Context històric i característiques del Diccionari per a ociosos de Joan Fuster

Context històric i cultural de l'obra

Publicació i context polític

Joan Fuster publica Diccionari per a ociosos el 1964. En aquesta època, el règim franquista comença a relaxar la censura literària sobre el contingut de les obres i sobre les llengües de l'estat. Fins aleshores, s'havia impedit qualsevol temptativa de debat i reflexió ideològica. Això permet, entre altres, la creació d'una mínima infraestructura editorial (revistes, premis, editorials) que anirà ampliant-se al llarg dels anys 60 i 70. Aquesta infraestructura havia sigut incapaç de desenvolupar-se per la falta de tradició, la manca de professionals i la incomunicació amb la resta d'Europa i Amèrica.

A més, Diccionari per a ociosos es publica després de dues obres polèmiques: El País Valenciano (1962) i Nosaltres els valencians (1962). Fuster ja era, malgrat la seva edat, un dels principals assagistes de la literatura catalana.

Evolució i característiques del gènere

Des de finals dels seixanta i l'inici de la democràcia, hi hagué una demanda social de gent amb inquietuds polítiques i culturals que afavorí la lectura i, per consegüent, la creació de prosa no narrativa. La temàtica històrica i lingüística pròpia superà l'interès per la ficció. L'aparició d'infraestructures culturals i la desaparició de les prohibicions contra la llengua van permetre una major diversitat, l'ensenyament del valencià i la creació de mitjans de comunicació en aquesta llengua.

Durant aquesta regeneració, es descriu el conflicte lingüístic valencià i s'aporten idees per a resoldre'l.

El creixement econòmic dels seixanta va donar peu a noves editorials i premis que van potenciar l'escriptura assagística de l'època i que encara es conserven.

L'obra en la trajectòria de l'autor

L'obra de Fuster és extensa i inclou estudis d'història cultural (Antologia de la poesia valenciana), escrits sociopolítics (Nosaltres els valencians) i treballs de crítica literària (pròlegs a obres d'autors com Enric Valor).

Diccionari per a ociosos forma part del bloc d'assaigs humanístics, anomenats així per la temàtica directament humana, més intemporal i menys dependent dels avatars del moment. Suposen un esforç de comprensió envers els homes, les coses, els fets i els temps que Fuster també espera dels lectors. Aquests interessos insereixen la seva literatura en el pensament europeu de l'humanisme, basat en la raó com a actitud davant la vida, i l'escepticisme sistemàtic com a tret principal de les seves reflexions.

Altres autors d'assaig destacats

• Maria Aurèlia Capmany (1918-1991): Una de les veus més polifacètiques i autèntica dinamitzadora cultural i teatral. Dedicà molta atenció a la pràctica d'un assaig modern, homologable al que s'estava fent en altres països. Temes com el paper de la dona van suposar l'inici del moviment feminista a Catalunya (La dona a Catalunya, La joventut, és una nova classe? i Pedra de toc).
• Josep Pla: Un dels escriptors cabdals de l'assaig. La seva bibliografia inclou articles d'opinió, cròniques, reportatges, llibres de viatges, dietaris, alguna novel·la i relats curts. Bona part de la seva obra es relaciona amb l'assaig, oferint una visió completa de la societat del seu temps. El seu estil es caracteritza per la simplicitat, la ironia, la claredat i una visió subjectiva i col·loquial (El quadern gris és el dietari que el va consagrar).

Característiques del gènere de l'assaig

L'assaig va néixer al segle XVI amb l'obra de Montaigne (admirat per Fuster) i va ressorgir després de la Segona Guerra Mundial. És un gènere en prosa no narrativa que aborda, de manera lliure i no especialitzada, problemes filosòfics, històrics, literaris i científics amb voluntat de creació literària i d'aprofundir en el coneixement de les persones. Té una funció social, ja que aposta per la llibertat d'idees i la reflexió per fugir del dogmatisme. El seu nom indica que es caracteritza per l'intent de plantejar-se dubtes i preocupacions humanes, sense arribar a conclusions indiscutibles.

És aquest text un aforisme?

Un aforisme és una frase senzilla i breu que expressa una idea de manera coherent i tancada. Normalment és un axioma alliçonador sobre qualsevol aspecte de la vida (proverbi, màxima...).

Aforisme: text breu que busca provocar la reacció i la reflexió del lector.

Aquest text no és un aforisme, sinó un conjunt d'explicacions i anàlisis sobre l'assaig i l'obra de Joan Fuster.