Sintagmes i complements: guia pràctica de gramàtica catalana

Els sintagmes

Un sintagma és un conjunt de paraules, de les quals una és més important que les altres: el nucli.

Tipus de sintagmes

• Sintagma nominal (SN): un marcià molt simpàtic
• Sintagma adjectival (SAdj): molt simpàtic
• Sintagma verbal (SV): va parlar amb la Maria
• Sintagma adverbial (SAdv): molt lluny de casa
• Sintagma preposicional (SP): amb la Maria

Un sintagma preposicional sempre té aquesta estructura:

SP: Preposició + SN      Exemple: amb (prep)   la Maria (SN)

Els altres quatre tipus de sintagmes tenen, més o menys, la mateixa estructura:

(especificador o modificador) + NUCLI + (complement)

Exemples:

• un (esp.) marcià (nucli) molt simpàtic (CN) → (SN)
• molt (mod.) simpàtic (nucli) → (SAdj)
• va parlar (nucli) amb la Maria (CV) → (SV)

Oracions compostes

Coordinades

Tipus de coordinades:

• Copulatives: i, ni…
• Disjuntives: o, o bé, si no…
• Adversatives: però, sinó, sinó que, tanmateix, en canvi, tot i això, ara bé...
• Distributives: ni... ni, o... o, d’una banda... de l’altra, ara... ara, aquí... allà…
• Il·latives: (ex.: per tant, per consegüent)
• Explicatives: és a dir, o sigui...
• Continuatives: i encara, així mateix, fins i tot, a més a més, també...

Juxtaposades

Són aquelles en què les proposicions van unides per mitjà de signes de puntuació.

Subordinades

• Sustantives: Es poden substituir per «això», «aquests», «aquella», «allò»...
• Adjectives: Apareixen darrere d'un SN (nom).
• Adverbials: Es poden substituir per «així». Hi ha molts tipus: temporals (quan), modals (com), locatives (on, d'on), causals (perquè), finals (per a), condicionals (si), comparatives (més que), concessives (encara que), consecutives (així que).

Complements verbals

Un SN: Escolta la ràdio.

Un adjectiu (o un sintagma adjectival): Està malalta. / Està molt malalta.

Un SPrep.: Parlen de les seves coses.

Un adverbi (o un sintagma adverbial): Menja malament.

Un pronom: Vull això.

Una oració (subordinada): Vull que vinguis.

CD (Complement directe)

Generalment no porta preposició. Sempre apareix en oracions actives. Com l’identifico?

• Passo l'oració d'activa a passiva.
• El CD passa a ser subjecte i el que era subjecte passa a ser CAgent.

Estructura:

• SN
• SPrep
• Pronom
• Oració subordinada substantiva

Exemple → El gat menja una sardina // Una sardina és menjada pel gat.

CI (Complement indirecte)

Indica qui es beneficia de l’acció del verb (destinatari o finalitat). Precedit de la prep. a o per a. Fa referència a animals o persones.

Estructura:

• SPrep (prep + SN)
• Pronom feble

Exemples → Truco a la Montse. / Demano disculpes als assistents.

C.Agent (Complement agent)

Només apareix a oracions passives i és qui realitza l’acció del verb; és el subjecte de l’oració activa. Sempre va unit al verb amb la prep. per.

Estructura:

• SPrep (prep per + SN)
• Oració subordinada substantiva (prep. per + oració)

Exemples:

• Veu activa: En Pere (SUBJ.) va aprovar l’examen (CD).
• Veu passiva: L’examen (SUBJ. PACIENT) va ser aprovat per en Pere (C.Agent).

Exemple → El llibre és llegit pel lector. / Don Quixot va ser escrit per Miguel de Cervantes.

CRV (Complement de règim verbal)

És exigit per alguns verbs i sempre va introduït per una preposició. La preposició d’aquests verbs s’ha de suprimir si el CRV és una oració introduïda per un «que» (caiguda de preposició).

Estructura:

• SPrep (prep + SN)
• Pronom feble
• Oració introduïda per «que»
• Oració introduïda per «a» o «de» + infinitiu

Els verbs que regeixen la prep. «en», si van davant d’un infinitiu, es canvien per «a» o «de».

Exemple → Tothom parla de l’atemptat.

CP (Complement predicatiu)

Semblant a l’atribut, però només amb verbs predicatius. Concorda en gènere i nombre amb el subjecte o el CD. Complement de doble atribució: V i Subj. // V i CD. Respon a «com», «de quina manera»; acostuma a tenir forma d’adjectiu.

Estructura:

• Adjectiu o participi
• SN o SPrep
• Com (a) + SN
• Pronom feble
• Preposició + oració subordinada substantiva

Exemple → Porta els pantalons descordats.

CC (Complements circumstancials)

No són elements imprescindibles perquè l’oració tingui sentit. Es poden eliminar i, gairebé sempre, canviar de posició.

Estructura:

• Adverbi
• Locució adverbial
• SPrep
• SN
• Pronom feble

Tipus:

• CCL (lloc)
• CCT (temps)
• CCM (manera)
• CCQ (quantitat)
• CCI (instrument)
• CCC (causa)
• CCComp. (companyia)
• CCF (finalitat)

Exemple → La Raquel viu lluny. / Treballo en aquella fàbrica.

Atribut

Indica una qualitat o un estat del subjecte. Va unit a un verb copulatiu (ser, estar, semblar). És incompatible amb el CD; és intransitiu.

Estructura:

• Adjectiu
• SN
• SPrep
• Adverbi o locució adverbial
• Pronom tònic
• Pronom feble
• Oració subordinada substantiva

Exemple → La decisió sembla complicada.

CN i altres complements relacionats

CN (Complement del nom): Complementa el nom. Forma part d’altres funcions més àmplies (dins d’altres «calaixets»).

• Tinc ganes de veure’t (CD) → En tinc.
• Tinc ganes de veure’t (CN de ganes).

Substitució pronominal: en per al CN.

C.Adj. (Complement de l’adjectiu)

Complementa l’adjectiu. Forma part d’altres funcions més àmplies:

• Estic encantada de veure’t (Atribut).
• Estic encantada de veure’t (C. Adj.).
• Se sentia lliure de preocupacions (predicatiu).

Alerta: la preposició de va lligada amb l’adjectiu, no amb el verb. Si no, seria un CRV.

CAdv (Complement de l’adverbi)

Complementa l’adverbi. Forma part d’altres funcions més àmplies.

• Viu lluny de l’escola (CCL).
• Viu lluny de l’escola (C.Adv).

Substitució pronominal: en.

Subjecte

Subjecte: Qui realitza l’acció del verb. Concorda sempre amb el verb (el nucli del subjecte concorda amb el verb quant a nombre: si el subjecte passa a plural i també canvia el verb, confirmem que és el subjecte).

• No m’agrada l’esport.
• No m’agraden els esports.

(Prova de la concordança) Si passo a plural allò que crec que és el subjecte i també canvia a plural el verb, efectivament és el subjecte que jo creia.

Substitució pronominal > en, només quan el subjecte sigui:

• Postverbal: «Surten trens cada deu minuts».
• Indeterminat (introduït per cap determinant). Si no, no es pot fer la substitució pronominal.