Racionalitat, Graus i Possibilitats del Coneixement Filosòfic

Racionalitat, Coneixement i Epistemologia

La Raó: Teòrica vs. Pràctica

Definició de Racionalitat

La raó es pot entendre com la facultat d'explicar, argumentar o justificar quelcom.

• La Raó Teòrica és aquella que s'orienta cap a la contemplació del món, cap al coneixement de la realitat, intentant comprendre-la.
• La Raó Pràctica s'imposa a les passions per orientar-nos cap a la consecució d'un ideal moral que la raó mateixa ha fixat, els principis que fonamenten la conducta.

L'interès racional per la filosofia, basat en el logos i la raó, ha fet trobar dos camins: el teòric i el pràctic.

La Metafísica i la Pregunta Fonamental

Per conèixer la realitat es formulen preguntes que queden resumides en: Què és l'home?

Aristòtil va parlar de llibres de física, biologia i un que va anomenar Metafísica. Per això, aquesta paraula també té un punt d'ordre. La paraula vol dir «més enllà de la física». Aquesta es pregunta si el que som es pot reduir al nostre genoma humà. La Metafísica té una perspectiva universal i li interessa el que tenen en comú els éssers.

Què és el Coneixement?

Subjecte, Objecte i Veritat

Entenem per conèixer una activitat que té com a objectiu la comprensió d'un estat de les coses. Hi ha dos pols:

• El Subjecte: Protagonista de l'acció.
• L'Objecte: Allò sobre el qual recau aquesta acció.

El coneixement està lligat a la cerca de la veritat.

Graus del Coneixement

El coneixement es pot classificar segons el grau de certesa i justificació:

1. Opinió: El subjecte considera quelcom com a cert, però no en té seguretat. Exemple: «A mi m'agrada una pel·lícula i a tu no.»
2. Creença: Quan algú està convençut que el que passa és veritat, però no pot donar una justificació acceptada per tots. Ningú pot canviar les creences, però sí els arguments.
3. Saber: És una idea que pot ser argumentada i vàlida a tot arreu fins que es demostri el contrari.

Aquests graus de coneixement poden tenir un punt de vista objectiu (que afecta a tothom) i subjectiu (que afecta a alguns, sense interès universal).

Els Interessos que Guien el Coneixement

Tot coneixement està guiat per interessos.

Interessos segons Kant

• Interès Teòric: Perfecció lògica del coneixement.
• Interès Pràctic: Què hem de fer i què podem esperar.

Interessos segons Apel i Habermas

• Interès Tècnic: Dominar i explicar la naturalesa.
• Interès Pràctic: Orientat a la comunicació i a la relació entre els éssers humans.
• Interès Emancipador: Per alliberar els éssers humans de la dominació i la repressió.

Possibilitats i Límits del Coneixement

Les principals postures filosòfiques sobre la possibilitat d'assolir el coneixement són:

• Dogmatisme: Creu desmesuradament en les facultats del coneixement. És l'actitud dels que estan segurs de conèixer i pressuposen la capacitat de les nostres facultats cognoscitives.
• Escepticisme: Considera impossible obtenir coneixements fiables. Mai no hi ha una justificació suficient per acceptar quelcom. El punt de partida és el límit: raó i sentits limitats.
• Subjectivisme i Relativisme: Neguen la possibilitat d'assolir veritats universalment vàlides. Exemple: Una persona subjectiva creu que un gat negre porta mala sort i, en canvi, una altra persona creu que és un gat normal.
• Pragmatisme: Busca l'interès, quelcom útil o pràctic.
• Criticisme: És una posició intermèdia entre el dogmatisme i l'escepticisme. Busca aclarir on poden arribar les nostres facultats de conèixer o contrastar els nostres coneixements amb la realitat.
• Criticisme Kantià: Suggereix una crítica a la raó per esbrinar fins a on pot conèixer.
• Perspectivisme: Sí que pot arribar al coneixement de la realitat, però conjugant diferents perspectives.