Racionalisme vs. Empirisme: Filosofia Moderna i Coneixement

El Racionalisme: Inauguració de la Modernitat

El Racionalisme és la teoria filosòfica que inaugura la modernitat. Concretament, rep aquest nom el corrent filosòfic del segle XVII al qual pertanyen fonamentalment autors com ara Descartes, Spinoza i Leibniz.

Habitualment es tendeix a contraposar-lo a l’Empirisme, que és un corrent filosòfic fonamentalment britànic de finals del segle XVII i XVIII, al qual pertanyen Locke, Berkeley i Hume.

El racionalisme es pot definir globalment com la filosofia que defensa l’autosuficiència de la raó com a font de coneixement.

Sis Tesis Fonamentals del Racionalisme

Els racionalistes defensen les següents tesis principals:

• Confiança en la raó.
• Minusvaloració del coneixement sensible.
• L’innatisme: existència d’idees innates.
• La matemàtica com a model de ciència.
• La importància del mètode.
• La lluita contra el dubte escèptic.

L'Empirisme: El Coneixement a través de l'Experiència

El mot empirisme prové de la paraula grega empeiria, que significa experiència o, més exactament, coneixement que s’obté amb l’experiència. Per tant, l'empirisme és el nom que es dóna a tota doctrina filosòfica que fonamenta el coneixement en l’experiència.

Característiques Generals de l'Empirisme

• Els continguts mentals són adquirits. Consideren el coneixement com un receptacle –inicialment buit– que es va omplint amb les dades del món exterior, que els sentits transmeten a través de la percepció.
• L’experiència sensible és l’única font del coneixement. Aquestes dades o experiències sensibles constitueixen tot allò que és objecte de coneixement i conformen les nostres idees.
• El coneixement no transcendeix els límits de l’experiència: l’evidència sensible és l’únic criteri de veritat. Per tal que el coneixement no quedi limitat a un grup de dades sonores, cromàtiques..., inconnexes, és necessari que aquestes sensacions i/o idees tinguin la possibilitat d’acumular-se i combinar-se les unes amb les altres. Sense aquestes possibilitats no es podrien realitzar operacions com pensar o recordar i, paral·lelament, no hi podria haver nocions d’idees complexes que, lògicament, han de ser confirmades per l’experiència.
• Els conceptes universals no tenen valor objectiu. Per als empiristes, l’abstracció serveix per a formar conceptes universals, encara que no els accepten com a coses pròpiament reals, per la qual cosa no tenen valor objectiu.
• El mètode predilecte per a ells és l’inductiu, utilitzat per les ciències físiques i naturals, i que consisteix en generalitzacions a partir de l’experiència concreta.

Implicacions sobre la Ciència i la Veritat

L’empirisme nega que, pel que fa als fets, puguin existir lleis de valor universal i absolut. Com que segons els empiristes, tot el nostre coneixement es redueix a l’experiència, i com que només tenim experiència dels fets ja produïts, mai no podem estar del tot segurs del que en el futur pugui succeir. Així, les lleis científiques seran substituïdes per regularitats estadístiques: com més número de casos favorables tinguem en el passat, més probabilitat tindrem que passi el mateix en el futur; però sempre hi haurà un element d'incertesa.