del perfecte cavaller. Aquesta obra va tenir una gran influència en el Tirant lo Blanc.
• Doctrina pueril: Manual sobre l’educació dels infants.

Obra Narrativa

• Blanquerna (Llibre d’Evast e d’Aloma e de Blanquerna son fill): Biografia sencera de Blanquerna, cristià ideal que passa per diversos estats (de menys perfecte a més perfecte: matrimoni, monjo i abat, bisbe, papa i ermità) i que renuncia al papat per satisfer la seva vocació juvenil: ser ermità. Aquesta novel·la pretén ser un projecte ideal de reforma de tota la societat.
• Fèlix o Llibre de meravelles: Enciclopèdia organitzada a partir d’exemples. Fèlix, el protagonista, va a córrer món per ànsia de saber i es meravella davant tot el que va trobant. És un procés d’aprenentatge que dura fins a la mort. L’obra es divideix en deu parts.

Obra Mística

• Llibre de contemplació: Consta de 366 capítols (un per a cada dia) que ofereixen matèria per contemplar Déu.
• Llibre d’Amic e Amat: Obra de meditació adreçada als ermitans. Consta de 366 versicles que ofereixen matèria per meditar cada un dels dies de l’any. Els personatges a l’entorn dels quals gira l’obra són: l’home (l'Amic) i Déu (l'Amat).

La Poesia Lul·liana

Llull va escriure, de jove, poesia amorosa trobadoresca en provençal. Després de la conversió, però, va passar a concebre la poesia com un mitjà per difondre les seves idees. Dues de les seves composicions més conegudes són Lo Desconhort i Cant de Ramon (relació dramàtica de la seva vida, que ens explica que ha estat plena d’ambicions i desenganys).

Comentari de Text: Cant de Ramon

Aquest poema és una mena d'autobiografia que Llull escriu el 1299, segurament a París, als 65 anys. Hi fa un balanç de la seva vida, plena d'ambicions i fracassos, i ens mostra que el va escriure ja vell i cansat, sentint-se sol i menyspreat pels seus coetanis. Hi expressa els dubtes que té, però mantenint-se fidel als seus tres objectius. És un poema més breu, confessional i biogràfic que no pas trobadoresc. Es reconeix com a pecador penedit i demana ajut. Apareix dins del Blanquerna.

Llengua i Estil de Ramon Llull

Tot i que sempre va escriure les seves obres amb un propòsit didàctic i sense donar gaire importància a la qüestió estètica, Ramon Llull és considerat el creador del català literari. Va ser el primer que va fer servir la llengua catalana per tractar temes tan variats com la filosofia, la ciència, etc., que fins aleshores s’escrivien només en llatí. La seva prosa, a més, va ser model de llengua a tot el territori de parla catalana fins a la Cancelleria Reial.

Ausiàs March: El Poeta de l'Amor i la Mort

Nascut a Gandia el 1400 i mort el 1459 a València, Ausiàs March és un dels poetes més destacats de la literatura catalana de tots els temps. D’una família de la mitjana noblesa valenciana, participà com a cavaller en les expedicions militars del rei Alfons el Magnànim a Sardenya i Còrsega. Sembla que inicià la producció literària a partir de 1425, i el que és segur és que ben aviat es convertí en model per als poetes posteriors. Se’n conserven 128 poemes i la seva obra ha estat traduïda a diverses llengües. També s’han musicat moltes de les seves composicions.

Tradició Trobadoresca i Innovacions

March parteix de la tradició trobadoresca, mantenint elements com l’esquema de l’amant enamorat de la dama, l’ús de l’octava decasil·làbica (estrofa de rima consonant de vuit versos de deu síl·labes cadascun) amb tornada i senyal (el nom de la dama sota pseudònim), i algun tòpic, com el de la «mort per amor».

Tanmateix, afegeix a la seva poesia un seguit de canvis i transformacions que la fan única:

• Incorporació de vocabulari i de conceptes provinents de la filosofia, de la medicina o la teologia.
• Ús del català i abandó definitiu de l’occità.
• Concentració exclusiva en el discurs i, per tant, desinterès per la forma del poema (sempre utilitza l’octava decasil·làbica).
• El discurs poètic es forma a partir de l’experiència amorosa de la veu poètica i se centra en l’exploració dels sentiments que li provoca el fet d’estar enamorat. No es limita, doncs, a una simple descripció de la bellesa de la dama ni a declaracions amoroses, cosa típica de la poesia trobadoresca.
• March parla de l’amor, però la temàtica amorosa esdevé una excusa per plantejar assumptes que sempre han preocupat els humans, com la mort, el dubte o la desesperança.

Elements de la Tradició Trobadoresca

• Esquema enamorat-dama.
• Ús de l’octava decasil·làbica amb tornada i senyal.
• Ús d’algun tòpic trobadoresc.

