Utilitarisme de Bentham i Mill: Filosofia, Principi i Liberalisme
Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,64 KB
L'Utilitarisme de J. Bentham i J.S. Mill
L'utilitarisme es pot definir com la doctrina que identifica el valor suprem, el bé màxim, amb la utilitat. Apareix a finals del segle XVIII a Anglaterra, però es desenvolupa al llarg del segle XIX. Els seus representants principals van ser: Jeremy Bentham, James Mill (fill de John) i John Stuart Mill.
Els utilitaristes estaven preocupats per les desigualtats i els desequilibris que havia provocat la Revolució Industrial. Pensaven que la funció del legislador o governant era corregir aquestes desigualtats i aconseguir el màxim benestar pel màxim nombre de persones; això és el que entenen per utilitat. El benestar l'entenen com a plaer, i per tant, són hedonistes.
L'enfocament de Jeremy Bentham
Jeremy Bentham (1748-1832) va ser polític i filantrop, i és considerat el creador de l'utilitarisme. El principi que cal aconseguir el màxim benestar per al màxim de persones el va anunciar ell. L'obligació dels governants era proporcionar la màxima felicitat i el màxim plaer als ciutadans i evitar el seu patiment; per tant, és hedonista.
Per poder escollir entre diferents plaers, Bentham estableix una sèrie de set criteris (el càlcul felicític):
- 1. Intensitat del plaer.
- 2. Durada del plaer.
- 3. Certesa (possibilitat d'experimentar-lo).
- 4. Proximitat (o celeritat) del plaer.
- 5. Fecunditat (possibilitat de generar més plaers).
- 6. Puresa (probabilitat de no generar dolor posteriorment).
- 7. Extensió (el nombre de persones afectades).
A nivell polític, Bentham pretenia crear un sistema que superés les injustícies del sistema jurídic anglès. Entre les reformes que va proposar, hi havia un nou model arquitectònic per a les presons que va anomenar panòptic (del grec, 'visió global'), que va tenir molt èxit (Exemple: presó model a Barcelona).
El liberalisme utilitarista de John Stuart Mill
John Stuart Mill (1806-1873) és el màxim representant de l'utilitarisme i, juntament amb Locke, un dels pares del liberalisme polític. Va ser molt influït per Auguste Comte, amb qui va mantenir correspondència fins que es van distanciar, tal com explica Mill en la seva obra “Auguste Comte i el positivisme”. Va rebre una educació molt estricta per part del seu pare, fet que el va convertir en una persona molt introvertida (tímida) i li va provocar diverses depressions.
Als 15 anys havia llegit totes les obres de Jeremy Bentham i, com a conseqüència, es va proposar reformar l'Anglaterra del seu temps. Amb 20 anys va tenir la primera depressió i se'n va sortir gràcies a la poesia i la música. Amb 24 anys (1830) va conèixer Harriet Taylor, amb qui va escriure una obra i de qui va trigar 20 anys a casar-se.
A la seva obra Sobre la llibertat, escrita amb la seva dona, diu que la vida és com una obra d'art. Per tant, Mill no és ni tan hedonista ni tan rígid com els utilitaristes anteriors. Pels primers utilitaristes era acceptable sacrificar una, dues o diverses persones per aconseguir el benestar de la majoria; Mill no hauria acceptat mai això, perquè les minories s'han d'acceptar i protegir.
Es poden distingir dos grans blocs en el pensament de John S. Mill:
- Qüestions de lògica i epistemologia.
- Qüestions de caràcter polític i social.