L'Enciclopèdia i la Il·lustració: Diderot, Agnesi i Hobbes

L'Enciclopèdia

Uns dels objectius més exitosos de la Il·lustració va ser la publicació d'una enciclopèdia o diccionari raonat de les ciències, les arts i els oficis. Va ser publicat entre el 1751 i el 1782. Va tenir diferents col·laboradors i els directors van ser Diderot i D'Alamnert. L'enciclopèdia constava de 17 volums que tractaven totes les qüestions ordenades alfabèticament. Pocs dies després de l'aparició del primer volum l'arquebisbe de París la va condemnar perquè posava el coneixement al servei de la gent. Quan es va publicar el segon volum va ser prohibida pel Consell Reial. Tot i que aquesta enciclopèdia li faltava una certa coherència té dos aspectes positius:

1. Pretenia fer millor la gent
2. Pretenia lluitar contra el fanatisme i la superstició

Les dones i la Il·lustració

Maria Agnesi va néixer a Milà l'any 1718 i va morir el 1799 a Milà. Va difondre la física newtoniana entre la burgesia milanesa. Va ocupar la càtedra de matemàtiques de la Universitat de Bolonya substituint al seu pare que estava malalt, més endavant va ocupar la càtedra de forma definitiva i es considera que Maria Agnesi va ser la primera dona en fer classes en una universitat europea. Quan va morir el seu pare va destinar tota l'herència a obres benèfiques i els últims anys de la seva vida va ser directora de l'Hospici de Trivulzio.

La filosofia política del segle XVIII

Al llarg del segle XVIII apareixen una sèrie de teories que intenten explicar l'origen de la societat i de l'estat com a resultat de un contracte o pacte entre els ciutadans i un sobirà, aquestes teories es coneixen amb el nom de teories contractualistes. El primer contractualista és Thomas Hobbes, nascut el 1588 i mort l'any 1679. En la seva obra Leviatan planteja per primer cop la hipòtesi de l'estat natural o estat de naturalesa que descriu la situació anterior a l'aparició de la societat. En aquesta hipòtesi Hobbes suposa que abans de viure en societat els éssers humans érem uns salvatges, hi havia una situació de barbàrie generalitzada, una guerra de tots contra tots i l'important no era ni la raó ni el diàleg ni el pacte, sinó la força. Aquesta situació era terrible per a tothom, en aquest context és on Hobbes afirma 'l'home és un llop per a l'home' (Homo Homini Lupus). Segons Hobbes, com a conseqüència del pacte entre els ciutadans i el sobirà és que els ciutadans renunciem a la força i a canvi el sobirà garanteix la pau i la seguretat. Al llarg del segle XVIII i des de diferents perspectives altres pensadors crearan les seves pròpies teories contractualistes.

Locke i el liberalisme polític

Locke està considerat el pare del liberalisme polític que és, juntament amb el socialisme, una de les ideologies més importants de la nostra època. En general, el liberalisme fa una defensa a la llibertat i el socialisme una defensa a la igualtat. Llibertat i igualtat són inversament proporcionals, quan una augmenta l'altra disminueix. Són liberals PP, C's, PNV, CiU; són socialistes PSOE, Podem, IU, ERC. Els liberalistes són conservadors de dretes i els socialistes són progressistes d'esquerres. Locke està influenciat per Thomas Hobbes que és un dels pares del contractualisme. El contractualisme diu que l'origen de la societat és conseqüència d'un pacte entre ciutadans i un sobirà. Per Locke aquest pacte és revocable, per tant si el govern incompleix els ciutadans poden trencar el pacte. Locke admet el dret de rebel·lió. El pacte liberal: per Locke aquest pacte o contracte social del que parlem tots els contractualistes es concreta en el següent:

1. Locke discrepa de l'estat de naturalesa del que parla Hobbes, de la violència generalitzada i de l'expressió 'homo homini lupos'