Principals Innovacions de March

• Abandó de l’occità i ús del català.
• Incorporació de vocabulari i de conceptes provinents de la filosofia, la medicina o la teologia.
• Concentració exclusiva en el discurs (renúncia a l’experimentació formal).
• Discurs centrat en l’experiència amorosa del "jo poètic" i en l’exploració dels propis sentiments.
• Amb l’excusa de l’amor, sovint planteja temes de caire filosòfic o moral.

Senyals Utilitzats per Referir-se a la Dama

• Plena de seny
• Llir entre cards
• Oh folla amor
• Amor, amor

Comentari del Poema XIII: "Colguen les gents amb alegria festes..."

Aquest poema pertany al cicle amorós marquià Llir entre cards. El poeta l’inicia amb una detallada descripció de les festes i divertiments de l’època i la contraposa a la seva tristesa per l’amor ferit que pateix. De fet, el seu "jo" sap que el guariment que li cal no el pot aconseguir. El seu patiment, a causa del desamor de la dama, és tan intens, que només s’avindria a deixar aquest món d’infelicitat que l’impregna si tingués la certesa que la dama ploraria la seva absència, cosa ben dubtosa. La conclusió del poema sintetitza la idea de la culpabilització de la dama davant la dissort amorosa del poeta.

El poema s’estructura en cinc cobles de vuit versos decasíl·labs amb una tornada de quatre que segueixen l’esquema de creu-creuada: 10A/10B/10B/10A/10C/10D/10D/10C. Ausiàs March utilitza el decasíl·lab de tradició catalana, amb cesura a la quarta síl·laba.

Les Quatre Grans Cròniques Catalanes

Durant els segles XIII i XIV, a instància dels comtes-reis catalans, s’escriuen les quatre grans cròniques catalanes, documents fonamentals per a la història i la literatura.

1. Crònica de Jaume I el Conqueridor o Llibre dels feits. Es tracta d’unes memòries del mateix Jaume I. Hi apareixen aspectes íntims i humans del rei al costat de la narració dels fets de la conquesta de Mallorca i València.
   • És la més llarga escrita pel monarca.
   • Narra de manera autobiogràfica la vida i gestes del rei.
   • Té un to verídic gràcies a un llenguatge popular.
2. Crònica de Bernat Desclot o Llibre del rei en Pere. Aquesta crònica tracta sobretot dos grans temes: la conquesta de Sicília i la invasió de Catalunya pels francesos i el seu alliberament pel rei Pere II el Gran.
   • L'autor és el tresorer Bernat Desclot.
   • El protagonista principal és Pere II el Gran.
   • Temes centrals: la Guerra de Sicília i la invasió de Catalunya pels francesos.
3. Crònica de Ramon Muntaner. És la més ambiciosa, ja que comprèn cinc regnats. Els protagonistes en són els reis i el mateix autor, que explica les empreses diplomàtiques i militars en què ell també va participar.
   • Considerada la millor i més emocionant.
   • Cobreix des de l'engendrament de Jaume I fins a la coronació d'Alfons.
   • El protagonista és Muntaner mateix.
   • Èmfasi en les empreses militars dels reis catalans, amb ús joglaresc i llenguatge viu i col·loquial.
4. Crònica del rei Pere III el Cerimoniós. A diferència de les anteriors, la crònica del rei Pere no conté cançons de gesta. La crònica pretén justificar les accions dutes a terme durant el seu regnat.
   • Escrita amb la justificació del seu regnat com a objectiu principal.
   • Inclou la incorporació del Regne de Mallorca a la Corona i la guerra contra els nobles rebels a València i Aragó.

Anàlisi de Tirant lo Blanc: Els Inicis de l'Amor a Constantinoble

Capítol 117: L'Arribada de Tirant

Tirant arriba a Constantinoble. L’Emperador el presenta a l’Emperadriu, que està de dol i s’havia tancat en una cambra fosca per la mort del seu fill a mans dels turcs en un combat. Tirant, en veure l’Emperadriu trista per la pèrdua i perquè té por de caure presonera dels turcs, li diu unes paraules per consolar-la i l’aconsella deixar d’estar trista i abandonar el seu dol.

Capítol 118: La Primera Visió de Carmesina

Mentre l’Emperador parla amb Tirant, ell està observant Carmesina, la filla de l’Emperador. Al cap d’una estona, l’Emperador se l’emporta de la cambra on són.

Diafebus, cosí de Tirant, en veure Tirant molt trist, li pregunta quin mal té. Tirant li contesta que no ho pot saber i es posa a plorar i sanglotar. Diafebus s’adona que el mal que té és que està enamorat i comença a burlar-se de tots els que estimen i no demostren el seu amor.

Capítol 119: Confidències i Disculpes

Diafebus aconsella a Tirant que no manifesti el seu mal d’amor. Diafebus conta a Carmesina l’amor del capità. El súbdit torna a ell, consolat amb les paraules i l’abraçada de Carmesina al seu cap. La Infanta entra a la seva cambra i li explica el cas de Tirant a una donzella de la seva confiança: Estefania, filla del duc de Macedònia. També apareix la dida de Carmesina, la Viuda Reposada.

Tirant es disculpa davant de l’Emperador i li diu que la seva indisposició és deguda a mals de mar i no al defalliment amorós. El capítol acaba amb el desconcert de Diafebus, que no comprèn la tristor de Tirant quan hauria d’estar content per haver vist la Infanta a missa.

Capítol 120: La Derrota Amorosa

Tirant està molt trist perquè estima una dona, però aquesta no li correspon. Ell mai ha perdut una batalla, però l’amor per aquesta donzella l’ha llançat a terra i l’ha fet perdre. Pensa que els que estimen com cal sempre tenen mala sort.

Capítol 121: Estratègia i el Llibre de Cortesia

Diafebus no deixa seguir Tirant i li aconsella que no aconseguirà res en un dia; per aconseguir l’amor de Carmesina necessitarà enginy i esforç. Li diu que no pot confessar el primer dia que està enamorat de Carmesina perquè embrutarà el seu nom i la seva categoria, i ha de callar, no explicar-ho a ningú i utilitzar el seny. Tirant mana a Diafebus que porti un llibre a la Infanta, un dels millors llibres de l’època que explica històries especials.

Quan li van oferir el llibre, l'Emperador es queda sorprès, creu que un llibre tan bonic només pot ser per a una donzella reial i el dona a Carmesina. Ella proposa a l’Emperador que busquin Tirant i els músics i facin festa, ja que està cansada del dol i l’aflicció.

Tirant va anar a la festa i va demanar a l’Emperador si podia ballar amb la Infanta. Van ballar i Tirant va tornar molt content a la posada.

L’endemà, l'Emperador va fer un convit per a Tirant amb tota la cort. I després dels balls, el va convidar a una visita a cavall per tot el poble.

L’Emperador va fer que Tirant sopés al castell i Tirant li va dir que li semblava molt injust que es tractés d’Infanta a la seva filla quan seria la seva successora. Li va proposar el canvi a Princesa i ell va acceptar. La va convidar al consell; ella normalment no hi anava, però ara volia veure Tirant i això també podria ajudar-la a aprendre a governar.

Capítol 126: La Confessió de l'Amor Secret

La Princesa fa cridar Tirant després de dinar per parlar i ballar. Quan Tirant ho sap, es dirigeix al palau. Ballen molta estona davant l’Emperador fins que aquest se’n va a la seva habitació i ells se’n van a parlar. Carmesina li diu que veu com ho està passant malament i que s’ho expliqui. Ell no vol explicar-ho, no vol que ho sàpiga. La Princesa li diu que pel que més estima en el món s’ho expliqui, i ell li contesta que si aquest secret arriba al seu pare, el matarà. Ella jura que no ho dirà a ningú. Tirant confessa que estima una persona.

Capítol 127: El Mirall i la Intervenció de la Viuda Reposada

La Princesa va insistir a preguntar a Tirant qui era la dona que ell estimava tant. Ell, en lloc de dir res, va treure de la seva màniga un mirall, li va donar i li va dir que la imatge que hi veiés allà li podia donar la vida o la mort.

La Princesa va agafar ràpidament el mirall pensant que hi trobaria alguna dona pintada, però en veure’s reflectida, no es creia que algú pogués demanar l’amor d’una dama sense dir cap paraula.

Van arribar la Viuda Reposada i Estefania. En trobar la Princesa tan contenta, li van preguntar d’on havia tret aquell mirall tan bonic, i Carmesina els va explicar la situació que acabava de passar amb Tirant. Estefania s’ho va prendre bé, però la Viuda, tot el contrari. Aquesta s’ho va prendre tan malament que va dir a la Princesa que ella no en sabia res de la vida i que no podia anar-se’n amb Tirant perquè no estaria bé, seria un deshonor per a ella i la seva família, i la gent en parlaria molt malament.

En acabar, la Princesa se’n va anar al seu compartiment molt esverada i plorant per les paraules de la Viuda, i Estefania la va seguir. Li va dir que no havia d’angoixar-se ni fer cas a la Viuda, i li va explicar que hi ha tres menes d’amor i tres punts importants que gairebé ningú sap.

L’endemà, Tirant va dir a Diafebus que anés al palau i parlés amb la Princesa per veure la seva opinió sobre l’escena del mirall. Hi va anar i va poder comprovar que la Princesa estava molt contenta. Després van fer una mica de broma i seguidament Diafebus va anar a explicar la conversa a Tirant.

A la nit, Tirant i Diafebus van anar al palau per veure les seves dames, però Tirant va sentir que Carmesina no estava del bon humor de sempre. Li va preguntar i ella li va contestar: «La meva conducta no és bona.»